De Castelldefels a Cervera: l'última hora dels pactes locals

Castelldefels

A poques hores del ple d'investidura de demà dissabte, el PSC (6 regidors), Movem En Comú Podem (4 regidors) i ERC (4 regidors) han tancat un acord per governar plegats a Castelldefels (Baix Llobregat) els pròxims quatre anys. D'aquesta manera, i per segon mandat consecutiu, el popular Manuel Reyes, guanyador dels comicis amb vuit regidors, es quedarà a l'oposició.

L'acord preveu que l'actual alcaldessa en funcions, la socialista María Miranda, ho continuï sent tot el mandat i que els caps de llista dels comuns, Candela López, i ERC, Jordi Maresma, siguin primer i segon tinent d'alcalde, respectivament. L'acord suposa la reedició del pacte signat per les tres forces el 2015, en aquell moment amb el suport extern dels dos regidors de CiU que finalment van entrar a l'equip municipal, i que ara queda fora.

En un comunicat, les tres formacions destaquen que dos de cada tres veïns de Castelldefels es van manifestar el 26-M a favor d'una ciutat "inclusiva, sostenible, educadora i feminista", i que la nova majoria ha de treballar per consolidar les polítiques progressistes empreses durant l'anterior mandat.

Reus

A Reus el PSC ha tancat la porta aquest divendres a un pacte amb ERC i la CUP per desbancar Carles Pellicer (JxCat), i ha anunciat que els sis regidors socialistes votaran el seu propi cap de llista, Andreu Martín. Després que dijous a la nit els republicans deixessin el futur dels pactes en mans d’una negociació entre ERC i JxCat en clau nacional, el PSC s’ha plantat davant la possibilitat que Reus sigui “moneda de canvi”.

“El pacte d’esquerres és un escenari impossible i irreal”, ha etzibat el cap de llista, Andreu Martín. A més, els socialistes han constatat que ja “no hi ha temps” per tancar cap acord i han emplaçat la resta de partits a negociar a partir de dilluns. La decisió aplana el camí a la investidura de l’actual alcalde en funcions, Carles Pellicer.

“La broma que hem viscut aquests dies s’ha acabat aquí. Reus no es mereixia aquesta comèdia ni aquest vodevil”, ha etzibat Martín, acompanyat dels altres cinc regidors elegits el 26-M. Els socialistes han admès que desconeixien la suposada negociació entre els òrgans nacionals d’ERC i Junts anunciada per Llauradó, i han optat per tancar la porta a un pacte d’esquerres que no veuen viable. “No hem tingut cap retorn de la proposta de pla de govern ni de cartipàs que vam fer”, s’ha queixat Martín.

A més, els socialistes han revelat que ningú no els ha trucat per demanar-los cap reunió aquest divendres, amb la qual cosa interpreten que se’ls ha deixat de banda. Martín ha dit també que no veu temps suficient per tancar un acord a tot just unes hores del ple d’investidura. “No podem enganyar els nostres votants; el pacte d’esquerres no és viable, tot i que ens hem posat a disposició de tothom i hem treballat de forma seriosa”, ha valorat.

Per als socialistes, la CUP ha demostrat que pot ser un soci “fiable” i que “pot governar”, amb la qual cosa Martín ha sentenciat que el fet que el pacte a tres bandes no hagi prosperat és “responsabilitat d’ERC i de la seva candidata”. Finalment, Andreu Martín ha constatat que el pacte d’esquerres “tenia suports” entre sectors anticapitalistes i republicans, als quals ha agraït que li fessin costat.

Cervera

ERC dona per trencades les negociacions amb JxCat per formar un govern a Cervera. Així ho va anunciar ahir el cap de llista dels republicans, Joan Santacana, que va culpar de la ruptura la candidatura liderada per Ramon Augé. “Deuen tenir sobre la taula un pacte amb les forces del 155, amb qui nosaltres no hem volgut pactar”, va dir Santacana en al·lusió a un acord amb PSC i els independents de SiF, que aquestes dues formacions ja donen per fet. L’oferta d’ERC a JxCat era 15 mesos d’alcaldia per a Augé, la formació del qual tindria a més la primera i tercera tinences d’alcaldia i entraria al govern del consell. Junts, per la seva banda, exigia dos anys d’alcaldia. Si les direccions de tots dos partits no ho eviten, doncs, tampoc hi haurà govern independentista a la capital de la Segarra.

Tàrrega

L'alcaldessa en funcions de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, veu més "possible" un govern de Junts per Tàrrega en minoria que no pas la possibilitat d'un govern de coalició amb alguna de les altres tres formacions que van obtenir representació al consistori el 26-M. Per la seva banda, ERC-MES també es postula per liderar un govern de "canvi, progressista i independentista" amb el suport de la CUP, després que els dos partits hagin consensuat un programa de govern.

Les eleccions municipals a la capital de l'Urgell van donar set regidors a Junts per Tàrrega, cinc a ERC-MES, tres a la CUP i dos al PSC. El posicionament que prenguin els socialistes en el ple d'investidura d'aquest dissabte serà clau per a l'elecció de l'alcalde de Tàrrega per als pròxims quatre anys. L'alcaldessa en funcions posa en valor que Junts per Tàrrega va ser la força més votada el 26-M, i en aquests moments veu més possible un govern d'aquesta formació en minoria. Perelló considera que JxTàrrega manté "punts de vista diferents" amb les altres tres formacions que van obtenir representació el 26-M al consistori targarí i, fins i tot, amb alguna d'elles "alguns aspectes que són antagònics".

L'alcaldessa en funcions considera que la suma dels set regidors de Junts per Tàrrega amb els dos obtinguts pel PSC ja permetrien configurar una majoria, però ha recordat el compromís expressat durant la campanya per Junts per Tàrrega de no pactar "amb formacions que tinguessin alguna cosa a veure amb el 155". D'altra banda, descarta un govern amb ERC i la CUP i acusa sobretot els republicans de "fer prevaler molt el partit i deixar massa de banda el que és governar la ciutat".

Per la seva banda, ERC-MES defensa que el resultat del 26-M reflecteix "un clar suport dels votants a les forces d'esquerres i independentistes de Tàrrega". En aquest sentit, els republicans es postulen per liderar un govern "progressista, republicà i independentista, que faci possible un nou estil de govern a Tàrrega" i, amb la voluntat de fer-lo possible, han consensuat un programa de govern amb la CUP per als pròxims quatre anys.

Així, ERC-MES ha anunciat que proposarà al ple de constitució del nou ajuntament Alba Pijuan com a candidata a l'alcaldia de Tàrrega després de la renúncia, per motius personals, del cap de llista, Òscar Amenós. A més dels vots de la CUP, els republicans necessitarien sumar almenys un dels vots del PSC per poder arribar a l'alcaldia. En cas contrari, Rosa Maria Perelló continuarà al capdavant del consistori targarí.

Pont de Suert

Al Pont de Suert (Alta Ribargorça), JxCat i Compromís –candidatura vinculada al PSC– van segellar ahir un pacte de govern que preveu els tres primers anys d'alcaldia per a Junts i l'últim any per a Compromís. Josep Antoni Troguet (JxCat) seguirà al capdavant de l'Ajuntament tres anys més i Olga Escoll (Compromís) ocuparà el càrrec el darrer any de legislatura. D'aquesta manera Junts ha fet valdre el fet de ser la força més votada, amb 482 vots i 5 regidors. En Comú va aconseguir 3 regidors i Compromís també 3 regidors, a les eleccions del 26-M.

Gimenells

Sense sortir de terres lleidatanes, la candidata de Som Poble, Emma Solans, es convertirà aquest dissabte en la nova alcaldessa de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià) amb el suport de l'únic regidor del PSC, Miguel Pardos. El Partit Popular va ser la força més votada el 26-M al municipi però la decisió de l'edil socialista deixarà fora de l'alcaldia el candidat del PP i exalcalde del municipi amb el PSC, Dante Pérez.

A través de Twitter, Pérez ha criticat la decisió del PSC d'"entregar l'alcaldia als independentistes" i ha acusat els socialistes de "fer tot el possible per excloure el PP de les institucions catalanes en favor del separatisme". El PP es va imposar en les eleccions a Gimenells amb 306 vots, respecte els 258 de la candidatura independent Som Poble, tot i que les dues formacions van obtenir quatre regidors. El PSC es va quedar amb un.

Dante Pérez va ser escollit el 2015 alcalde de Gimenells i el Pla de la Font després que la candidatura del PSC que encapçalava s'imposés per majoria absoluta en les eleccions municipals d'ara fa quatre anys. Tot i això, a mitjans de legislatura va decidir estripar el carnet del PSC i acceptar l'oferta per anar de número dos a la llista del Partit Popular per Lleida a les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, en què no va sortir escollit. Aquella decisió li va comportar una moció de censura a Gimenells el març del 2018, que va prosperar amb els vots dels seus antics companys socialistes i que va donar l'alcaldia al PDECat.

Pérez va encapçalar en les darreres eleccions al Congrés del 28-A la candidatura del PP a la demarcació de Lleida amb què els populars no van obtenir representació. Finalment, va concórrer el 26-M com a cap de llista dels populars a l'alcaldia de Gimenells i el Pla de la Font on tot i imposar-se no podrà accedir a l'alcaldia.

Santa Coloma de Farners

Junts per Catalunya, Independents de la Selva (ISC-IdS) i PSC han arribat a un acord per treure l'alcaldia de Santa Coloma de Farners a ERC. Susagna Riera (JxCat) es convertirà, per tant, en alcaldessa i serà la primera dona que ocuparà aquest càrrec en la història del municipi. Pacte a tres a la capital de la comarca de la Selva, que desbanca al guanyador de les eleccions municipals del 26-M, el republicà Joan Martí, que necessitava tres regidors per aconseguir la majoria absoluta.

JxCat argumenta la manca de negociacions d'ERC com un dels motius del pacte. Riera ha assegurat que després dels comicis la seva prioritat era pactar amb ERC, però "les condicions eren recolzar el seu programa". Segons explica el partit, es va insistir amb els republicans per poder parlar de punts en comú però la resposta ha estat un "no". Per aquest motiu Junts per Catalunya ha optat per fer un pacte a tres que suma nou regidors (cinc de JxCat, dos d'ISC-IdS i dos del PSC) i permet a Riera tenir l'alcaldia.

La futura alcaldessa ha explicat que des d'un primer moment va tenir una gran entesa amb socialistes i que amb independents "va costar negociar les prioritats de govern". Riera ha afegit que "tots esperàvem una resposta d'ERC", però, davant la negativa, han treballat en una alternativa. ERC perd així una altra alcaldia a les comarques gironines.