Ciutadans tornaria a guanyar les eleccions amb un Parlament amb majoria absoluta independentista

La CUP triplicaria els resultats i compensaria el descens de JxCat i ERC

Si es repetissin les eleccions al Parlament Ciutadans tornaria a ser la força més votada i l'independentisme revalidaria la majoria absoluta. És a dir, el panorama polític seria, si fa no fa, el mateix que hi ha ara, a pocs dies que Quim Torra sigui investit nou president de la Generalitat –si la CUP manté les quatre abstencions–. El partit que encapçala Inés Arrimadas a Catalunya assoliria el 24,5% dels vots (un punt menys que en les eleccions), que es traduirien en 33-34 escons, dos o tres menys respecte els 36 que té avui a l'hemicicle. JxCat i ERC es jugarien la segona posició, tot i que els republicans farien el 'sorpasso' en nombre de vots. Un 20,5% per a Esquerra, amb 29-32 diputats (actualment en té 32) i un 19,8% per a la llista de Carles Puigdemont, que s'hauria de conformar amb 30-32 escons (en té 34). El creixement de la CUP, que doblaria el nombre de vots (9%) i triplicaria el d'escons (11) compensaria el retrocés dels partits sobiranistes majoritaris i garantiria la majoria absoluta de les forces republicanes.

Els comuns serien els únics que pujarien en el bloc no independentista, i se situarien en els 11 escons (en tenen 8) amb el 9,5% dels vots. En canvi, tant PSC com PP perdrien suport. Els socialistes passarien de 17 a entre 13 i 15 amb l'11% dels vots, i els populars es tornarien a quedar sense grup parlamentari propi i optarien, com a màxim, a repetir els 4 diputats del 21-D.

Per grau de simpatia s'imposa ERC (19,8%), que té més bona imatge que JxCat (14,7%), seguida de Catalunya en Comú - Podem (11%), Ciutadans (9,3%), la CUP (8,9%), el PSC (8,4%) i, finalment, el PP (2,8%).

Junqueras, el més valorat d'ençà de la presó

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, continua sent el líder més ben valorat entre els catalans. De fet, des que és a la presó la seva nota s'ha disparat. A l'octubre rebia un 5,3 i ara se situa en el 6,18. Junqueras s'enfila fins al notable alt entre els votants d'ERC (8,55) i els de JxCat (8,41) i també aprova entre els de la CUP (7,59) i Catalunya en Comú - Podem (5,25).

El segon de la llista és l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, també empresonat. El número 2 de JxCat, que apareix per primera vegada a la llista, obté un 5,73 i se situa immediatament per damunt de Carles Puigdemont (5,3). El president a l'exili frega l'excel·lent entre els votants de JxCat (8,98) i aprova entre els d'ERC (7,68) i la CUP (7,65). Empatat amb Puigdemont, el líder de la CUP, Carles Riera, també arriba a l'aprovat (5,32), tot i que només el coneix el 43,3% de la ciutadania.

D'entre la resta de líders polítics, qui està més a prop de l'aprovat és el futur vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que debuta amb un 4,98 (només el coneixen el 23% dels ciutadans). El líder dels comuns, Xavier Domènech, també se situa a prop del suficient, amb un 4,95, lleugerament per sobre de la portaveu del seu grup parlamentari, Elisenda Alamany, que obté un 4,68 (la coneix el 26% de la ciutadania).

Queden més malparats la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas (2,6), el primer secretari del PSC, Miquel Iceta (3,49) i, sobretot, el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol (1,45).

ERC i Catalunya en Comú - Podem, frec a frec al Congrés

Les eleccions espanyoles del 2015 i la repetició del 2016 ja van oferir un paisatge polític a Catalunya liderat per les esquerres. El baròmetre del CEO torna a pronosticar un frec a frec entre Catalunya en Comú - Podem i ERC, que podria decantar-se a favor dels republicans en escons (12 contra 10-11), però no en vots (20,2% contra 21,4%).

La llista que presentés l'entorn del PDECat –molts enquestats entenen que en col·laboració amb JxCat– milloraria lleugerament els resultats que el 2016 va assolir Francesc Homs i es quedaria amb 8-9 escons i el 16,4% dels vots. Ciutadans els superaria en vots (18%), però els igualaria en escons (8).

En canvi, tant el PSC com el PP continuarien caient. Els socialistes passarien de 7 a una forquilla d'entre 5 i 6, i els populars, que en tenen 6, se situarien en 2-3.

Suspens a la gestió del govern espanyol

La valoració de l'acció del govern espanyol no ha deixat de baixar a Catalunya els darrers anys. Amb el 155 en marxa i, per tant, sense president a la plaça de Sant Jaume, el CEO s'ha limitat a preguntar per la gestió de la Moncloa, que obté un 1,59 de nota mitjana. Un 84,2% dels enquestats suspenen l'acció de l'executiu estatal i només el 14,5% l'aproven. De fet, el suspens és tan generalitzat que al govern de Mariano Rajoy no l'aproven ni els votants del PP.

Universitats contra Monarquia

Les universitats catalanes són la institució més ben valorada per la ciutadania. Amb un 6,44 de nota mitjana, els votants de tots els partits la puntuen per sobre del 6. A l'altre extrem, en canvi, se situa la monarquia. Malgrat que recentment el portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, assegurava que es tractava d'una institució molt ben valorada pels ciutadans, la nota mitjana que rep entre els 1.500 enquestats és d'un 1,74. Aprova, això sí, entre els votants del PP (5,38).

Els Mossos (5,86), que només suspenen entre els votants de la CUP, i els ajuntaments (5,46), que suspenen només entre els de Ciutadans, són les altres dues institucions que aproven.

Fitxa tècnica

Les dades del primer baròmetre del 2018 han estat recollides per l'empresa Opinòmetre entre el 7 i el 27 d'abril. En total, 1.500 enquestes presencials que atorguen un marge d'error del 2,53% per a un nivell de confiança del 95%.

Etiquetes

Més continguts de