LES CONSEQÜÈNCIES DEL 24-M

Colau i Bosch treballen en un pacte d’estabilitat a Barcelona

El 27-S i les diferències en el procés fan que ERC prioritzi el suport extern

Al nucli dur de Barcelona en Comú tenen gairebé assumit que a partir del 13 de juny, data de constitució del nou consistori, formaran govern en minoria. El diàleg amb ERC és fluid -les converses són diàries-, hi ha sintonia en l’agenda social i la distància en l’eix nacional no és tan ampla com semblava que indicaven les reflexions de dimecres d’Ada Colau sobre el full de ruta. Aquelles paraules -“Serem un aliat real del procés, però no signarem fulls de ruta impropis”, va dir Colau a BTV sobre el pla traçat per CDC i ERC amb les entitats sobiranistes- van interpretar-se com una negativa a les condicions d’Oriol Junqueras per pactar, però entre els equips negociadors no sembla que pesi el que titllen de “soroll mediàtic”. De fet, a la reunió de dimecres de l’executiva d’ERC de Barcelona, Alfred Bosch va verbalitzar que el diàleg avança en més bona direcció del que podrien apuntar els titulars de les paraules de Junqueras i Colau. La líder de Barcelona en Comú serà la pròxima alcaldessa de la capital catalana i, de fet, les dues forces s’aboquen a un pacte d’estabilitat, tal com apunten diverses fonts consultades per l’ARA.

Els republicans haurien preferit més gestos de proximitat de Colau amb el procés més enllà de la defensa a ultrança del dret a decidir, un estadi en què també estan ancorats ICV i Unió, però Bosch donarà suport a la coalició de l’esquerra alternativa. Preveuen fer-ho des de fora de l’executiu. ERC entén que, amb un acord d’estabilitat similar al que manté amb CiU a la Generalitat, se centra políticament: ja no mira només cap a la dreta i intenta falcar l’esquerra alternativa al sobiranisme. Les converses no estan tancades -no s’ha arribat a la fase de concrecions-, tot i que es dóna per fet entre els interlocutors que la solució passa per l’escenari que els republicans apuntalin el govern sense formar part del cartipàs municipal. És la fórmula en què els de Junqueras es troben per ara més còmodes, tenint en compte l’horitzó electoral, amb les plebiscitàries del 27-S a la cantonada. Els de Colau, al seu torn, haurien de sotmetre a consulta vinculant qualsevol entesa, com es van comprometre a fer en campanya.

La pressió de CiU i les eleccions

A l’entorn de l’activista s’ha constatat la “preocupació” d’ERC per fer moviments comprometedors abans de la tardor que els puguin passar factura a les urnes. Hi endevinen el temor d’un cost electoral arran de l’ambigüitat de què s’ha acusat Barcelona en Comú respecte al procés, una crítica que rebutja la coalició, que té el dret a decidir com a denominador comú. La pressió de CDC -amb qui Junqueras ha firmat el preacord pel full de ruta que condueix al 27-S- també alimenta la incomoditat d’ERC. Són exemples d’aquest marcatge la maniobra de Xavier Trias insinuant un govern alternatiu amb el PSC i els vots del PP, els atacs per investir una candidata no independentista i les alertes d’Artur Mas sobre el efectes dramàtics per al procés de no tenir la capital remant al costat de la Generalitat abans de les plebiscitàries. El relat convergent obliga ERC a ser exigent en la negociació amb Barcelona en Comú: primer demanant complicitat en la qüestió nacional i després encarint l’entrada al govern municipal. A més, un pacte d’estabilitat barraria el pas al PSC com a eventual soci preeminent al govern de Colau.

Les fonts consultades puntualitzen que la signatura del full de ruta sobiranista per part de Colau no és una condició sine qua non per al pacte, però a ERC es veuria amb bons ulls més implicació de la futura alcaldessa en el procés. De moment, Colau es reunirà dilluns amb Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Si la coalició se sumés al pla sobiranista, ERC es plantejaria entrar al govern, però aquesta és una opció que ara resulta quasi impossible. L’escenari més probable és un acord d’estabilitat, almenys fins al 27-S. Els plans més enllà de la tardor són només una hipòtesi que els equips negociadors de les dues forces no han planificat.

L’adhesió a l’AMI, al primer ple

El president en funcions de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal, va demanar dimecres a Colau que decideixi l’adhesió de l’Ajuntament a l’entitat donant llibertat de vot als seus regidors, i no per la via d’una consulta, tal com defensava Barcelona en Comú. ERC manté que vol portar en el primer ple del mandat la inclusió a l’AMI, però només ho faria si s’hagués d’aprovar i, com Vila d’Abadal, reclama a la coalició que doni llibertat de vot als electes. Amb tres regidors de l’equip de Colau que se sumessin als 18 de CiU, ERC i la CUP, l’adhesió s’aprovaria. Els republicans aplaudirien altres gestos: la presència de Colau a la Meridiana per la Diada o el suport al pagament dels impostos a la Hisenda pròpia quan ho demani el Govern. El diàleg també ha aprofundit en els capítols econòmic i social: l’acord hauria de garantir un missatge de tranquil·litat que no “espanti” els promotors de grans esdeveniments sense renunciar als eixos programàtics i hauria de permetre desplegar les propostes contra la desigualtat. En aquest últim capítol, hi ha plena sintonia entre ells.

Les trobades amb ERC han anat acompanyades de contactes amb el PSC, disposat a aportar estabilitat entrant al govern. Però Barcelona en Comú té per ara els republicans com a prioritat. I ERC descarta participar en un executiu municipal en què també hi hagi els socialistes.

Unió carrega contra una eventual entesa entre ERC i BComú

El debat entorn de la consulta interna sobre el full de ruta a Unió conviu amb les crítiques democristianes a ERC. Ahir van arribar de la cúpula democristiana arran de les negociacions amb Barcelona en Comú. Així, el líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, va alertar que té “tota la sensació que ERC farà tot el que pugui per no ajudar CiU a tenir alcaldies” on sigui “la llista més votada, començant per la ciutat de Barcelona i acabant pels petits municipis”. El cert, però, és que la llista més votada a la capital catalana va ser la d’Ada Colau. “Pel que vaig veient per converses amb candidats d’Unió o informacions sobre candidats de CDC, ens tenen ganes”, insistia Duran.

La seva mà dreta al Congrés, Josep Sánchez Llibre, va insistir a Twitter que “amb l’actitud d’ERC a Barcelona queda clar que el poder els interessa més que no pas la independència”.

Més continguts de