El Congrés rebutja transferir la capacitat de convocar referèndums a Catalunya

La proposta rep el suport de CiU, ICV i els nacionalistes bascos, i l'oposició frontal de PSOE i PP. Els populars diuen que "no hi ha una sobirania catalana"

El ple del Congrés ha rebutjat aquest dimarts, amb 276 vots en contra i 42 a favor, una proposició no de llei d'ERC que reclamava la transferència a la Generalitat de la competència per convocar referèndums. Els diputats del PP, Grup Socialista (PSOE i PSC) i UPyD imposaran la seva àmplia majoria per tombar una proposta que consideren "frívola", "incompatible amb la Constitució" i que, segons han apuntat, pretén "imposar la voluntat d'una part sobre el tot". Per contra, ERC, CiU, ICV, PNB i Amaiur han donat suport a la proposta i han defensat el dret dels pobles a "decidir el seu futur". El portaveu d'ERC, Alfred Bosch, ha demanat a PP i PSOE que prenguin exemple de Canadà i el Regne Unit, que permeten referèndums a Quebec i Escòcia.

Tal com estava previst el Congrés ha girat l'esquena a una proposta que segons ha afirmat Alfred Bosch és "molt similar" a la que va obrir les portes a la celebració d'un referèndum a Escòcia. Els dos grans grups han votat en contra de la iniciativa, també els diputats del PSC, que han justificat el seu 'no' per la falta de "seriositat" de la proposta.

ERC: "Veni, vidi, vota"

Des de la tribuna d'oradors, el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, ha assegurat que, malgrat que les dues grans forces imposin aquest dimarts els seus vots al Congrés, "perdran davant la història" perquè "ningú pot derrotar un poble que creu en la llibertat i en la democràcia". Per aquest motiu ha emplaçat el Congrés a decidir si vol ser "britànic o soviètic" i ha recordat a PSOE i PP que les "amenaces" i el "recurs de la força" són un "signe de debilitat". Segons el portaveu dels republicans, en tot aquest procés Catalunya "no negarà la via del diàleg, bilateral, pacífica, democràtica i participativa", però si el govern espanyol "tanca totes les portes" finalment "votarà i guanyarà davant la història". "Veni, vidi, vota", ha conclòs.

ICV demana que s'obri la porta a l'opinió de la ciutadania

El portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, ha recordat que la Constitució és també filla de "pors i temors" i inclou un concepte de sobirania que "ha quedat desfasat" i que "quan interessa es posa al servei dels mercats" com amb la reforma exprés de la Constitució. Segons Coscubiela, "és inadmissible que es negui a la ciutadania de Catalunya el dret a decidir de quina manera es vol organitzar" i "no té cap sentit des del punt de vista democràtic" que la Constitució sigui "immutable". "Que Catalunya pugui convocar una consulta per conèixer què pensa la ciutadania hauria de ser indiscutible des del punt de vista democràtic", ha dit Coscubiela, que ha recordat que seria "molt útil" que els catalans poguessin decidir si volen un estat propi.

CiU: "No hi ha res que pugui parar la democràcia i la voluntat del poble"

CiU també ha donat suport a una proposta que, segons el diputat Jordi Xuclà, va en la línia d'obrir un "debat democràtic" i del respecte al "camí dels pobles i les nacions". Xuclà ha recordat que als comicis del 25-N bona part dels partits catalans portaran al seu programa el dret a decidir sobre el futur de Catalunya i "no hi ha res que pugui parar la democràcia i la voluntat del poble". Segons Xuclà, Catalunya es bolca finalment pel dret a decidir després de trenta anys d'intents de construir un estat plural.

Suport dels nacionalistes bascos

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha afirmat que la seva formació considera "absolutament lògic que un govern pugui consultar el seu poble" i ha qualificat d'"inacceptable" que la democràcia espanyola no hagi avançat en aquest camp des de la Transició. "El segle XXI no hauria de ser el segle de les imposicions i de la força", ha dit, abans de recordar el cas Ibarretxe. També ha anunciat el suport a la proposta el diputat d'Amaiur Jon Iñarritu, que ha demanat que es respecti el "dret de les nacions a expressar-se lliurement" i ha preguntat "què hi ha d'il·legal a preguntar a la gent" què vol per al seu futur.

Rosa Díez: "No puc acceptar que una part decideixi sobre el tot"

La portaveu d'UPyD, Rosa Díez, ha afirmat que la seva oposició a la proposta és per "principis democràtics", perquè "la democràcia és més que votar, és decidir quines coses no es voten, com per exemple l'abolició de drets fonamentals, la pena de mort, la segregació de les dones, l'expulsió de les minories o la segregació fiscal". "Vostè diu que vol votar sobre tot, i jo dic que la democràcia també regula sobre quines coses no es vota", ha dit dirigint-se a Bosch.

Segons la portaveu d'UPyD, la proposta d'ERC és "una trampa" que "no és possible aplicar" perquè implica "la ruptura de la unitat dels ciutadans espanyols", que és "un principi democràtic bàsic". A més, ha dit que "no consentiria" que "una part del tot dels espanyols decideixin per tots els espanyols", quan "és millor una Espanya unida i forta per garantir els drets de tots els ciutadans". "El que passi a Catalunya i als catalans m'afecta perquè és part del meu país", ha dit.

PSOE: "La consulta no és el camí, és el problema de tots"

El portaveu del Grup Socialista, Ramón Jáuregui, ha recordat que la convocatòria de referèndum és una "competència exclusiva que no es pot delegar". Jáuregui, que ha titllat la proposició d'ERC de "frivolitat", ha afirmat que un referèndum a Catalunya "infringeix els articles 1 i 2 de la Constitució" perquè una part de la societat "decidiria sobre el tot". Jáuregui ha negat que la seva formació tingui "por" de deixar que els ciutadans votin i s'expressin a les urnes, però ha afirmat que les diferències "no es resolen amb una consulta que obliga els ciutadans a elegir entre dues posicions extremes", perquè "la majoria dels ciutadans tenen sentiments de pertinença compartits". "Per què els hem d'obligar a decidir entre dos extrems?", ha preguntat.

PP: "No hi ha una sobirania catalana"

El diputat del PP Arturo García-Tizón ha afirmat que la iniciativa té un "nul rigor jurídic, és d'impossible compliment i és incompatible amb la Constitució" perquè demana que es transfereixi "una competència de titularitat estatal a la Generalitat de Catalunya". García-Tizón ha afirmat que "a la Constitució no hi ha una sobirania diferent de la nacional, que és única, no divisible i que resideix en el poble espanyol", i "no n'hi ha cap de catalana, ni basca, ni andalusa ni gallega, i per tant no té cabuda la celebració de referèndums".

Més continguts de