Publicitat
Publicitat

Comín remarca que l'objectiu ara és "restaurar la democràcia i no proclamar la independència"

El conseller rebat que sí que preveien la repressió de l'Estat però que no la volien legitimar

El conseller Toni Comín, exiliat a Brussel·les, ha afirmat avui en una entrevista a RAC1 que l'objectiu que s'han marcat després de les eleccions és la recuperació de l'autogovern. "Primer hem de restaurar la democràcia abans de proclamar la independència", ha assegurat el conseller sobre quina ha de ser la reivindicació electoral en aquests moments. "Ara toca fixar-se en els límits que tenim davant, que requereixen un trajecte més llarg i que demanaran esforços més grans, i està bé que hàgim entès això perquè l'experiència ens confirma el que pensàvem", ha remarcat. I ha afegit: "Potser vam insistir poc que això no ho han de resoldre els funcionaris i que no tenim cap potència internacional que ens doni suport, però vam destacar altres aspectes positius per cohesionar la gent".

En qualsevol cas, el dirigent ha deixat clar: "En cada moment vam prendre la decisió que tocava per ser fidels al mandat democràtic", en referència a la proclamació de la independència. Comín ha rebatut que el Govern no comptés amb la resposta repressiva i violenta de l'Estat: "Aquests dies he recordat que quan estàvem preparant el programa electoral ja plantejàvem la via de la repressió per part de l'Estat, però no ho vam dir per no legitimar la violència". "Esclar que hi pensàvem, però no podíem oficialitzar la repressió de l'Estat", ha assenyalat Comin, que ha afegit que "hauria sigut disparar-se un tret al peu". "Estàvem preparats per a un altre escenari, els deures estaven fets per a una altra batalla, per les estructures d'Estat, i la batalla que vam tenir va ser la de la repressió".

Pel que fa al debat posterior a l'1-O entre convocar eleccions o proclamar la independència, el conseller ha dit: "Totes les opcions tenien la seva legitimitat, tant les eleccions com la declaració d'independència, i totes tenien molts inconvenients, però havíem de triar entre la frustració que provocaven els comicis i el compliment del mandat democràtic a què ens havíem compromès". Sigui com sigui, ha responsabilitzat el govern espanyol de la situació actual: "El cinisme del govern espanyol no té fronteres perquè Rajoy no va oferir cap garantia perquè el president Puigdemont convoqués eleccions, ni teníem la certesa que el 155 es retirés, que s'alliberessin els presos o que es retirés la policia desplegada a Catalunya".

També ha negat amb rotunditat que ERC amenacés de sortir del Govern si no es declarava la independència: "No hi va haver cap amenaça d'ERC de retirar-se del Govern; la direcció republicana va dir que les decisions no es podien prendre en calent i els comentaris que van fer dirigents d'aquest partit van ser a títol individual". "La no convocatòria electoral si que té un responsable, és el govern de Rajoy", ha sentenciat Comín, que formarà part de les llistes d'ERC a les eleccions del 21-D. Tampoc no ha desaprofitat l'ocasió per felicitar els alcaldes del PSC que han deixat el partit perquè "no poden suportar manifestar-se amb la Falange". Sobre el caràcter de la DUI, ha dit, que va ser "un acte formal del Parlament perquè la ciutadania ja ho havia refrendat [la independència] i els diputats simplement van determinar-ne els efectes jurídics".

Pel que fa a la seva situació processal, el conseller ha denunciat que "és molt greu que alguns jutges espanyols considerin que el dret a la manifestació sigui considerat violència; avui manifestar-se a Catalunya, com es va fer el dia 1, és considerat un delicte de rebel·lió". "Som a Bèlgica perquè volem ser jutjats per un estat de dret", ha reblat sense voler anticipar escenaris futurs. "Veurem quina és la decisió de la justícia belga el 17 de novembre abans de prendre cap decisió". Comín ha reiterat que la intenció que tenia que uns consellers marxessin a Brussel·les i uns altres es quedessin a Catalunya era internacionalitzar el conflicte sense preveure l'entrada a la presó dels que es quedaven, i ha destacat també que cada conseller va prendre la decisió que considerava oportuna.

RE

Etiquetes

Més continguts de