Concert de rèquiem al Parlament

BarcelonaParpelles endormiscades, desitjoses de vacances, just abans d'encarar el naixement d'una nova reivindicació. Però els diputats són lluny de mostrar l'alegria pròpia de quan una nova criatura veu la llum. Perquè a ningú se li escapa que avui el pacte fiscal, amb la majoria absoluta d'un Mariano Rajoy a l'ull de l'huracà econòmic i aferrat a la recentralització, neix tocat de mort.

Tothom ha matinat avui al Parlament. Una hora abans del ple, els passadissos ja eren un formigueig de periodistes i convidats, preludi del que ha de passar al calendari com una jornada històrica. Ho fa evident que en aquest convit hi hagi també l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els expresidents al Parlament Ernest Benach i Joan Rigol. "Quin dia ens espera", exclama un diputat amb ganes de tancar ja el darrer episodi de la primera temporada d'aquesta sèrie del finançament.

I aleshores entra el president de la Generalitat, Artur Mas, amb el posat solemne que requereix el dia i amb una tribuna de convidats plena a vessar. Després d'un minut de silenci per les conseqüències devastadores dels focs de l'Empordà, agafa la batuta del debat –ell prefereix dir-ne timó– per deixar ben clar que el pacte fiscal és un "projecte vital" perquè Catalunya no naufragui. Però tot i que no ho verbalitzi, és conscient que es tracta d'un concert que a Madrid no estan disposats ni a escoltar des del galliner, malgrat que avui Alícia Sánchez-Camacho es vesteixi amb pell de xai i, amb un to més moderat que mai, exhibeixi el semàfor taronja de l'abstenció.

El PSC ha trigat a aparèixer a l'hemicicle. Ho fa tard i gairebé en bloc. Cares llargues. Són potser els que més s'adeqüen al to lúgubre del ple. Potser perquè saben que avui, quan no donin suport a l'Agència Tributària pròpia i a les bases del concert, agafarà una nova embranzida la seva caiguda sense aturador que molts catalans no entenen. I Pere Navarro s'ho mirarà des de la tribuna, com a espectador. El mateix paper que ha assumit fins ara dins el seu propi partit per no ser capaç de tallar amb els fils de Ferraz. També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, segueix el debat des de la tribuna, però amb unes altres perspectives.

Poca eufòria a l'hemicicle després de la intervenció de Mas. El president ha parlat de "fatiga, cansament, desafecció i empipament" i ha entonat un "o ara o mai" fusterià. Al final de la seva intervenció, fa un tímid gest perquè ni tan sols els seus diputats aplaudeixin. Perquè avui la cambra de representació dels ciutadans reivindica amb tristesa una justícia econòmica que per ara és quimèrica. I perquè aquesta setmana és, més que mai, una setmana de fum. Per paradisos cremats. Per un Estat que no pensa cedir.