Casado, un natzarè anònim sota la caputxa

ÀvilaPablo Casado va ser lila per un dia, però no el lila d’Unides Podem, esclar, sinó el del vestit dels natzarens de la processó d’Àvila. Centenars de persones el miraven, però ningú sabia qui era. El trompetista, d’uns catorze anys, riu mentre pregunta a una de les dones del tambor, de prop de 60: “¿L’has vist, amb la caputxa de la processó?”. I ella: “A qui? A Casado? I per què no l’has saludat?”. I el nen: “Perquè no sé quin és”. I riuen amb força mentre un jove del públic assegura que “això donarà per a molts mems”. I Casado desfila vestit amb la caputxa lila, la Bíblia a la mà com tots els altres.

La plaça és petita però molt simbòlica. A Àvila descansen les restes d’Adolfo Suárez, primer president de la democràcia i un dels referents de Casado, que veu en el fill, número 2 a la llista i també present ahir, un continuador dels seus valors de “concòrdia”, paraula que van repetir tos dos diverses vegades, al·ludint a la Constitució, minuts abans de la processó.

Com si fos una filial de Génova, el lloc és simbòlic també perquè és el bressol de Casado, que va ser cap de llista a la província a les últimes eleccions, com també ho va ser el seu ídol i màxim valedor, José María Aznar. Amb 58.000 habitants -més de 160.000 en tota la província-, Àvila reparteix tres escons al Congrés, ara per ara distribuïts en dos per al PP i un per al PSOE. Les enquestes, però, diuen que un dels populars pot anar a Ciutadans, i per això protagonitzar el dissabte al centre medieval de la ciutat pot acabar tenint la seva importància.

Envoltades de muralles medievals, les terrasses estaven força més plenes que l’entorn de la plaça Adolfo Suárez on Casado parlava, davant unes desenes de persones, amb to baix i tranquil, més de conversa que de míting, just al costat de l’estàtua de Suárez i abans de desfilar en la processó. El dia, assolellat i per fi amb al voltant de 20 graus en una primavera que està sent més aviat freda, convidava a passejar per aquest entorn històric.

A casa seva, per un cop, Casado no va voler donar titulars i va fugir del seu tarannà sorollós, tot i que era Dissabte de Passió. Ara que digui que Sánchez vol governar “amb comunistes, independentistes i batasunos ” -ahir ho va repetir- ha deixat de ser notícia. Més nou va ser que parlés de “reformisme” i millores de les pensions, la sanitat i l’educació dies després d’assegurar una baixada general d’impostos i mentre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias l’acusen dia rere dia de ser precisament, amb el bloc de dretes, la principal amenaça per a l’estat del benestar. A primera hora de la tarda, a Valladolid, havia anunciat un pla Columbus que funcioni com l’Erasmus però per als estudiants a l’Amèrica Llatina.

Però el plat fort a Àvila no eren les seves paraules sinó la seva desfilada en processó. Sortint de la parròquia de Sant Pere Apòstol, encapçalen la processó els estudiants uniformats de la Policia Nacional. Casado, caputxa lila i capa negra, es confon amb la resta. Sona l’himne d’Espanya. “Em sembla molt bé que desfili, és molt estimat a la ciutat”, diu el Manuel, un veí. “Doncs a mi no, que és típic seu això de barrejar religió i política, i no se’l veia gaire per la ciutat”, el contradiu la Laura, que es defineix com a persona d’esquerres. “M’és indiferent”, diuen un parell amb poques ganes de parlar.