Catorze anys defugint la culpabilitat
Cronologia d’un cas fosc i ple d’irregularitats
BarcelonaRespostes que arriben tard, disculpes amb la boca petita i una dimissió per la porta del darrere. Aquestes són les últimes novetats del cas Iak-42. La mort de 75 persones (62 de les quals eren soldats espanyols) en l’accident d’un avió que tornava de l’Afganistan el maig del 2003 va quedar marcada per una gestió nefasta i una investigació més que fosca. Gairebé catorze anys després, el Consell d’Estat ha assenyalat el ministre de Defensa del moment, Federico Trillo (PP), com a responsable polític últim de la tragèdia. Negant les acusacions de l’òrgan, l’exministre d’Aznar va deixar ahir el seu càrrec com a ambaixador al Regne Unit, una decisió que ell desvincula del cas. El govern espanyol donarà la cara per ell i demanarà perdó per “no haver atès adequadament” els familiars de les víctimes. En cap cas, però, assumirà la “culpabilitat” en l’accident.
2003-2007
De l’accident aeri a l’arxivament de la causa penal
L’avió Iakolev-42 s’estavella a Trebisonda (Turquia) el 26 de maig del 2003. En l’accident hi moren 75 persones, 62 de les quals eren militars espanyols que tornaven d’una missió a l’Afganistan. El Tribunal Suprem arxiva l’any següent dues querelles contra el ministre de Defensa, Federico Trillo, pel cas, mentre que l’Audiència Nacional fa el mateix el 2007 amb les causes relatives a les suposades irregularitats en la contractació de l’avió i en les identificacions dels cadàvers.
2008-2012
De la reobertura del cas a la fi de la via judicial
La pressió de les famílies aconsegueix reobrir el cas el 2008 i un any després es condemna a tres anys de presó el general metge que va falsificar identificacions de 30 dels militars. Mor abans de trepitjar la presó i dos comandants més condemnats són indultats. El 2012 l’Audiència Nacional arxiva la causa penal contra sis alts càrrecs militars en considerar que no hi ha un delicte d’imprudència. El mateix any Trillo és designat per Rajoy com a ambaixador espanyol al Regne Unit.
2014-2017
De la investigació del Consell d’Estat a l’acusació contra Trillo
El 2014, un cop acabada la via judicial, el Consell d’Estat comença la investigació del cas. El 3 de gener del 2017 es fa públic un informe de l’òrgan assessor del govern espanyol en què s’assenyala per primer cop Trillo com a responsable polític últim de l’accident del Iak-42. L’oposició al govern espanyol i els familiars de les víctimes n’exigeixen la dimissió com a ambaixador espanyol a Londres. Rajoy treu importància al dictamen del Consell d’Estat i recorda que el cas “ja està substanciat judicialment”.
2017
De les compareixences al perdó i la dimissió
L’endemà l’executiu espanyol anuncia que el cessament de Trillo ja estava previst en el marc del procés de renovació d’ambaixades, i l’actual ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal, que dilluns que ve compareixerà al Congrés, es reuneix el 10 de gener amb els familiars de les víctimes. Un dia després el ministre de Justícia, Rafael Catalá, defensa que l’Estat no ha de demanar perdó “per culpabilitat” en l’accident del Iak-42, però que sí que ho ha de fer, “potser, per no haver atès adequadament” els familiars de les víctimes. Trillo s’espolsa les responsabilitats, assegura que va demanar fa temps deixar el seu càrrec i acaba dimitint el 12 de gener. La seva intenció és tornar a la seva plaça com a lletrat del Consell d’Estat, el mateix òrgan que l’acusa.