Casado, en el laberint del seu frau de llei

La querella del PP hauria de ser rebutjada d'entrada

La magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) Maria Eugènia Alegret ha estat designada ponent en la querella presentada pel PP contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per presumpta usurpació de funcions. Els populars consideren que hauria d'estar inhabilitat de facto per exercir com a president després que la Junta Electoral Central (JEC) el privés de la seva acta de diputat. Alegret haurà de pronunciar-se sobre l'admissió o no a tràmit de la querella quan la Fiscalia del TSJC elevi el seu informe, cosa que previsiblement passarà aquesta setmana.

Resulta curiós que el PP hagi elevat la querella davant del TSJC, que té la competència sobre els aforats del Parlament i els membres del Govern, quan, segons sostenen els populars, Torra no és diputat i, per tant, hauria d'haver deixat de ser president. Però, evocant Francisco de Quevedo, diguem que la querella del PP " ni es por el güevo ni es por el fuero". Es tractava simplement de fer una operació de titulars als mitjans el dimecres 4 de febrer, a vint hores de la reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i Torra.

Estat de dret o estat judicial

La querella hauria de ser rebutjada in limine, és a dir, d'entrada, perquè, com diu l'aforisme llatí, nullum crimen nulla poena sine lege penali praevia, stricta et scripta [cap delicte ni cap pena sense llei penal prèvia, estricta i escrita]. Però quan vius en un estat de dret que s'ha convertit en estat judicial, segons diu el jurista Bernd Rüthers al seu llibre sobre Alemanya, ves a saber. Ni de l'Estatut (article 67.2) ni de la Constitució (151.2) se'n deriva el que sosté el PP, és a dir, el cessament "automàtic" de Torra.

¿Hi ha alguna resolució administrativa o penal que hagi privat Torra del seu càrrec de president? No. Ni la JEC ni la secció quarta de la sala tercera del Tribunal Suprem –que té pendent resoldre sobre el fons de la suspensió cautelar– han resolt –ho van assenyalar explícitament– que Torra hagi deixat de ser president.

Però és que, abans de res, Casado pretén donar instruccions a la sala civil i penal del TSJC sobre el que no ha fet i ha de fer. Per què? És senzill. El TSJC és el tribunal sentenciador, el que va condemnar Torra per un delicte de desobediència. I ja llavors no va sol·licitar l'execució immediata de la pena d'inhabilitació que el deixaria sense la seva condició de president. Va optar, doncs, per respectar la segona instància, és a dir, el recurs de cassació davant del Tribunal Suprem –presentat per Torra dimarts passat–, que convertirà la sentència del tribunal a quo en ferma i inhabilitarà Torra. El TSJC podia haver invocat la "inelegibilitat sobrevinguda" i la causa d'"incompatibilitat" prevista per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), més tard aplicada per la JEC. Però no ho va fer.