Madrid“Avui ja hi haurà la possibilitat d’utilitzar els micròfons que són als escons. Demano a ses senyories que els agafin exclusivament per demanar la paraula i que no hi estiguin joguinejant durant la sessió”. En aquell ple del 9 d’octubre del 1979, que el president del Congrés, Landelino Lavilla, obria d’aquesta manera, no només s’estrenaven micròfons, sinó també votacions sobre suplicatoris del Tribunal Suprem. Els diputats van aprovar el dictamen que recomanava rebutjar la petició de la sala segona d’aixecar la immunitat als representants d’Herri Batasuna Telesforo Monzón i Francisco Letamendía. Les últimes investigacions apuntaven a un possible delicte d’apologia del terrorisme i el Congrés va demanar al Suprem que remetés una nova petició amb la informació actualitzada. El 27 de novembre del 1979 sí que se’ls va aixecar la immunitat.
Avui ja són 51 els expedients que s’han tramitat al Congrés, amb relació a peticions del Suprem per investigar algun dels seus membres. 30 s’han aprovat, 15 s’han rebutjat, dues van caducar, dues més van decaure i una es va retirar. Càrrecs importants com l’exministre Alfonso Guerra o l’expresident d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra es van salvar d’acabar al Suprem gràcies a l’oposició del Congrés.
Laura Borràs, portaveu de JxCat, agafa el relleu d’un dels seus predecessors a Madrid -aleshores cap de files del PDECat-, Francesc Homs, l’últim diputat que la cambra baixa va enviar al Suprem. El 22 de novembre de 2016 s’aprovava el suplicatori perquè se’l jutgés pel procés participatiu del 9-N. Encara un altre representant de l’espai convergent va haver de passar per aquest tràmit, en dues ocasions el mateix any: Joan Miquel Nadal, exalcalde de Tarragona, acusat de tràfic d’influències i corrupció urbanística. Les dues causes van acabar sent arxivades pel tribunal.
La palma se l’emporten, però, el PP -abans Alianza Popular- i el PSOE, amb casos sobretot vinculats a presumpta prevaricació, però també a estafes i, fins i tot, per conduir sota els efectes de l’alcohol. Aquest va ser l’últim que es va votar, el 2013, contra el diputat del PP Vicente Ferrer, abans del d’Homs. El 2015 no va arribar al ple el dictamen contra el representant socialista José Antonio Vieira, acusat en el cas dels ERO d’Andalusia. En contra de la petició del PSOE, es va aferrar a l’escó, però va acabar desistint.
Un dels noms més destacats de la llista és el de José Barrionuevo, ara d’actualitat atès que s’ha reobert el debat sobre els GAL. L’exministre de l’Interior del govern de Felipe González va perdre la immunitat el 23 de novembre del 1995 amb 204 vots a favor, 122 en contra i 10 abstencions, segons l’hemeroteca del diari El País. El moment de la votació és secret i no es pot veure el sentit de vot de cada diputat, però en aquell cas les xifres indiquen que diputats socialistes van votar-hi a favor.
La fugida d’Ángel Alcalde
El tercer partit amb més suplicatoris és Herri Batasuna i destaca el cas d’Ángel Alcalde, que l’any 1989 va ser detingut per presumpta col·laboració amb banda terrorista. Va ser escollit diputat i això va permetre que se’l posés en llibertat. El Congrés va aprovar el seu suplicatori l’11 de desembre del 1989, però Alcalde ja havia fugit del país. Deu anys més tard el delicte va prescriure i el Suprem va arxivar el cas.
