Cites, birres i un lloro: buscant l’originalitat en campanya

Amb un mes entre eleccions i eleccions, i amb un esgotament dels habituals formats de la política, els partits han ideat maneres diferents de fer arribar el seu missatge als carrers

Manuel Valls s’enfila a un tamboret

Manuel Valls està decebut per no poder conèixer tots els veïns de Barcelona: “És impossible, són 1,6 milions”. Però ho intenta i, sobre una mena de tamboret, es dirigeix a la concurrència de la plaça dels Jardins d’Elx, al barri de la Sagrera: “No mireu les enquestes, sempre s’equivoquen”, els demana. Però la imatge d’un ex primer ministre francès a peu de carrer demanant el vot per ser alcalde de Barcelona no aconsegueix impressionar la majoria dels vianants, que continuen caminant. A Catalunya, últimament, s’han fet molts mítings. L’alcaldable amb el suport de Ciutadans ha fet diferents mítings a peu de carrer. Valls era conscient que li calia revertir la seva imatge d’ outsider de Barcelona i per això ha buscat el contacte amb els ciutadans. En l’intent ha tingut un èxit relatiu i també ha hagut de sentir insults, però això no l’ha fet desistir del format, tot i que els últims actes els ha fet abrigat per membres de les agrupacions de Cs. Tot i competir amb dos bars plens a vessar, Valls aconsegueix concentrar una vintena de veïns a la Sagrera. Alguns se li acosten. “Vostè no parla mai en català, oi?”, li pregunta una dona. “I tant que el parlo!”, reivindica ell. La majoria, però, en tenen prou amb una fotografia.

Anna Mascaró

Un ‘speed dating’ amb l’alcaldessa Marín

Són les 19 hores i a la plaça de Maria Artigal, a l’Hospitalet de Llobregat, catorze taules grans amb estovalles blanques dibuixen una escena pròpia del convit d’un casament. Però els convidats, entre uns deu i quinze per taula, són veïns del barri de Santa Eulàlia i Gran Via Sud i no esperen cap núvia vestida blanc. La protagonista del vespre, amb qui tothom espera poder parlar, vesteix de vermell socialista i no promet un compromís per a tota la vida, sinó per als pròxims quatre anys. És l’alcaldessa, Núria Marín, i està fent campanya en un dels actes de proximitat que el seu equip ha dissenyat de cara al 26-M.

El PSC ha repetit el format durant la campanya a tots els barris de la ciutat, on els membres de la llista han rebut els dubtes i les queixes de potencials votants. Es respon a la majoria, però no sempre satisfactòriament. Entre les demandes hi ha de tot: des de dos bancs nous a més fanals perquè “no hi ha seguretat”, passant per noves escoles bressol i obres a la xarxa de clavegueram. I l’alcaldessa, habituada al tracte al carrer després de vuit anys governant, té resposta per a tot. “Estem comprant 2.000 bancs”, diu a un grup. “Quan dic que faré quatre escoles bressol és perquè les faré”, promet a un altre. Però no sempre concreta. Els tòpics de “l’administració és lenta” o “això depèn de la Generalitat” es colen en la conversa amb els veïns, alguns visiblement enfadats.

Un veterà socialista present a l’acte al·lega que “l’important no és tant resoldre el que demanen sinó que algú els hagi escoltat”, i reivindica el format d’aquesta espècie de speed dating per sobre dels mítings, en què els assistents “escolten, aplaudeixen i se’n van”. El Paco, veí de 73 anys, coincideix en el diagnòstic i, tot i que a les autonòmiques i generals va votar ERC, el 26-M tornarà a votar socialista pel contacte que el partit té amb els ciutadans. A diferència d’ell, la Graciela (52 anys) lamenta la falta de respostes i dubta de si tornarà a donar suport a un PSC que no concreta quan construirà un poliesportiu que el barri reclama des de fa anys. I això que Marín agafa el micro per donar-los un lloc on agafar-se: la decisió final sobre la ubicació es decidirà en una consulta veïnal. Alguns, però, no necessiten promeses. La Soledad, originària de Jaén però a l’Hospitalet des de fa 53 anys (ara en té 75), votarà socialista com ha fet en cada comtessa electoral: “Encara que ho facin malament”, diu. La major part de l’electorat de Marín ja està convençut, caldrà veure si la proximitat arrossega els que estan dubtant.

Marc Toro

De birres amb Gabriel Rufián i Elisenda Alamany

El Craft Beer, a tocar de la plaça Sant Jaume, es comença a omplir a mitja tarda de persones assedegades. Les cerveses són la beguda predilecta -hi ha comptades excepcions- del públic que decideix baixar al soterrani per trobar-se amb els dos protagonistes -Gabriel Rufián i Elisenda Alamany- del segon Off the Record, organitzat pel Jovent Republicà i Nova. Amb una selfie, Rufián capta l’inici d’una mena de míting/concurs/xerrada dinamitzat per Gina Driéguez, integrant de l’equip de la número 2 d’ERC a Barcelona. “Completeu la frase. Dientes, dientes...”, els desafia. “ Que es lo que les jode ”, respon ràpid el portaveu d’ERC a Madrid, emulant Isabel Pantoja. Rufián explica que va voler fitxar Alamany per anar al Congrés però que se li va avançar Maragall. “Podria estar guanyant 10.000 euros al mes al Senat i haver-se deixat anar i no ho va fer. A mi em va guanyar”, diu d’ell. “Rosalía o Beyoncé?” Alamany opta per l’americana i Rufián s’indigna: “Em sembla una falta de respecte”. A ell li agrada més parlar dels gadgets que ha portat al Congrés. “Estic orgullós de les manilles. De la impressora no tant”. I explica una anècdota a la Moncloa amb Mariano Rajoy. “Vam estar parlant vint-i-cinc minuts de ciclisme i cinc de política i va acabar muntant un sidral quan li va caure el cafè per sobre”. Alamany aprofita per colar la falca electoral en algunes respostes i el públic extrema l’atenció quan li toca dir quant sexe ha practicat en l’últim mes.

Aleix Moldes

El berenar privat de Bou i la campanya de l’Albiol Truck

Josep Bou es treu l’americana, s’arremanga les mànigues de la camisa i obre una ampolla de cava: “Vinga, comencem la bacanal. Però d’aliments, eh?” El candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona és al menjador d’una veïna del Turó de la Peira. És dijous a la tarda -queda un dia per acabar la campanya- i aquesta simpatitzant del PP ha decidit obrir les portes de casa seva perquè Bou vagi a berenar-hi i, de passada, a fer campanya en petit comitè. “Això és com una tertúlia d’un bar, m’encanta”, diu Bou. És sincer, aquest tipus d’actes és on se sent més còmode. I la prova és que, durant l’estona que l’alcaldable parla, cap de les vuit veïnes ni dels tres veïns asseguts als dos sofàs del pis parpellegen. L’escolten atentament com explica que el nacionalisme és “totalitarisme” i que Hitler i el seu partit “també eren nacionalistes”. Que es pot fer front a la inseguretat amb més efectius de la Guàrdia Urbana, però que l’alcaldessa, Ada Colau, no ha tingut “voluntat política” per fer-ho. “Barcelona és fàcil”, rebla. Ara bé, admet que ho té difícil per governar: “Soc alcaldable del PP. Ja ho veieu, m’he casat amb la més lletja”, ironitza. Potser per aquest motiu l’alcaldable dels populars a Badalona, Xavier García Albiol, ha decidit desmarcar-se de les sigles del partit i passejar per tota la ciutat l’Albiol Truck, una furgoneta per caçar indecisos que ofereix beguda i menjar. Albiol, com Bou, sap que en les distàncies curtes i al carrer guanyen adeptes.

Mireia Esteve

Graupera rescata els clàssics amb els ‘speaker’s corners’

D’un color verd intens, destaca sobre la mà dreta de Jordi Graupera en Roc, un lloro que un veí de la ciutat ha cedit a l’alcaldable. Amb un micròfon a la mà esquerra i enfilat sobre un banc de la rambla del Poblenou, l’aspirant de Barcelona és Capital es disposa a pronunciar el seu discurs en un format, fins ara, inaudit en el candidat de Twitter. Molt abans de l’era de les xarxes socials, els britànics, per desfogar-se, van apostar per un nou sistema de protesta, els speaker’s corners o racons de l’orador, un format que consisteix en pujar a un lloc un mica elevat i exercir el dret a la llibertat d’expressió. A Londres l’any 1872 es va preservar un espai per fer-ho, Hyde Park, on personatges com Marx, Lenin o George Orwell es van acostar a dir-hi la seva. L’any 2019 espais de la capital catalana com la plaça de Virrei Amat o la plaça Sarrià han reproduït la iniciativa de la mà de Graupera. En els quinze dies de cursa electoral, el candidat escollit en el procés de Primàries ha celebrat un acte de trobada amb veïns per intentar combatre el hàndicap de la seva campanya: no gaudir dels espais de propaganda electoral. Ara bé, més enllà del retorn als clàssics i de recuperar també el porta a porta, la llista de Graupera ha apostat per tècniques “avantguardistes” com la publicitat segmentada. Han estat constants les píndoles que l’alcaldable ha enviat a través de grups de WhatsApp o Twitter. Una opció a què han destinat més de la meitat del seu pressupost.

Ruth Pérez Castro

Més continguts de