Ciutadans es divideix en dos al País Valencià

València“Més gent ha d’assumir la seva responsabilitat”. Amb aquestes paraules el diputat i excandidat a la presidència de la Generalitat Valenciana de Ciutadans, Toni Cantó, va iniciar la setmana passada la seva ofensiva per intentar derrocar el senador i actual secretari d’organització de la formació, Emilio Argüeso, i relegar l’actual portaveu autonòmic i líder del partit a la ciutat de València, Fernando Giner. El dirigent taronja pretén aprofitar la renovació de la formació iniciada arran de la desfeta electoral del 10 de novembre per acabar amb la bicefàlia que domina la federació valenciana i capitanejar la reorganització d’una estructura que ja està totalment dividida.

Tot i les presses de Cantó, les seves aspiracions hauran d’adaptar-se als ritmes que marqui la gestora estatal i, sobretot, a la celebració del congrés de refundació del partit. Almenys això és el que esperen els seus oponents, com Fernando Giner, que va afirmar que a la reunió estatal de dissabte a Madrid no es van tractar els conflictes de la federació valenciana. “No era a l’ordre del dia. Es tractava d’aprovar la gestora, i tot es va centrar en això”, va explicar públicament el portaveu autonòmic de la formació taronja.

Malgrat l’atracció mediàtica que genera l’enfrontament dels seus líders, la fractura a Ciutadans supera les aspiracions dels seus caps i afecta les bases d’un partit molt fragmentat. Un dels orígens del conflicte és la configuració de les llistes electorals dels comicis municipals del 26 de maig. Aleshores Emilio Argüeso i el seu equip van imposar els seus candidats a la voluntat d’alguns col·lectius locals. Aquest gest va provocar baixes en massa, com les del 75% de la militància de l’agrupació d’Elx, la tercera ciutat més poblada del País Valencià. També van ser molt sorollosos la polèmica per la gestió dels fons del grup parlamentari de les Corts duta terme pel secretari d’organització i l’enfrontament viscut a Castelló de la Plana, on la designació com a alcaldable d’Alejandro Martín Buck contra la candidatura que pretenia presentar Jesús Merino, que comptava amb el suport de Toni Cantó, va estar a punt d’arribar als tribunals.

Les campanyes electorals

Precisament, el paper d’Emilio Argüeso en la configuració de les llistes i en l’estratègia de campanya dels comicis municipals del maig i dels estatals del novembre és un dels principals arguments que utilitza Toni Cantó per reclamar més poder. El portaveu parlamentari ha presumit de la diferència entre els resultats de les eleccions autonòmiques -la campanya que van dirigir ell i el seu equip, en què la formació taronja va obtenir el 17,84% dels vots i va ser la tercera força més votada- i els suports aconseguits en els comicis municipals i estatals, quan Cs va passar en les tres circumscripcions valencianes del 18% al 7,7% dels vots, i de 6 a 2 diputats. Una desfeta en la qual l’actor basarà la seva estratègia per intentar assolir el poder durant els pròxims mesos.