Carrizosa, Iceta i Fernández, units en la missió de despertar el votant constitucionalista

BarcelonaEls líders dels principals partits unionistes coincideixen en un diagnòstic: que "la por" és el que va impulsar 350.000 persones a omplir la manifestació de Societat Civil Catalana (SCC) del 8 d'octubre del 2017 contra l'independentisme, la més multitudinària que es recorda. I també ha sigut la por el que aquesta tarda ha empès Miquel Iceta (PSC), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP) a ajuntar-se en l'acte per commemorar-ne la data: a les portes d'unes noves eleccions, aquest cop el seu temor és el de l'abstenció. Units per la necessitat de despertar el votant constitucionalista, han exhibit en el marc d'un col·loqui les seves diferències polítiques.

"Vam guanyar i no va servir per a res", ha dit Carlos Carrizosa recordant el 21-D, tot i que tot seguit ha rectificat i ha admès que sí que "va servir", però "no per acabar amb un problema que porta dècades gestant-se", el de l'independentisme. Ni Fernández ni Iceta han agafat aquesta tarda el guant de la seva proposta de bastir una candidatura unitària a les eleccions. Mentre ell insistia en dir que calen "governs transversals" constitucionalistes, "cosa que hauria de ser un revulsiu per al votant", Iceta s'ha plantat contra "la política de blocs". "No ens ha portat enlloc", ha dit.

La fórmula que ha proposat el socialista per cridar al vot és apel·lar a la "responsabilitat cívica" dels constitucionalistes: "El que s'absté vota que decideixi un altre". Fernández ha defensat que cal que la política de Madrid no intervingui en els projectes antiindependentistes catalans. Però preguntat per si el seu partit a Madrid li "fa cas", el conservador ha respost amb sornegueria: "M'atenen amablement". Tant Iceta com Carrizosa, en canvi, asseguren que a ells sí que els fan cas.

Desenvolupant el concepte de "ciutadans catanyols" introduït pel ponent Adolf Tobeña, catedràtic de psicologia, en una intervenció inicial, Carrizosa ha defensat l'essència de Cs com el partit dels que "no viuen la seva espanyolitat amb excessius muntatges nacionalistes sinó com una identitat dual, catalana, espanyola, europea, moderna". El líder taronja ha evitat el cos a cos entre els dos partits amb qui desitja pactar una candidatura. Però Fernández, malgrat la seva voluntat expressa de participar en el debat des de la "contenció franciscana", no s'ha estat de queixar-se que el PSC opti per vies de "col·laboració amb l'altre bàndol" i de fer crítiques al PSOE, cosa que ha fet saltar Iceta. "Governant el PSOE no hi ha referèndums, ni consultes, ni declaracions d'independència", ha etzibat: "Em deixo fer molt, però no tot".

Instal·lat en la precampanya, Iceta (l'únic que ha parlat en català) ha defensat que una "alternativa és possible" al Govern de JxCat i ERC, però no ha concretat quina. Cs considera "necessària" la constitució d'un executiu netament unionista, mentre que Fernández ho veu "difícil" a curt termini. Si volen un canvi de Govern, tots tres han coincidit que els cal una mobilització "massiva" a les files constitucionalistes. Amb aquest missatge han tancat un col·loqui amb posicions cordialment enfrontades, presidit per un lema de SCC: "Si tu no votes, ho tornaran a fer".