Política 17/05/2018

Catalá qüestiona el model de cooperació europeu per la negativa de la justícia belga a extradir Comín, Serret i Puig

El ministre de Justícia plantejarà reformes sobre les ordres europees de detenció i entrega al pròxim Consell de Ministres de Justícia de la UE

Anna Mascaró
2 min
Rafael Catalá aquest dijous a Barcelona

BarcelonaEl ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat en desacord aquest matí a Barcelona amb la decisió de la justícia belga de no extradir Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. "Vivim en una Europa en què els sistemes jurídics estan cridats a coordinar-se, en la qual hem d'enfortir la confiança mútua", ha assegurat mentre sortia d'un acte del Col·legi d'Advocats: "Vaig tenir l'oportunitat de treballar en l'ordre europea de detenció i entrega que es va aprovar l'any 2002, i no obstant això veiem que en alguns casos concrets el model que teòricament havíem dissenyat, basat en la confiança i la reciprocitat, no funciona com es pretenia".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Catalá ha anat més enllà de la crítica i ha obert la porta a reformar el sistema: "Potser caldria revisar aquest sistema normatiu i parlar-ne en l'àmbit de la Comunitat Europea, perquè si volem crear una Europa amb llibertat de moviments també caldria que la col·laboració entre sistemes judicials fos molt més àgil", ha sentenciat, i ha assegurat que portarà una proposta de canvis en el funcionament de les euroordres de detenció i entrega al pròxim Consell de Ministres de Justícia de la Unió Europea.

"Veiem alguns problemes d'interpretació, d'aplicació, de reconeixement recíproc", ha dit Catalá, que considera que el cas dels líders sobiranistes sobre els quals han pesat ordres de detenció "pot ser una bona experiència per aprendre si calen" aquestes reformes.

Sigui com sigui, el ministre ha insistit que la decisió de la justícia belga no deixa de ser un "procediment judicial en què el govern no participa", i ha demanat "respecte per les institucions" i la "separació de poders". No obstant això, ha atribuït la decisió a una qüestió de "forma": "Són aspectes de tècnica jurídica, processals, que no sé si es poden esmenar", ha assegurat. "Em consta que el TS va voler incorporar tota la documentació que hi havia de la primera actuació de l'Audiència Nacional. Per tant, semblava que tot era correcte, però el tribunal belga no ho ha entès així", ha lamentat el ministre.

stats