EL PAÍS QUE VOLEM ARA (3): FUTUR

Catalunya podria competir als Jocs de Rio 2016 sense haver de ser independent

Tot i que la Carta Olímpica impedeix des del 1996 l'ingrés de països sense estat, el Comitè Olímpic Català ho va demanar el 1991 amb un marc legal que sí que ho permet. El COI admet que és així, però encara cap país els ha guanyat la batalla legal

Tenir un estat propi és la solució a molts dels problemes que té ara Catalunya, també els esportius. Ser independents permetria tenir seleccions oficials i competir en uns Jocs Olímpics per la via directa i senzilla, però no és imprescindible. Catalunya podria ser als Jocs Olímpics de Rio de Janerio el 2016 sense necessitat de tenir un estat al darrera, sempre que el COI ho vulgui.


El canvi del 1996

Des que un català il·lustre com Juan Antonio Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional (COI), va canviar la Carta Olímpica el 1996 –la constitució del moviment olímpic–, els països que no són "estats independents reconeguts per la comunitat internacional", no poden ser membres del COI. Abans del 1996 la Carta Olímpica només posava "països esportius", i per això, en els Jocs hi competeixen 11 països que no estan reconeguts per l'ONU –el canvi no va tenir efectes retroactius i no van expulsar ningú–.


Petició abans del canvi

Amb aquesta nova definició, Catalunya no pot demanar ara el reconeixement oficial fins que no sigui independent, però el Comitè Olímpic Català (COC) ja ho va demanar formalment el 1991 (veure document adjunt), quan la Carta Olímpica parlava de països esportius i demanava unes condicions que Catalunya complia llavors, i compleix actualment, amb escreix. Segons diuen advocats experts en dret esportiu consultats per l'ARA, qualsevol petició feta abans d'un canvi de normativa s'ha de tractar amb la norma anterior. Aquests advocats, però, també diuen que el COI és un món apart.


Les raons del COI

L'ARA ha pogut parlar d'aquest tema amb Pere Miró, director de relacions amb els Comitès Olímpics Nacionals, l'únic català al COI i una de les persones més importants al moviment olímpic, per sota del president Jacques Rogge. Miró en cap moment nega que això no hagi de ser així, però assegura: "Cap país que ha tirat per la via legal per defensar això, com ha fet Gibraltar, ha perdut sempre". Gibraltar ha estat vuit anys amb plets amb el COI per ser reconeguda oficialment com a Comitè Olímpic, i ja no li queden instàncies judicials. De fet li'n queda una, el TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu), però no hi pot accedir.


Gibraltar i el TAS

El COI no accepta que una disputa amb membres que no formen part de la família olímpica siguin jutjats en darrera instància pel TAS, i per això, Gibraltar no hi pot acudir. En canvi, la UEFA, que sí que reconeix el TAS en tots els casos, ha perdut el plet del reconeixement de Gibraltar, i el 2013 l'haurà d'acceptar com a nou membre.

Per tant, la porta del COI la va tancar Samarach, però es podria tornar a obrir el dia que els dirigents del moviment olímpic vulguin i creguin que és el moment. La petició de Catalunya del 1991 encara està en algun calaix de les oficines de Lausanne, i encara no ha estat rebutjada. Continua allà.


La mala jugada de Samaranch

Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportiva Catalanes, formava part del Comitè Olímpic Català el 1991 quan van cursar la petició d'ingrés al COI. “Samaranch ens va dir llavors: 'Em miraré amb generositat les peticions de Catalunya', però a canvi ens va demanar que durant els Jocs de Barcelona ens portéssim bé". El COC no va fer gaire soroll el 1992 confiant en les paraules de Samarach, però la resposta d'aquest català president del COI va ser un canvi a la carta olímpica el 1996, abans dels Jocs d'Atlanta, que tallava les ales a les aspiracions dels "països esportius" com Catalunya.


David Moner, president de la Unió de Federació Esportives Catalanes (UFEC) i actual president del COC –inactiu des de fa temps–, va ser un amic personal de Samaranch, però reconeix que amb aquell canvi es va equivocar. "Tot i això, part de la culpa també la tenim nosaltres, el catalans, que no vam pressionar prou el COI el 1996". Moner també explica que el membre del COI encarregat per Samaranch d'estudiar la petició de Catalunya el 1991, Keba Embaye, li va explicar que el canvi de la Carta Olímpica no va ser per evitar l'ingrés de Catalunya, si no perquè volien frenar l'augment de nous països a la família olímpica.

Més continguts de