Un grup de filòsofs d'universitats catalanes proposen una taula de diàleg amb polítics catalans i espanyols
Defensen que les mesures que es prenguin han d'arribar a un consens que superi "àmpliament" el 50%
BarcelonaDiferents filòsofs que treballen a les universitats catalanes han emès un comunicat que pretén llimar diferències entre el govern de Catalunya i l'executiu espanyol. Fins a 32 intel·lectuals han signat el manifest, entre els quals figuren Norbert Bilbeny, Victòria Camps, Alexander Fidora, Daniel Gamper, Víctor Gómez Pin i J. J. Moreso. El primer punt del text rebutja la violència policial, i afegeix que "mai pot ser justificada, hi hagi hagut o no una sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya".
Sota el títol "Declaració sobre la crisi a Catalunya", aquest grup de docents proposa la creació d'una comissió formada per "representats experts de tots els principals partits polítics, inclosos els de l'oposició de tots dos parlaments", el català i l'espanyol, per resoldre el conflicte. Es tractaria d'un primer i immediat pas "per reduir la tensió" entre governs.
Aquest grup de filòsofs creu que la comissió hauria d'anar més enllà i no tan sols argumentar d'acord amb la Constitució espanyola, sinó també tenint en compte el dret internacional. A banda, també consideren que s'han de tenir en compte "normes ètiques" per prendre les decisions corresponents.
Malgrat que els 32 intel·lectuals creuen "improbable" que tots els membres acceptin un consens sobre les actuacions que s'han de dur a terme, no veu impossible que s'arribi a una decisió que, això sí, hauria de ser aprovada "àmpliament" per més del 50% dels vots. Els filòsofs no especifiquen quina solució és l'adequada, però si que hauria de tenir en compte tots els escenaris. "Les opcions alternatives com ara més autonomia per a Catalunya o una reforma federal d'Espanya haurien de ser també sobre la taula", diu el comunicat.
Finalment, els docents assenyalen la Unió Europea, a qui suggereixen que intervingui en el conflicte. Consideren que la majoria dels partidaris de la independència es consideren pro europeus, a diferència d'altres moviments nacionalistes. "Creiem que una actitud pro europea ha de tenir en compte la consideració dels interessos rellevants de tota la Unió Europea", sentencia l'escrit.
