Publicitat
Publicitat

"Catalans, Madrid us estima": l'acte a favor del dret a decidir es desborda

El Teatro del Barrio s'omple i centenars de persones, des del carrer, tanquen l'acte amb 'L'estaca'

"Aquest teatre neix de la fam de realitat. La realitat té sempre una cosa meravellosa: per terrible que sigui, pot ser transformada. Si es coneix. I aquesta és la vocació del projecte: saber què està passant aquí, per què no ens agrada i per què volem canviar-ho”. Aquesta és la declaració de principis de la cooperativa que gestiona el Teatro del Barrio, un petit teatre al madrileny barri de Lavapiés, cèntric, humil i vibrant; que concentra bona part de l’activisme polític de l’esquerra alternativa de la capital espanyola. Ha despertat amb els panys tapats amb silicona i cartells de la Falange enganxats a la façana. Els que no volen que la realitat sigui transformada han matinat per intentar esguerrar la festa als que sí. Però el teatre anirà a dormir havent estat testimoni d’una onada de solidaritat; de centenars de persones reclamant de manera festiva i des del cor de la capital espanyola que Catalunya pugui decidir el seu futur el dia 1 d’octubre.

La principal propaganda de l’acte no l’han fet els seus impulsors, una flamant plataforma anomenada A Madrid pel dret a decidir i de la qual, fins fa una setmana, no n’havia sentit a parlar gairebé ningú. El millor espot i el motiu pel qual el teatre s’omple i centenars de persones s’apleguen a les seves portes és la prohibició dictada pel jutge José Yusti Bastarreche –signant del manifest Libres e Iguales–, a instàncies del PP, que l’acte se celebrés al centre cultural Matadero. L’Ajuntament, propietari del local, i liderat per Manuela Carmena havia donat el seu vistiplau. El jutge, que havia criticat en públic l’alcaldessa pel seu aspecte, va considerar-ho il·legal.

La repressió es converteix en el millor catalitzador de voluntats, i al PP de Madrid li surt el tret per la culata. Aviat queda en evidència. La gran afluència de persones obliga als organitzadors, que tenen una munió de vigilants de seguretat amateurs controlant possibles infiltrats d’ultradreta, a col·locar altaveus a les finestres. I és des d’aquestes caixes negres des d’on la majoria dels presents escolten Elena Martínez, una portaveu de la plataforma i militant d’Izquierda Castellana, parafrasejar el discurs de Lluís Companys i obrir l’acte amb un crit a la fraternitat entre els pobles: “Catalans, Madrid us estima”.

Dos processos constituents

El lema aixeca els aplaudiments de bona part dels presents i marca el matí. La fraternitat és present als discursos dels membres de la plataforma i als de la delegació catalana que els organitzadors ha convidat. El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, hi arriba amb el braç en cabestrell. Divendres, en un acte de campanya a Astúries es va trencar l’húmer, i li fa mal, li confessa en veu baixa a un dels seus col·laboradors. Però “això és molt emocionant” i no s’ho volia perdre. El seu discurs és un dels que més aixeca els ànims. “Sempre cridarem visca la Tercera República espanyola! Visca les Repúbliques Ibèriques!”. Tardà mostra la base inclusiva del Procés, i es pregunta: “De què serveix l’estelada si no és bandera de solidaritat?”. Per això, “afirmem amb tota rotunditat que maleïda la pàtria, per molt catalana que fos, si exclogués una part dels seus fills”.

Aquest és el rerefons de l’acte. L’esperança de bona part dels presents –milintants d’esquerra, gairebé tots– és que abraçant l’anhel de la majoria de catalans de dir la seva sobre el futur, i obrint un procés constituent a Catalunya, Espanya hi vagi al darrere. Ho diu Isabel Serra, membre de la plataforma i portaveu de Podem a l’Assemblea de Madrid, que denuncia l’“estat d’excepció” instaurat per Rajoy: “No és només un missatge per als catalans, sinó per a tot l’Estat”.

També el militant d’Esquerra Unida Alberto Arregui mira amb esperança l’impacte del Procés a Espanya: “Pot una bretxa en el règim del 78”, assevera, abans de proclamatr que ara “no valen les equidistàncies” i que cal estar al costat del referèndum. També des del “marxisme i l’internacionalisme”. I ho rebla: “Teniu el nostre suport. La vostra victòria serà la nostra”.
De la delegació catalana, la membre del secretariat nacional de la CUP Núria Gibert, agraeix el suport dels madrilenys. Qui tanca l’acte, després del discurs del diputat de JxSí Eduardo Reyes, és el president d’Òmnium, Jordi Cuixart. “Davant de la seva prohibició, la nostra determinació”, diu. I en la línia de Tardà, defensa les “lluites compartides”. Tanca en rodó: tornant a Companys: “Madrilenys, Catalunya us estima. No passaran”.

L’acte es trasllada al carrer, on apareix un dels protagonistes absents: Lluís Llach. El cantautor i diputat de JxSí havia confirmat l’assistència, però s’absenta. Hi és a través de la música. És Martínez qui cita per primer cop L’estaca, que acabarà convertida en himne de la concentració. “Hem d’estirar per aquí, des d’un moviment popular organitzat”, diu: “L’estaca no caurà sola”. A la porta del teatre s’improvisa una tarima i l’ocupa el cantant Juanjo Anaya, que canta l’himne de Llach. La majoria dels presents tenen la lletra en un full que ha repartit l’organització. Molts l’aguanten amb una mà. L’altra, amb el puny tancat, l’eleven a l’aire. “Segur que tomba”.

RE

Etiquetes

Més continguts de