Collboni recicla el discurs de la por contra l’independentisme
Busca concentrar el vot unionista que també persegueix Valls
BarcelonaEl PSC afronta les eleccions municipals com una segona volta de les generals. Els bons resultats obtinguts amb la crida al vot útil contra el PP, Cs i Vox van permetre als socialistes renéixer després de vuit anys de davallades a les urnes, però el canvi de paradigma del 26-M podria minimitzar l’embranzida del partit en clau local, sobretot en aquells pobles i ciutats on no està governant. És el cas de Barcelona, on Jaume Collboni parteix de quatre regidors i ha de competir amb Ada Colau i l’efecte alcaldia per recuperar el terreny propi que el 2015 va passar a mans dels comuns. La seva estratègia per aconseguir-ho és, precisament, una adaptació de la que els socialistes van utilitzar el 28-A: Collboni intercanvia l’espantall de la triple dreta pel de l’independentisme d’ERC, que assenyala com a aliat de Colau, i el branda amb força per intentar concentrar el vot constitucionalista i, de retruc, guanyar la partida a la candidatura de Manuel Valls.
“El risc ja no és que guanyi la dreta, sinó que hi hagi un govern independentista a la ciutat”, advertia ahir Jaume Collboni, i agafant-se al debat de candidats de Betevé de la nit anterior tornava a donar per fet que els comuns i els republicans volen pactar. “Estem assistint a un ball prenupcial entre Colau i Maragall”, va dir. El socialista va treure ferro al fet que el cap de llista d’ERC assegurés al debat que no volia “pactar” amb l’actual alcaldessa sinó “substituir-la”, i va afirmar que “es podria fer un dossier de premsa amb la quantitat de vegades que han dit que pactaran”. Erigint-se en l’única alternativa a una aliança que suposaria “subordinar” Barcelona al Procés, també va obviar que Maragall voldria incloure JxCat en un eventual acord amb els comuns, un punt rebutjat per Colau.
La importància dels districtes
Precisions al marge, el missatge de “més Procés o més Barcelona” està monopolitzant el discurs d’arrencada de campanya dels socialistes, que estan pentinant els districtes que Barcelona en Comú els va arrabassar ara fa quatre anys i que es van tornar a pintar de vermell el 28-A. Així, l’arrencada de campanya va tenir lloc a Sant Martí; el primer acte amb Pedro Sánchez -que finalment es va suspendre i convertir en un homenatge a Alfredo Pérez Rubalcaba- s’havia de celebrar a Nou Barris; l’alcaldable va fer diumenge un acte amb la ministra Meritxell Batet a Sant Andreu, i tornarà a aquest districte el dia 24 -aquest cop sí, amb el president espanyol en funcions- per al míting central a la fàbrica Fabra i Coats, al mateix espai on Colau va celebrar la victòria el 2015.
La crida al vot útil anti-Procés apareix sempre als actes al costat de les crítiques pel “fracàs” de la gestió de Colau al govern municipal. Sense mencionar que el PSC va formar-ne part durant un any i mig -fins que va ser expulsat després d’avalar l’aplicació del 155-, Collboni reivindica les polítiques progressistes dels governs socialistes a la ciutat i en presenta de pròpies -ahir, per exemple, va proposar transport gratuït per als aturats de llarga durada- per marcar perfil a l’esquerra del seu altre competidor a les eleccions: Ciutadans. “Vostè està a la dreta”, va retreure el socialista al candidat de la formació taronja, Manuel Valls, al debat de candidats.
Els dos caps de llista, però, tenen frontera de vot i competeixen amb la mateixa estratègia d’atiar la por a l’independentisme. En un esmorzar del Forum Europa Tribuna Catalunya, l’ex primer ministre francès va referir-se ahir a la victòria de la candidatura de l’ANC a les eleccions de la Cambra de Comerç com un avís per a navegants del que pot passar a l’Ajuntament de Barcelona, i va afegir: “Si no voleu una aliança entre Maragall i Colau, hi ha un vot útil, i aquest vot útil el represento jo”.
Convençuts que el fenomen Valls va arribar ja desinflat a la campanya, i optimistes al veure que es manté per sota a les enquestes, els socialistes confien arreplegar gran part del vot unionista, però també gratar suports entre el catalanisme moderat i, sobretot, convèncer un bon gruix de l’electorat progressista que a les últimes municipals els va fer el salt amb Colau. L’objectiu de màxims és quedar per davant de l’alcaldessa, encara que sigui en vots, però Collboni busca com a mínim aconseguir una posició de força per negociar si l’aliança amb els comuns permet bastir l’alternativa a un govern independentista a la ciutat. Una aliança incòmoda però possiblement l’única per governar.
