Política 09/09/2020

Unides Podem i Hisenda arriben a un acord i busquen suports a la desesperada pel decret dels romanents

L'Estat transferiria 3.000 milions als ajuntaments sense necessitat de cedir prèviament els estalvis

Ot Serra
2 min
Una imatge d'arxiu de l'alcaldessa Ada Colau en un ple

MadridL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la coordinadora de Catalunya en Comú, Candela López, han acudit aquest migdia al Congrés per intentar desbloquejar el decret dels romanents que es vota aquest dijous a la cambra baixa. Després de dies i hores de negociacions, Unides Podem i el ministeri d'Hisenda han acordat que l'Estat transfereixi 3.000 milions als ajuntaments, el 60% del fons que va prometre María Jesús Montero, sense que estiguin condicionats a la cessió dels estalvis, de manera que se'n puguin beneficiar també els que no tenen superàvit. La modificació que s'introduiria, a la qual ha tingut accés l'ARA, preveu que un 40% s'abonarien el 2020 i un 60% el 2021. Els pagaments es farien en un termini de deu dies a l'entrada en vigor de la llei.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A més, la norma afegiria una nova ajuda als ajuntaments que s'avinguin a cedir els seus romanents a l'Estat. L'administració general destinaria a les entitats locals un import equivalent com a mínim al 14% dels recursos compromesos, sense poder excedir un total de 2.000 milions d'euros per al conjunt de les corporacions municipals. De la mateixa manera, en un termini de deu dies després de l'aprovació de la llei es realitzarien aquestes transferències. Un 40% s'aportarien el 2020, sense excedir els 800 milions d'euros en total, i un 60% el 2021, sense superar els 1.200.

Tant el ministeri d'Hisenda com el PSOE assumien les últimes hores la probable derrota, però s'estan multiplicant els contactes perquè altres grups puguin convalidar el decret, amb el compromís que en el tràmit posterior com a projecte de llei es faci aquesta modificació. Colau s'ha reunit amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, per consensuar una posició de tot el grup parlamentari. Les dues forces de la coalició intenten convèncer altres formacions perquè també votin a favor i que les negociacions fins a darrera hora no quedin en paper mullat. El PNB manté el silenci, mentre que JxCat ja ha votat telemàticament en contra i ERC s'inclina per votar no també, tot i que encara no ho ha fet, com EH Bildu.

Aquest dimarts el diputat d'En Comú Podem Gerardo Pisarello va anunciar que els comuns hi votarien en contra si Hisenda no atenia les seves reivindicacions: un cop fracassada l'opció de reformar la llei d'estabilitat pressupostària, ara demanen que es deslligui el fons de 5.000 milions d'euros del sistema de préstecs. És a dir, que no sigui necessari cedir els romanents a l'Estat per poder percebre una part del pastís i que els puguin rebre també els ajuntaments que no tenen estalvis. L'última oferta d'Hisenda als grups era alliberar entre un 40 i un 60% d'aquest fons de 5.000 milions per destinar-lo sense condicions a les entitats locals, i sembla disposada a acceptar la part alta de la forquilla.

Des de principis de setmana que el PSOE ha trucat a totes les portes per intentar salvar la votació, malgrat reconèixer les grans dificultats. No n'hi ha prou amb el suport d'Unides Podem, ni tan sols del PNB, sinó que caldrien més vots a favor, i les formacions independentistes i Cs se situaven en el no aquest dimarts. Hisenda no preveu retirar el decret per redactar-ne un de nou, de manera que l'única alternativa possible és que s'aprovi però amb el compromís que en la tramitació com a projecte de llei s'hi puguin introduir esmenes importants.

stats