DRET A DECIDIR

Chacón firma el divorci amb el PSC

La cap de llista es queda sola amb la seva coherència i s'ho jugarà tot al seu futur amb el PSOE

Carme Chacón va decidir ahir seguir sent "la nena de Felipe". Mantenir el seu currículum al mercat per intentar, en algun moment determinat, aconseguir el timó del PSOE va pesar més que el seu paper com a líder del PSC al Congrés. Per això ahir es va quedar de braços plegats mentre els seus companys de partit premien el botó del sí i donaven suport al dret a decidir que ella sempre ha rebutjat. Va fer un doble trencament, perquè ni va complir amb la disciplina de vot del PSOE, que hi va votar en contra, ni va obeir l'ordre de Pere Navarro. Aquest desmarcatge va suposar girar l'esquena al PSC, el partit que la va catapultar en l'intent d'ocupar la secretaria general del PSOE, però també tota una declaració d'intencions davant d'Alfredo Pérez Rubalcaba: encara que faci mesos que no fa soroll no ha desistit de plantar cara per aconseguir ser la cap de cartell a les pròximes eleccions generals.

El d'ahir va ser un dia "difícil" i "trist" per a Chacón, expliquen fonts del seu entorn. El PSC va ser la plataforma que un dia li va permetre ser ministra i també va ser el partit que, un cop liderat per Navarro, se la va jugar per ella al congrés de Sevilla donant-li suport incondicional perquè fos secretària general del PSOE. Va perdre i, des d'aleshores, el PSC ha quedat arraconat i debilitat dins del PSOE com mai abans ho havia estat. Són diversos els diputats catalans que lamenten el menyspreu a què se senten sotmesos per part de Rubalcaba.

A disposició del primer secretari

Conscient d'aquest suport que sempre ha rebut de Nicaragua, Chacón va posar el seu escó a disposició del PSC. "Només ella mateixa pot determinar si considera que les raons de consciència, que l'han portat a no votar amb la resta de diputats i diputades del PSC, li permeten mantenir la representació del partit a les Corts", va respondre Navarro. Però l'exministra, entre els bastidors del Congrés, explicava que el primer secretari l'havia ratificat i no havia acceptat que abandonés l'escó de diputada.

Sigui com sigui, Chacón, a la qual Josep Antoni Duran i Lleida va acusar de guiar-se només per la seva ambició de liderar el PSOE, ha pres un nou rumb que pràcticament no té volta enrere. Per coherència amb tot el que ha predicat fins ara, però també per no tancar-se cap porta a Ferraz. "No seré en un procés de ruptura de Catalunya amb Espanya i per coherència i per compromís treballaré per l'entesa de Catalunya amb la resta d'Espanya i no donaré suport a les resolucions", va anunciar la dirigent. Navarro ho va considerar un "error", sobretot perquè l'exministra confon la independència amb el que el PSC considera un exercici de democràcia. "La posició dels socialistes catalans és inequívoca, instar el diàleg entre governs perquè se celebri una consulta acordada", va insistir el primer secretari, el qual va recordar que el PSC votaria no a la independència.

Ha quedat clar que Chacón veu la realitat catalana des d'un altre prisma, per això fonts del PSC asseguren que difícilment podrà tornar a ser cap de llista per Barcelona en unes eleccions i que, per tant, a partir d'ara tota la seva sort dependrà del camí que ella decideixi seguir dins del PSOE. Un dirigent del PSC explica: "S'ha quedat en terreny de ningú. Qui dóna ara suport a Chacón? Fins i tot al Baix Llobregat li serà difícil de justificar-ho". Tot i això, és curiós que en l'horitzó de Chacón, que ha estat tota una icona a Catalunya, hi hagi la possibilitat de ser candidata a la Moncloa sabent que sense un PSC fort no podrà ser mai presidenta.

La votació d'ahir va ser la certificació d'un divorci entre Chacón i el PSC que s'ha anat eixamplant des de la campanya de les eleccions catalanes, quan Navarro va pilotar contra rellotge el viratge del PSC cap a un dret a decidir -això sí, amb condicions- que ara està al mig de la centralitat política catalana. Ja aleshores l'exministra va tenir una participació discreta a la campanya de Navarro i, a més, ho va fer sense dir ni ase ni bèstia sobre un referèndum que, més tard, ha acabat rebutjant en veure que ràpidament creixien veus al PSOE per invalidar-la com a possible relleu al capdavant del partit. Ahir, de fet, algun dirigent del PSOE ja va criticar fins i tot la seva abstenció.

De demanar disciplina a díscols

Com els altres 13 diputats socialistes catalans i en aplicació del reglament del grup socialista, Chacón haurà de pagar una sanció d'entre 200 i 600 euros per no haver votat en contra del dret a decidir. L'exministra va optar per la mateixa fórmula que els cinc diputats del PSC van emprar quan es van negar a votar en contra de la declaració de sobirania al Parlament. "Tenim amb Chacón el mateix disgust que vam tenir amb els cinc diputats del Parlament", va assegurar el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, precisament un dels seus homes forts quan ella era ministra. No deixa de ser paradoxal, però, que el PSC hagi passat de censurar els díscols del Parlament a ser tot ell díscol al Congrés i que ara sigui Chacón la indisciplinada del partit.

Més continguts de