NOU CICLE A L’ESTAT

Ciutadans es queda sol al Congrés

Arraconat per l’esquerra, el PP li pren el discurs com a líder de l’oposició

S’han acabat els dies que qualsevol portaveu de Ciutadans arrossegava un eixam de periodistes al Congrés. O que els titulars d’Albert Rivera contra el PP i l’independentisme obrien els informatius. Després de mesos de viure immers en una bombolla demoscòpica i de donar per morta la legislatura per forçar eleccions generals a la tardor, el partit taronja ha aterrat a la dura realitat amb la moció de censura i el nou executiu de Pedro Sánchez: és el quart partit a Espanya i només té 32 escons -menys de la meitat que Units Podem-, n’hi falten tres per poder registrar una moció de censura i ara es troba en la disjuntiva de fer d’oposició a un govern que el mateix Rivera podria haver dissenyat.

El portaveu de Cs al Congrés, Juan Carlos Girauta, admetia dijous que ningú li “grinyolava” a l’executiu de Sánchez i que tots els ministres havien demostrat ser bons professionals. Sense anar més lluny, Luis Garicano, el guru econòmic de Rivera, va intentar fitxar la nova ministra d’Economia, Nadia Calviño, perquè fos la governadora del Banc d’Espanya. I el magistrat Fernando Grande-Marlaska, flamant titular d’Interior, figurava a les travesses d’un govern de Cs. “Això és part del canvi que hem volgut portar. Espero que no hi hagi marxa enrere, que no tornem als obedients buròcrates de partit sense idiomes ni experiència fora de la política”, va escriure Garicano a Twitter, un missatge que va ser durament criticat: semblava que Garicano se n’oblidava del no de Ciutadans a la moció de censura de bracet del PP de Mariano Rajoy, un no que ha aixecat polseguera dins de les seves pròpies files i en l’establishmentque els ha donat suport fins ara.

No entenen que el partit que abanderava la regeneració no acabés per abstenir-se, o almenys, negociar algun preu pel a Pedro Sánchez. Descol·locat, Rivera va ser el segon gran damnificat del debat de fa poc més d’una setmana. També es va convertir en el blanc de tota la resta de partits espanyols, en una operació que deixava clar que l’objectiu de Sánchez era tallar de soca-rel les opcions reals de Rivera d’arribar a la Moncloa.

Descol·locats

El líder de Ciutadans s’ha quedat sense arguments i veu com el PP se li menja el discurs com a líder de l’oposició. Rivera va intentar primer demostrar que tot plegat era una estratègia del bipartidisme per tornar a flotar, però l’adeu de Rajoy li va ensorrar aquesta línia de defensa. Va ser el líder menys efusiu en acomiadar-se del popular per Twitter. Mentre que Iglesias reconeixia que es retirava un polític “intel·ligent que sabia escoltar” i que es va guanyar el seu “respecte”, Rivera -tot i haver donat suport al govern- es va limitar a un “li desitjo el millor en el terreny personal”.

L’argument de continuar defensant unes eleccions ja tampoc li serveix a Ciutadans un cop s’ha obert un nou cicle a l’Estat i alguns dels seus diputats saluden el nou govern de Sánchez. Només li queda la bandera de la lluita contra l’independentisme. Però, un cop fora de la Moncloa, el PP trepitja l’accelerador per captar el votant contrari al Procés. Divendres es va avançar al partit taronja a l’hora de carregar contra l’aixecament de la intervenció de les finances de la Generalitat amb el 155, malgrat que va pactar amb el PSOE que fos automàtic amb la formació de govern a Catalunya.

El PP ja ha deixat clar que no hi haurà pau al Congrés i que està disposat a liderar l’oposició fins a les últimes conseqüències. A Ciutadans li queda el trumfo enverinat de fer de frontissa a la mesa de la cambra baixa entre els populars i la bancada que ha donat suport a la moció de censura. El seu vot és clau a l’hora de decidir la tramitació de les lleis i l’ordenació dels debats. Però dijous ja va decidir fer costat als de Pedro Sánchez i permetre que dimecres vinent no hi hagi sessió de control al Congrés per donar un temps de marge als nous ministres per aterrar. El PP va ser l’únic que va oposar-s’hi i l’únic que també va reclamar que a finals de mes Sánchez s’enfronti a un debat de política general malgrat que Rajoy els ajornés sine die des del 2015.

Rivera ja es veia a la Moncloa tot i tenir només 32 escons. Ara, sol en el nou panorama a Madrid, veu que el seu paper serà poc rellevant, però ja estudia acords amb el PSOE per tornar a ser protagonista.

Més continguts de