Política 28/08/2020

Diversos diputats de Ciutadans porten la tria de Carrizosa a la comissió de garanties

Consideren una "manca de democràcia interna" que no se celebrin unes noves primàries

Anna Mascaró
4 min
Carrizosa, aplaudit per la bancada de Cs després de la seva intervenció en el debat de la moció de censura contra Torra, es gira per mirar en direcció a Rivera i Arrimadas

BarcelonaEls quatre diputats de Ciutadans que van donar suport a la candidatura crítica de Francisco Igea en les primàries a la presidència del partit –Sergio Sanz, Carmen de Rivera, María Valle i Antonio Espinosa– han portat la tria de l'executiva de Carlos Carrizosa com a nou candidat a Catalunya a la comissió de garanties, segons ha sabut l'ARA. En el document presentat fan constar, a més, que compten amb el suport de vint-i-quatre membres del partit, alguns d'ells càrrecs interns o regidors municipals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El text s'ha registrat aquest migdia a la plataforma del partit. Consideren que apartar Lorena Roldán, guanyadora de les primàries fa només un any i mig amb el 86% dels vots, i escollir Carrizosa (fins ara líder del grup parlamentari) a dit, sense convocar una nova consulta a les bases, mostra una manca de "democràcia interna" i reclamen, per tant, que se celebrin unes noves eleccions primàries. "L'absència de primàries impedeix el debat d'idees", apunta l'escrit, en què els signants insisteixen que no hi ha "motius polítics ni organitzatius que justifiquin no convocar unes noves primàries".

Arrimadas prescindeix de les primàries que abanderava Rivera

Ciutadans va irrompre al Congrés el 2015 com a partit de la nova política en contraposició al vell bipartidisme. El llavors líder del partit, Albert Rivera, va abanderar la regeneració democràtica no només envers als processos electorals, sinó també en el funcionament dels mateixos partits. Defensava convençut la participació de les bases a les formacions polítiques i va imposar les eleccions primàries per escollir els candidats taronges. També va exigir a la resta de partits que en fessin. "Sense primàries, no hi haurà pactes", advertia als seus contrincants el maig del 2015. Aquest és un dels motius pels quals la tria a dit de Carrizosa com a nou candidat de Cs a Catalunya, prescindint de Roldán i sense celebrar noves primàries, havia generat crítiques internes.

La decisió no s'adiu amb els nous estatuts que la mateixa Arrimadas va defensar i aprovar un cop convertida en la nova líder del partit, el mes de maig. El text recentment ratificat pels compromissaris del partit estableix que els candidats a la presidència de les comunitats s'han d'escollir mitjançant un procés de primàries. La formació va atribuir el canvi a la situació "d'excepcionalitat política, econòmica i sanitària". El mateix Carrizosa ho ha defensat aquest divendres a primera hora en una entrevista a la SER insistint que la decisió es va prendre amb el consentiment de Roldán, que "per generositat" accepta fer "un pas al costat". I ha citat l'article 102 dels estatuts, que estableix que en cas de "renúncia" del candidat escollit, el comitè executiu "proveirà el que resulti convenient per atendre aquesta circumstància i escollir un altre candidat, informant sobre aquest extrem el consell general". Segons Carrizosa, aquesta clàusula permet a l'executiva "nomenar" directament "una altra persona" sense passar per les bases, cosa que els crítics dubten.

En el text registrat avui, argumenten que no existeix una urgència que impedeixi celebrar eleccions primàries, tenint en compte que "les pròximes autonòmiques encara no estan convocades". Els diputats insisteixen en l'escrit que la impugnació no qüestiona la "idoneïtat de Carlos Carrizosa com a possible candidat", sinó que expressa una "total disconformitat" amb la "manera en què s'ha produït la designació, en entendre's contrària a dret i als estatuts de Cs".

En el mateix sentit, consideren que "permetre que el comitè permanent o qualsevol altre òrgan de govern de Cs pugui modificar els requisits necessaris per la idoneïtat de l'elegibilitat d'un candidat amb caràcter posterior" a unes primàries, implica obrir la porta a modificar "qualsevol decisió adoptada pels afiliats", la qual cosa vulnera, al seu entendre, "el funcionament democràtic del partit". I tot i que Roldán va acceptar la decisió de l'executiva, els denunciants creuen que se la va "cessar", ja que ella "no ha manifestat haver renunciat" al càrrec (requisit de l'article 102 dels estatuts per substituir un candidat). Segons diverses fonts consultades, Roldán no ha participat en la impugnació ni estava al corrent que es faria.

Dimiteix el senador Xavier Alegre

Divendres ja es va produir la primera baixa disconforme amb el moviment d'Arrimadas: la del senador Xavier Alegre (avançada per El catalán), que ha estripat el carnet taronja tot i que mantindrà l’escó al Senat fins que es convoquin noves eleccions. "La nova direcció ha anat imposant uns criteris d’organització que no tenen en compte la militància", explica en conversa amb l’ARA: "La gota que ha fet vessar el got ha sigut aquesta substitució". "En el supòsit que Roldán hagués decidit fer un pas enrere, s'haurien de convocar les primàries, perquè nosaltres sempre les hem fet", afegeix Alegre. Per al senador, el partit sota les ordres d'Arrimadas és "més vertical" que en l’anterior etapa de Rivera, malgrat que ella va prometre més participació dels afiliats: "No hi ha hagut un augment de la participació, sinó un control que impedeix que les agrupacions puguin prendre decisions conjuntament amb els afiliats". Segons Alegre, la prova és l'accelerada pèrdua d’afiliats que Cs ha patit des del 10-N. A finals de novembre, el partit havia passat de tenir 3.500 afiliats a Catalunya l’abril del 2018 a 2.842. Un de cada cinc, per tant, van estripar el carnet. La formació no ha facilitat a aquest diari les dades de militància actuals.

Lacomissió de garanties és l'òrgan encarregat de vetllar pel funcionament democràtic del partit. Al març del 2019 va donar la raó a la reclamació de Francisco Igea, que va impugnar les primàries a Castella i Lleó denunciant que Silvia Clemente, la seva contrincant i candidata escollida per Rivera, havia guanyat de manera fraudulenta. La comissió de garanties va revisar la votació i va detectar 83 vots irregulars, cosa que va portar Igea a guanyar les primàries. No ha sigut l'últim cas de polèmica sobre les primàries en l'última etapa de Rivera: també es van impugnar dos processos de tria de candidats a Madrid i Múrcia el 2019. Aquesta vegada, la direcció ha prescindit de celebrar primàries a Catalunya. "L'episodi de Roldán i Carrizosa és un més", lamenta una veu propera a Igea: "No es pot defensar una cosa fora del partit i deixar aquests principis a l’entrada".

stats