Compte enrere al Constitucional per decidir el futur de Bildu
El TC haurà de sentenciar abans de la mitjanit si permet que la formació sigui present al 22-M. Encara no se sap si serà la sala segona o el ple del Tribunal qui finalment decideixi si avala o contradiu la sentència del Suprem
BarcelonaEl viacrucis de Bildu per presentar-se a les eleccions municipals del 22 de maig arriba avui al final, ja que el Tribunal Constitucional haurà de decidir sobre la legalitat de la formació política basca abans de la mitjanit, hora en què comença la campanya electoral. El Suprem va decidir diumenge passat que la formació no podria presentar-se als comicis perquè la considerava una corretja de transmissió d'ETA. Ara, la pilota és a la teulada del TC, que ha d'avalar o contradir la decisió del Suprem. En principi ha de ser la sala segona del tribunal la que decideixi, però si hi ha empat en la resolució, com és previsible, la decisió passarà al ple, on la majoria progressista és més clara. En cas que el TC tampoc avali la legalitat de Bildu, l'única sortida que quedarà a la formació basca serà apel·lar a Europa.
La sala segona del Constitucional està formada per sis magistrats, tres progressistes i tres conservadors, presidits pel català Eugeni Gay, considerat progressista. Gay podria exercir el seu vot qualificat si el previsible empat es produeix quan els magistrats hagin d'emetre el seu vot, però fonts properes al tribunal descarten aquesta opció per la importància de la decisió. El més probable és que la sala traslladi al ple del tribunal la responsabilitat de decidir sobre aquest assumpte, cosa que haurà de fer abans de la mitjanit. El ple està format per dotze magistrats, set dels quals es consideren progressistes i només cinc conservadors, un fet que hauria de beneficiar els interessos de Bildu. Una altra de les estratègies judicials de Bildu ha estat recusar un dels magistrats conservadors de la sala segona, Francisco Hernando, perquè considera que la seva presència en anteriors processos d'il·legalització de formacions abertzales pervertiria el procés. Aquest dijous, però, el ple del tribunal ha rebutjat recusar el magistrat.
Terrabastall polític
La hipotètica il·legalització de Bildu podria provocar un terrabastall polític de grans conseqüències, especialment per al govern espanyol. El PNB, l'únic partit que a hores d'ara dóna suport a l'executiu socialista de Zapatero, ha advertit que si la coalició basca no pogués presentar-se a les municipals, la suspensió de l'acord de suport podria ser "definitiva", segons el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka. El portaveu del PNB ha sentenciat que no volia imaginar-se un escenari electoral sense EA, Alternatiba i l'esquerra abertzale, ja que aquesta "polarització" del vot, que aglutinarien PP, PSOE i PNB, és "antidemocràtica". A més, dins les files del PSOE el consens tampoc no és total. Els socialistes bascos, per exemple, han expressat el seu "convenciment" que EA i Alternatiba són partits democràtics i que "no estan al servei d'ETA", tal com diu el Suprem.
