El diàleg amb Catalunya, el principal repte de Sánchez
La taula de negociació naixerà amb la constatació que els punts de partida d’uns i altres són antagònics
MadridMariano Rajoy revela al seu llibre Una España mejor (Plaza & Janés), publicat aquesta tardor, algunes trobades fins ara desconegudes amb Artur Mas i Carles Puigdemont quan era president del govern espanyol per abordar les aspiracions sobiranistes del Govern. En l’etapa de creixement i consolidació de l’independentisme en la política catalana, que va coincidir amb els mandats de l’exlíder del PP a la Moncloa, el diàleg entre governs es va reduir al secretisme. Ni Rajoy podia ser un actor que pogués acostar l’horitzó del referèndum, ni entomar amb franquesa el conflicte de més impacte dels últims anys a l’Estat era costum en la seva manera de fer política. Tanmateix, per més que no convingués portar a la llum pública les converses i que es mantinguessin lluny dels focus, les posicions de màxims d’uns i altres sempre van fer inviable la negociació.
Les conseqüències del referèndum, la DUI i l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa van servir de pista d’aterratge perquè per primera vegada des de l’inici del Procés hi hagués una aposta real pel diàleg. Pedralbes va ser la primera pedra d’un camí amb esquerdes -la polèmica pel relator- però que ja semblava tenir un traç que ara Esquerra i el PSOE han recuperat amb la taula de negociació que han pactat a canvi de l’abstenció a la investidura. Ara l’escenari polític deixa el PSOE, Unides Podem i ERC com els principals actors d’aquesta nova etapa, amb el permís del president de la Generalitat, Quim Torra, que busca liderar les converses amb Sánchez, tot i la incògnita del seu futur judicial.
Salvant les distàncies, podria semblar una mena de reedició del moment del Pacte del Tinell, que va desembocar en l’elaboració del nou Estatut del 2006: socialistes, republicans i l’espai evolucionat d’ICV afrontant el futur polític català, amb figures del món postconvergent també en escena. Abans Artur Mas com a cap de l’oposició, ara Torra com a cap de l’executiu i el PP amenaçant amb els tribunals. Tot i el paral·lelisme, tot just és el punt d’arrencada d’aquest nou diàleg, que serà un element clau, si no el que més, de la legislatura espanyola, que estrena govern de coalició. Si el PSOE i Unides Podem volen mirar a l’esquerra, el paper d’ERC és substancial en la governabilitat; i la taula de negociació, pedra angular.
¿Fins on estarà disposat a arribar Sánchez? ¿I l’independentisme? Hi ha més preguntes que respostes sobre la nova època que han volgut obrir els dos partits guanyadors de les generals a Espanya i a Catalunya.
Sortir de la zona de confort
La taula de negociació naixerà amb la constatació que els punts de partida d’uns i altres són antagònics: ERC demana un referèndum sobre la independència i el PSOE afirma que és impossible. És el mateix conflicte que en secret Rajoy discutia amb anteriors presidents de la Generalitat, amb la diferència que ara es posarà a prova la capacitat de sortir de la zona de confort. ¿Els socialistes s’obriran a anar més enllà d’un nou Estatut? ¿L’independentisme acceptarà una votació a tot l’Estat o una reforma de la Constitució? A l’espera que s’aclareixin els participants -caldrà veure si Podem integra la taula de governs i com conviu amb la de partits-, l’agenda catalana entra en una nova fase a l’Estat.
