Política 16/02/2014

El Centre Escocès pel Canvi Constitucional: "A Espanya hi ha una obsessió amb la interpretació de la Constitució"

El director de la institució contraposa el conflicte "jurídic" entre la Generalitat i el govern espanyol amb la interpretació "política" del Tractat d'Unió que fan anglesos i escocesos

Acn
5 min
Michael Keating

BarcelonaEl proper 18 de setembre els escocesos decidiran si s'independitzen del Regne Unit. Una possibilitat oberta fruit de les negociacions dels governs escocès i britànic, en les que no ha tingut importància el Tractat d'Unió del 1707, que proclamava la unitat d'Anglaterra i Escòcia "per sempre més". En declaracions a l'ACN, el director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional, Michael Keating, explica que la Constitució britànica no ha estat obstacle per acceptar el referèndum, perquè les lleis s'interpreten de forma "política" per adaptar-les a la democràcia. Keating contrasta aquesta actitud amb la del govern espanyol: "a Espanya hi ha una obsessió amb la interpretació de la Constitució".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i que forma part de la Constitució del Regne Unit, el Tractat d'Unió (o Acta d'Unió) és simplement un document "històric" que ni tan sols ha estat sobre la taula de negociació entre Londres i Edimburg. Els governs espanyol i català, en canvi, el tenen ben present. El primer, perquè creu que evidencia les diferències entre Catalunya i Escòcia, un regne sobirà que voluntàriament s'uneix a Anglaterra. El segon, perquè demostra que les lleis i els tractats constitucionals no són inamovibles. El Tractat reconeix que la unió entre Escòcia i Anglaterra perdurarà "per sempre més". Una formulació comparable a la de la "indissoluble unitat de l'Estat" que recull la Constitució Espanyola.

"Gairebé ningú fa referència al Tractat d'Unió a Escòcia, perquè es veu com un document històric", assegura Michael Keating, professor de la Universitat d'Aberdeen i director del Centre Escocès pel Canvi Constitucional, un organisme que assessora el govern i el parlament escocès. En el debat constitucional que està tenint lloc al Regne Unit, "les condicions de fa 300 anys no són tan importants com les de la democràcia actual".

En declaracions a l'ACN, Keating compara la interpretació "rígida" del TC, "que està creant un veritable problema" per canalitzar les demandes de la majoria de la societat catalana, amb la negociació "política" entre les autoritats britàniques. "Nosaltres no tenim una constitució escrita completament ni un tribunal constitucional, i les elits polítiques responen aquestes qüestions de manera política i sense apel·lar a la llei", descriu. La Constitució espanyola és un text molt més recent que l'Acta d'Unió i, sens dubte, més específic. Dues qüestions, però, que Keating no veu insuperables si un canvi significa adaptar la legalitat a les demandes ciutadanes.

El Tractat de la Unió és un més dels documents constitucionals, que es complementen amb les "convencions constitucionals", fonts no escrites que es basen en els costums, la història i, fins i tot, el sentit comú. Per exemple, cap llei obliga a la Reina d'Anglaterra a respectar la sobirania parlamentària. És aquesta "ambigüitat" constitucional en la que Keating fa especial èmfasi per diferenciar els casos escocès i català.

El Tractat de la Unió, per exemple, no especifica quina és la naturalesa de l'Estat ni de quina manera s'ha d'estructurar, a diferència de la Constitució Espanyola. Tot i acceptar la unitat "per sempre més", Escòcia no va renunciar a la seva sobirania, segons la interpretació que es fa des d'Edimburg. A Anglaterra, en canvi, ho veuen diferent, i creuen que l'únic sobirà és el Parlament de Westminster, però això no ha estat un obstacle perquè, "políticament", els dos governs hagin arribat a un acord sobre el referèndum. A més, el Tractat tampoc especifica què significa la "unió" entre Escòcia i Anglaterra: "La unió pot ser qualsevol cosa. Una unió federal, una unió personal, una assimilació. No es diu quin tipus d'unió ha de ser".

"Hi ha moltes discrepàncies sobre la interpretació de la Constitució, però a Gran Bretanya no ens preocupem per les qüestions jurídiques. A Espanya hi ha una obsessió sobre la interpretació de la Constitució", opina Keating, que veu en qüestions com aquesta una "diferència cultural molt important" entre els dos estats.

Decrets de Nova Planta i Tractat d'Unió

El Catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra, Joaquim Albareda, creu que l'origen de la negativa actual de l'Estat a permetre un referèndum sobiranista es troba en els Decrets de Nova Planta -mai formalment derogats. Com a expert en la Guerra de Successió , Albareda destaca el contrast entre el procés d'unió acordada entre Anglaterra i Escòcia i la imposició de Castella sobre la Corona d'Aragó, tenint en compte que l'Escòcia i la Catalunya de principis del segle XVII tenien estructures similars, amb la diferència que els escocesos tenien un rei propi i els catalans el compartien amb Castella.

Consultat per l'ACN, Albareda recorda que a l'Acta d'Unió britànica s'establien unes compensacions per Escòcia i es deixava en mans del seu Parlament la possibilitat de ratificar o no aquest tractat (110 vots a favor i 69 en contra). En canvi, la guerra de Successió va culminar amb la derrota militar de la Corona d'Aragó i la imposició de l'absolutisme. Precisament mentre Anglaterra i Escòcia signaven la seva unitat el 1707, el mateix any es promulgaven els primers Decrets de Nova Planta sobre l'Aragó i el País Valencià, en els quals se suprimien les institucions pròpies i Felip V deixava clar el seu "domini absolut" per "just dret de conquesta".

En opinió del catedràtic de la UPF, la influència de l'origen d'Espanya perdura fins el moment actual, en què els governants espanyols entenen que la sobirania catalana no existeix. Segons ell, ni els Decrets de Nova Planta ni la Constitució del 1978 poden servir per evitar l'expressió d'un moviment majoritari. "No hem de ser mai presoners de la història. La història ha de servir com a referent, com a punt de referència identitària, com a eina per entendre millor la societat, però no ha d'encadenar mai el present".

Què és el Centre Escocès pel Canvi Constitucional

Les universitats d'Aberdeen, Edimburgh, Stirling, Strathclyde i l'Institut Nacional de Recerca Econòmica i Social van crear l'octubre del 2013 el Centre Escocès pel Canvi Constitucional, un organisme de recerca científica centrat específicament en el referèndum d'independència escocès i les seves possibles conseqüències. Dirigit per un dels acadèmics escocessos de més renom, Michael Keating, elaborarà informes de manera continuada durant dos anys, combinant les ciències polítiques,l' economia, el dret i la sociologia. Keating encapçala un equip de tretze professors i doctors de les diferents universitats d'Escòcia.

Els recursos del projecte arriben bàsicament del Consell de Recerca Econòmica i Social (ESRC), la principal organització d'inversió en recerca econòmica i social del Regne Unit. Es tracta d'un centre independent però amb un vincle important amb el govern britànic, ja que la majoria dels fons arriben del Departament d'Empresa i Innovació. És a dir que, indirectament, és Londres qui finança la major part de l'organisme encarregat d'estudiar els efectes jurídics, polítics i socials d'una hipotètica independència escocesa.

stats