El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha condemnat els impulsors del manifest 'La societat civil de Catalunya, per la dignitat', entre els quals hi ha diverses entitats, a pagar 15.000 euros a Societat Civil Catalana per "danys i perjudicis" per haver vulnerat el seu dret a l'honor. El manifest vinculava SCC amb el franquisme. La sentència conclou que no s'aprecia "que hi hagi cap prova que permeti afirmar que SCC defensa els crims contra la humanitat del nazisme i el franquisme" ni que en faci exaltació o apologia. En un comunicat aquest dijous, SCC s'ha refermat en el "respecte escrupolós als drets fonamentals i als principis democràtics", i en contra del "nacionalisme".

"La pretensió d'evitar el debat amb SCC mitjançant una estigmatització és absurda, està totalment mancada de fonament i només s'explica per l'intent nacionalista d'ubicar en l'extrema dreta a qui qüestioni els seus plantejaments", afirma l'entitat en el mateix comunicat. 

A banda de la indemnització, la sentència també prohibeix als demandats que imputin a l'entitat conductes semblants o iguals a les del manifest, i els obliga a publicar a 'La Vanguardia' la resolució de la sentència, que no és ferma. Es condemna les entitats Comissió de la Dignitat, Amical de Mauthausen, SOS Racisme, Fundació privada Congrés de Cultura Catalana i Fundació Catalunya - Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans, que eren signants del manifest. 

També el van signar els llavors eurodiputats Ernest Maragall, Ramon Tremosa, Jordi Sebastià, Josu Juaristi i Lidia Serna, que també van ser demandats però finalment el jutge els ha exclòs del procés al·legant immunitat parlamentària i per tant no estan afectats per la condemna. SCC considera que han "buscat un privilegi respecte a la resta de signants" del text, cosa que és, afirma, "incompatible amb la dignitat d'un representant electe".
 
Tot plegat arrenca d'un manifest del 30 d'octubre del 2015 en contra del reconeixement a SCC amb el premi Ciutadà Europeu atorgat pel Parlament Europeu el 2014. El text demanava anul·lar la concessió perquè "l'apologia del franquisme, del nazisme, són incomptables amb valors de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea".