LA NOVA LEGISLATURA

Les dones prenen la paraula al Congrés

Els quatre grups amb més representació a l’hemicicle tindran veus femenines com a portaveu

Tot i que la capçalera de la llista va quedar reservada als homes en les eleccions del 28-A, ara són les dones les que agafen protagonisme a la cambra baixa. Per primera vegada, els quatre grups amb més representació a l’hemicicle tindran veus femenines com a portaveu.

Adriana Lastra

L’octubre del 2016 va abstenir-se “per imperatiu legal” a la investidura de Mariano Rajoy alhora que el secretari general del seu partit, Pedro Sánchez, dimitia. La vice secretària general del PSOE, Adriana Lastra (1979), però, ho tenia clar: havia de convèncer Sánchez perquè tornés a liderar els socialistes. La lleialtat que Lastra va professar cap a l’actual president espanyol en funcions ja en les primàries contra Eduardo Madina, el 2014, i posteriorment el 2016 amb l’èxit de la campanya que ella mateixa va coordinar per tombar l’expresidenta andalusa Susana Díaz l’ha catapultat fins a un dels càrrecs de màxima exposició pública, la de portaveu del PSOE al Congrés de Diputats. Tot i que fa només fa 12 anys que ocupa càrrecs públics, l’actual número dos dels socialistes ha forjat tota la seva trajectòria desenvolupant càrrecs interns al partit, al qual va afiliar-se amb només 17 anys a Ribadesella (Astúries), el seu poble natal. Els seus adversaris la critiquen per no tenir estudis superiors, ja que va deixar a mitges els seus estudis d’antropologia social. Així, malgrat no tenir experiència laboral fora del partit, Lastra pot vantar-se de conèixer al mil·límetre els entramats d’un PSOE que ara haurà de representar, també, des del faristol.

Cayetana Álvarez de Toledo

Després d’abandonar la primera línia política el 2015 per discrepàncies amb la direcció de Mariano Rajoy, a qui considerava massa tou i desdibuixat ideològicament, el 28-A la periodista i historiadora Cayetana Álvarez de Toledo (1974) va tornar a l’arena política com a cap de llista per Barcelona sota la bandera de la confrontació que oneja en el nou PP de Pablo Casado. Amb ella de cap de llista, la formació va entomar els pitjors resultats de la història a Catalunya. Un daltabaix que va estendre’s a la resta de l’Estat. Malgrat la desfeta a les urnes, Casado ha apostat per Álvarez de Toledo -a qui va anomenar quan la va fitxar “la Messi del PP”- per representar el partit atorgant-li el càrrec de portaveu al Congrés. Un nomenament que ha generat debat intern a les files del PP, sobretot en el sector més moderat, que ha vist com es posava el missatge del partit en mans d’una representant del sector més dur dels populars. Més enllà de generar aversió entre les formacions independentistes i d’esquerres per la seva bel·ligerància contra el Procés i per les seves desafortunades paraules sobre el feminisme durant un dels debats de la campanya electoral del 28-A, Álvarez de Toledo tampoc genera simpaties en el si de la seva formació.

Inés Arrimadas

Valor a l’alça a Ciutadans, en només dos anys Inés Arrimadas (1981) ha aconseguit una fita que el líder del partit taronja, Albert Rivera, no ha pogut atrapar: guanyar unes eleccions. Catorze mesos després de vèncer de manera incontestable però agredolça a Catalunya -Cs va ser la primera força el 21-D tot i que les majories parlamentàries van impossibilitar-li governar-, la dirigent nascuda a Jerez de la Frontera anunciava la seva decisió de concórrer a les eleccions espanyoles del 28-A. Una jugada arriscada amb què Rivera sacrificava el seu puntal al Parlament a canvi de cremar les naus per intentar obtenir un bon resultat a Catalunya -que no va obtenir- que l’acostés a materialitzar l’anhelat sorpasso al PP. Després de mesos de sessions de control pujades de to a la cambra catalana, buscant el focus de les càmeres i amb la ja clàssica cartelleria de Cs contra el govern de Quim Torra, Arrimadas passarà ara a defensar els postulats de la formació taronja des de la tribuna d’oradors al Congrés. Un faristol diferent des d’on mantindrà, però, el mateix discurs de confrontació amb l’independentisme i crítiques a Pedro Sánchez i el PSOE davant qualsevol gest que pugui ser interpretat com un acostament a ERC o JxCat.

Irene Montero

Irene Montero (1988) ha mantingut els fonaments de Podem en les hores més baixes. Forjada en el moviment antidesnonaments amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el 15-M va empènyer Montero a l’activisme polític de la mà de la formació lila. Va arribar al partit en el context de les eleccions europees del 2015 i, per tant, no va ser present en la mítica fotografia al congrés fundacional a Vistalegre, però la número dos de Podem -i parella de Pablo Iglesias, amb qui acaba de tenir un tercer fill- ha superat tots els estadis dins l’organització per arribar al cim: des dels cercles militants fins a l’escó al Congrés. Amb tan sols 27 anys Montero ja seia a la cambra baixa al costat del líder del partit, Pablo Iglesias, en substitució d’Íñigo Errejón, i amb 30 ja era portaveu i vocal del partit en diferents comissions. Va entrar com a cap de gabinet d’Iglesias en una formació que amb Montero sembla haver superat l’hiperlideratge masculí gràcies al seu paper en la moció de censura, el 2016, i la seva tasca els últims mesos per recuperar la credibilitat del partit després de múltiples crisis internes. Montero -que havia de ser vicepresidenta en un govern de coalició amb el PSOE- sona ara en totes les travesses com a futura líder de Podem.

Més continguts de