CONFLUÈNCIA D’ESQUERRES

Catalunya Sí que es Pot tindrà grup propi a Madrid

Iglesias promet “respectar la voluntat dels catalans” el 27-S i Herrera carrega contra Junts pel Sí

La confluència que va començar a Barcelona amb Barcelona en Comú, i que es va mantenir per concórrer el 27-S amb la marca Catalunya Sí que es Pot, s’extrapolarà també a les generals. Els dirigents d’ICV, EUiA i Podem van exhibir ahir bona sintonia a l’hora d’oficialitzar un acord que ja té una primera mesura clara: el “nou projecte polític” tindrà un grup parlamentari propi al Congrés.

Amb aquest gest, Podem vol fer evident que la defensa de la “plurinacionalitat” de l’Estat “no és de cara a la galeria” sinó que efectivament consideren que la realitat “plural, diversa i rica” s’ha d’evidenciar al Congrés. Ho va assegurar el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, que ja va avançar que el nom del grup serà en català. Tot i que els actors que ahir van rubricar el pacte són els mateixos que els que conformen Catalunya Sí que es Pot per presentar-se als comicis del 27-S, en principi no s’utilitzarà aquesta fórmula. Segons va dir Iglesias, sigui quina sigui la denominació final, anirà precedida de la paraula “Podem”.

Què significa aquest gest? El grup parlamentari propi -es forma si un partit té 15 escons o més, o bé cinc diputats i el 15% dels vots a la circumscripció on es presenti o el 5% a tot l’Estat- permet tenir més autonomia, tenir llibertat de vot, intervenir als plens i accedir a les comissions del Congrés. Es tracta d’una decisió inèdita per a ICV-EUiA, que fins ara s’integrava al grup d’Esquerra Unida (IU) al Congrés, el partit germà d’EUiA. Segons el seu líder, Joan Josep Nuet, IU “està molt contenta” amb el pacte. El veuen com la llavor que hauria de permetre estendre l’acord a tot l’Estat, un escenari que Pablo Iglesias sempre ha rebutjat.

I és que el pacte, que “suposa un abans i un després” per al partit, per a la política catalana i també per a l’espanyola, segons Herrera, dóna ales a un dels objectius d’ICV: “Per canviar Catalunya hem de canviar també l’Estat”. Segons va explicar, l’acord a Catalunya és la millor manera d’afrontar una “batalla amb vasos comunicants” que té el primer assalt el 27-S. Les eleccions catalanes, va dir, són un plebiscit, sí, però “sobre l’austeritat, les retallades, la corrupció i també el dret a decidir”. En aquest punt, Herrera va disparar contra la candidatura unitària Junts pel Sí, que va definir com la llista “de les retallades i la corrupció”, i contra Artur Mas, a qui va acusar d’haver “enterrat el dret a decidir”. Qui sonava com a candidiat per encapçalar Catalunya Sí que es Pot, l’economista Arcadi Oliveres (Procés Constituent), va descartar ahir en declaracions a Efe liderar la candidatura per “la falta d’habilitat política” i l’edat (té 70 anys).

Iglesias, al seu torn, va avisar que si guanyen els independentistes sorgiran “dificultats jurídiques”, però es va comprometre a “defensar la voluntat expressada democràticament pels catalans”. Una promesa que va ressonar com el famós “ Apoyaré ” que el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va entonar, també a Barcelona, en relació a l’Estatut. Caldrà veure si, com aleshores, la promesa queda en paper mullat o no.

Els socialistes catalans, el precedent

“No estem plantejant res que no existís”, va admetre Pablo Iglesias. I és que Podem, ICV i EUiA repeteixen la fórmula que va utilitzar el PSOE en la primera legislatura després de la dictadura (del 1979 al 1982), quan al Congrés hi havia el grup socialista, el grup dels “socialistes de Catalunya” i el grup “socialista basc”. El PSC va renunciar més tard a tenir grup i el 2011 a recuperar-lo. La demanda històrica del sector sobiranista -defensada per Àngel Ros- es va enterrar per 130 vots en contra i 27 a favor.

Més continguts de