XXXII Jornades del Cercle d'Economia
Política 26/05/2016

Puigdemont anuncia una rebaixa de l'IRPF a les rendes baixes en el tràmit parlamentari dels pressupostos

El president de la Generalitat, en la inauguració de les XXXII Jornades del Cercle d'Economia, xifra en 2.500 milions d'euros l'aportació necessària per al futur sistema de finançament

Oriol March
3 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la inauguració de les Jornades del Cercle d'Economia

SitgesEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha obert les XXXII Jornades del Cercle d'Economia amb un anunci: "Ha arribat l'hora d'abaixar la pressió fiscal als catalans". En aquest sentit, Puigdemont ha apuntat que hi haurà una reducció de l'IRPF a les rendes baixes sense apujar els tipus a les rendes altes aquest mateix 2016. "No té sentit apujar altres impostos", ha ressaltat Puigdemont, que ha apuntat que "imperativament" cal controlar les "pròpies" balances fiscals. Al llarg de les últimes setmanes ha existit tensió entre CDC i ERC al Govern per la pujada d'impostos a les rendes superiors als 90.000 euros.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquesta rebaixa, pactada amb Economia i parlada aquesta mateixa setmana amb el vicepresident Oriol Junqueras, entrarà a través d'una esmena del grup parlamentari de Junts pel Sí en el tràmit parlamentari dels comptes.

El dirigent de Convergència ha assenyalat que el nou sistema de finançament, que Catalunya no pretén liderar, ha d'aportar "immediatament" una quantitat propera als 2.500 milions d'euros, i ha apuntat que la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, farà front comú per assolir un model més "just". Puigdemont ha insistit que una rebaixa fiscal a les rendes baixes no posa en risc el pressupost.

"Amb un estat a favor, aniríem com un coet", ha reflexionat el president de la Generalitat en resposta a una pregunta que li ha fet un assistent.

Missatge polític

En clau política, un missatge clar: "Entenem que l'Estat està políticament obligat a donar una sortida política, abandonant la resistència als canvis". Puigdemont ha insistit que Catalunya estarà "permanentment" asseguda a la taula de negociació, i ha ressaltat que totes les demandes dirigides al govern espanyol per tal que solucioni el plet català han fracassat.

"Volem ser independents, amb els nostres errors i els nostres encerts", ha apuntat el dirigent de Convergència, que ha posat de manifest la "incertesa" de la política espanyola. Puigdemont ha descartat "conjugar" la desobediència, "com sí que ho fan alguns" –en referència a la CUP–, i ha apuntat que la política espanyola està instal·lada en l'immobilisme.

"Demonitzar" el conflicte

El president del Cercle d'Economia, Antón Costas, ha assegurat en la seva intervenció inicial que cal deixar de "demonitzar" el conflicte polític entre Catalunya i Espanya per tal de conduir-lo des del diàleg. "Cal subdividir el problema en parts", ha apuntat Costas. "L'única manera d'afrontar els conflictes és atendre'ls i gestionar-los. Si no es fa, s'enquisten. Hem de transformar aquest tipus de conflictes en un conflicte que sigui de més o menys. Això vol dir subdividir el conflicte en parts, sabent que quedarà un element de fons comú", ha insistit.

Costas ha apuntat que la primera "fractura" que hi ha a l'Estat es basa en l'escenari d'ingovernabilitat obert des de les eleccions del 20 de desembre, i ha assenyalat que n'existeix una altra de relacionada amb una situació "d'emergència social". "No som conscients que estem en una situació d'emergència social. Això dóna lloc als populismes. El nucli moral ha de ser la capacitat del sistema econòmic per donar oportunitats a tothom", ha apuntat.

En una nota feta pública ahir dimecres, Costas va demanar als partits polítics un canvi d'actitud que faci possible la constitució d'un govern a Espanya després del 26-J a partir d'una coalició o d'una cooperació, i els va emplaçar a acceptar, en última instància, que governi la formació més votada. També va advertir que si es produís un bloqueig polític similar al que va seguir després del 20-D, Espanya es veuria abocada a unes terceres eleccions legislatives, un escenari que veu "inimaginable i inacceptable" i que podria perjudicar la recuperació econòmica i social.

stats