El dol pel fracàs de l’operació Iceta ha durat poc al PSC. Un dia després que el Parlament barrés l’accés del líder del partit al Senat, l’operació “dues tasses” -tal com l’anomenen els socialistes- va situar la ministra en funcions Meritxell Batet i el senador electe Manuel Cruz al capdavant del Congrés i del Senat. El pla B de Sánchez va doblar l’aposta pel PSC i va insuflar confiança a un partit que ahir, abans de la recta final de campanya del 26-M, va presumir de la seva nova influència a l’Estat en un acte per impulsar la candidatura de Jaume Collboni a Barcelona. En una batalla electoral molt marcada pel Procés, els socialistes busquen poder vendre a la ciutat un important aval a la via del diàleg i la distensió.

“Si es pensen que vetant una persona bloquegen un projecte és que no ens coneixen”, va proclamar Iceta al poliesportiu La Marina, al districte de Sants-Montjuïc. El míting, el primer de Batet i Cruz des que saben que seran la tercera i quarta autoritat a Espanya, va ser un exercici d’autoreivindicació socialista contra el “sectarisme” de l’independentisme, la “intolerància” de la dreta i la “crispació”, en paraules del primer secretari. “Hem optat per dues tasses, tres, quatre o mil tasses per defensar la convivència i la concòrdia”, s’hi va sumar l’encara ministra de Política Territorial, i va reivindicar la força dels socialistes per “apagar el foc i buscar solucions” a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat. El president del Senat, de fet, es va comprometre a fer de la cambra alta un “nou espai de diàleg” i d’“impuls de reformes” en clau territorial. “Tenim l’oportunitat de donar resposta a moltes necessitats de la societat espanyola”, va dir.

Els nous càrrecs que assumirà el PSC, sumats al creixement que va experimentar a les generals, van servir a Batet per assenyalar el partit com la “centralitat de la Catalunya no idependentista”. La ministra va deixar clar, però, que per apuntalar el lideratge al flanc constitucionalista -que el partit dona per fet en els seus feus al territori-és necessari un bon resultat de Collboni a les municipals. “Tens l’obligació de guanyar”, li va arribar a dir. El candidat, amb bones perspectives a les urnes tot i partir de quatre regidors a l’Ajuntament, va cridar a tots aquells votants que el 28-A van sortir “en tromba” per evitar la victòria de les tres dretes a fer-li confiança per “rematar la feina”.

Dibuixant un escenari “molt obert” però reduït a una “cosa de tres”, en referència a ERC, els comuns i el propi PSC, el missatge de Collboni va anar dirigit als indecisos, sobretot als que estan “decebuts” amb Ada Colau, amb qui es disputa gran part de l’electorat. El candidat es va oferir als “patriotes de Barcelona, als progressistes i als moderats” com l’alcalde d’una ciutat que no estarà al servei del Procés. Una promesa que ha convertir en eix central de la seva campanya per intentar concentrar el vot útil contra l’independentisme i que ahir va tornar a farcir la seva intervenció. “Us imagineu que ens portessin les baralles internes, el bloqueig de les polítiques socials i la batalla pels símbols a l’Ajuntament de Barcelona?”, va preguntar retòricament, i va sentenciar: “No permetré, ni per activa ni per passiva, que l’independentisme entri al govern de Barcelona, i Colau sí!”. Collboni, que també va retreure als comuns que no s’hagin “enfrontat” a la Generalitat per reclamar el “deute social pendent amb la ciutat”, va tornar a criticar que reclamin un govern d’esquerres quan ja en tenien un amb el PSC i el van trencar -després que els d’Iceta avalessin el 155.

Les promeses, els aliats a l’Estat i l’auge del socialisme, però, no amaguen que per ara les enquestes exclouen Collboni del frec a frec per la victòria, que es disputen Colau i Ernest Maragall (ERC). Fonts del partit confien com a mínim en doblar resultats i arribar als 8 regidors -el màxim que els donen fins ara els sondejos-, i expliquen que l’objectiu de fons és aconseguir una posició de força per tenir veu i vot en la composició del govern municipal. Algun dirigent fins i tot dona per bona l’opció de facilitar un executiu dels comuns en solitari. Això permetria condicionar el rumb de la ciutat des de l’oposició i deixar el partit “lleuger d’equipatge” per a unes autonòmiques que el PSC preveu més d’hora que tard.