L’acord de coalició desdibuixa Casado

MadridEl PP aguanta la respiració i es manté a l’expectativa de si el pacte entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias té èxit o fracassa. Des que dimarts es va conèixer per sorpresa l’acord de coalició, Pablo Casado ha desaparegut de l’escena mediàtica i el seu partit s’ha limitat a recriminar al president espanyol en funcions que no truqués al líder de l’oposició després de les eleccions. Els que s’han fet sentir són els barons del sector moderat de la formació, que han demanat amb urgència a Sánchez que rectifiqui i han evidenciat una voluntat de repensar-se el seu noa una entesa amb el PSOE. En canvi, la direcció constata que el president en funcions ha triat “l’abraçada amb Iglesias i el seguici d’Esquerra”, en paraules del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Montesinos, la veu cantant dels populars aquests últims dies.

Els moviments interns que s’anaven a produir al PP durant la setmana ja s’insinuaven el mateix dimarts quan Cayetana Álvarez de Toledo va expressar, primer a porta tancada en el comitè executiu nacional i després públicament, que calia evitar el pacte PSOE-Podem amb un “govern de concentració constitucionalista”. En la mateixa línia, l’exministre José Manuel García Margallo proposava ahir en un article a l’ABC un govern “de salvació nacional”. Dimarts també es va fer sentir el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que assegurava que els exlíders socialistes Felipe González o Alfredo Pérez Rubalcaba haurien buscat una altra mena d’acord abans de caure en mans de Pablo Iglesias. “Crec que això ho podem parar”, va insistir Feijóo dimecres en una entrevista a Antena 3, en què instava Sánchez a explorar una “alternativa”, que passa per “seure a dialogar” amb el PP i veure si es pot “arribar a un acord”. Compartia ahir la necessitat d’impedir que fructifiqui l’acord el líder conservador a Euskadi, Alfonso Alonso, que admetia que no veia “voluntat” en l’altra part, alhora que situava l’obstacle en Sánchez i no en el PSOE. Aquesta distinció, de fet, ja la va fer de seguida Casado, que va advertir que el líder socialista s’hauria de plantejar la seva continuïtat atesa la pèrdua de tres escons respecte al 28-A. Una petició, però, que no anava acompanyada explícitament de la possibilitat d’abstenir-se amb un altre candidat socialista.

Ahir El Mundo assegurava que la direcció del PP farà el pas d’estendre la mà al PSOE si l’entesa amb Podem no acaba donant fruits. Mentre alguns barons ho reclamen públicament, Génova no vol donar pistes i no treballa sobre “hipòtesis, sinó sobre fets”, tal com exposava ahir Montesinos en declaracions als mitjans des de Màlaga. “Sánchez ha triat els companys de viatge i el PP farà una oposició ferma i responsable”, va subratllar abans d’anunciar que la seva formació impulsarà una ofensiva parlamentària “en defensa de la llibertat educativa”, després que la ministra en funcions del rang, Isabel Celaá, advertís que la Constitució no protegeix l’elecció de l’escola concertada per part de les famílies.

L’auge de Vox, de reüll

La direcció del PP no veu realista que Sánchez es desdigui de l’acord signat amb Iglesias i no vol precipitar-se a fer un pas en fals. Prendre la iniciativa proposant una via alternativa que no sigui corresposta només aportaria rèdits a Vox, que es proclamaria com l’única força de la dreta que mai pactaria amb el PSOE. Les declaracions de Santiago Abascal fa uns dies afirmant que “no recriminaria” a PP i Cs si fessin un pas per mirar de trencar l’aliança d’esquerres es poden llegir en aquest sentit. No sembla que ara per ara que les negociacions entre Sánchez i Iglesias puguin estroncar-se si no és perquè no obtenen prou suports al Congrés. Les mirades estan fixades en ERC i, mentrestant, Casado es manté a l’espera lluny dels focus.