OBSERVATORI

Desmuntant la ‘conspiració’ contra Manuel Marchena

El juny passat, el Tribunal Constitucional (TC) va posposar la resolució sobre el recurs d’empara dels cinc ciutadans condemnats pel Tribunal Suprem pel setge al Parlament del 2011. Vuit anys després dels fets, i quatre i mig més tard que el Suprem revoqués la sentència absolutòria de l’Audiència Nacional, els condemnats encara no coneixen el desenllaç del seu recurs d’empara. La raó és que un sector del TC va considerar que calia ajornar la resolució fins després de la sentència del Procés. El motiu, evitar un cop al prestigi del magistrat ponent de les sentències del setge i del Procés: Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem. Pensin-ho: cinc condemnats que no van ingressar a la presó perquè van sol·licitar l’indult no podran saber si hauran de complir la pena de tres anys per atemptar contra les institucions de l’Estat perquè no convé afectar el prestigi d’un magistrat, ja que, si més no per raons tècniques, hauria de revocar la sentència.

A aquesta situació s’hi ha sumat la campanya de guerra bruta contra la independència del TC iniciada des de dins de la institució de cara a la futura renovació de l’òrgan. El ganxo que han comprat els mitjans és que el magistrat de la sala primera del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, vol qüestionar la sentència del Procés perquè un dels punts de debat del veredicte del setge al Parlament seria el dret a manifestació. Per això el jutge estaria “conspirant” i “maniobrant” en aquesta direcció.

Quina conspiració hi pot haver quan els recursos d'empara presentats pels cinc condemnats van ser admesos a tràmit en el seu moment pel magistrat Pedro García Trevijano i per Encarna Roca, vicepresidenta del TC, al considerar que tenien transcendència constitucional? Perquè García Trevijano forma part del sector conservador, i la vicepresidenta tampoc pot ser inclosa en el sector progressista. El president del TC, Juan José González Rivas, va assignar a la seva sala, la primera, la ponència, en la persona de Conde-Pumpido, del sector progressista.

La Fiscalia del Tribunal Constitucional, a càrrec de María Ángeles Sánchez Conde, va donar suport cap al maig-juny del 2017 al recurs d'empara, és a dir, va donar suport a l'informe d'un membre de la seva fiscalia que demanava revocar la sentència del Suprem. Fonts judicials asseguren, tal com hem constatat, que Sánchez Conde va examinar prèviament la seva posició amb l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i va obtenir el seu suport, tenint en compte que es tractava d'un recurs que afectava la Sala Segona del Suprem, d'on provenia Maza, i també el seu president, Marchena.

Ves per on, la volguda “conspiració” també devia transcendir les fronteres d’Espanya, perquè, tres mesos després de la sentència del setge, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnava Espanya per haver sentenciat el president del Parlament basc sense un judici just.

El cas Atutxa i el cas del setge al Parlament tenien dos aspectes en comú: el ponent era Marchena i el mètode havia sigut el mateix. Es corregia un tribunal inferior (el Tribunal Superior de Justícia del País Basc i l’Audiència Nacional, respectivament) que havia absolt els acusats, s’incorporaven fets subjectius aliens a la sentència i no s’escoltava els acusats abans de passar d’una sentència absolutòria a una de condemnatòria. Per completar la conspiració caldria incloure el magistrat conservador del TC Santiago Martínez-Vares, ponent el 2017 en un recurs d’empara contra la condemna de cinc persones prèviament absoltes per l’Audiència Provincial de Biscaia per consum d’haixix. El plenari del TC, per unanimitat, va tombar la sentència.

La sentència del setge serà tombada per no haver escoltat els acusats i haver innovat amb els fets subjectius. Però hi ha encara un segon motiu: el dret a manifestació, el factor que va portar l’Audiència Nacional a sentenciar l’absolució i que serà debatut els pròxims mesos al ple del Constitucional. La campanya contra Conde-Pumpido intenta condicionar la independència de tot l’òrgan judicial per debatre aquest punt. És suggeridor que en el recurs de cassació davant el Suprem -resolt el 2015-, malgrat haver fet llavors el viatge al sobiranisme, el govern d’Artur Mas va demanar la condemna dels manifestants. En el recurs d’empara pendent al TC, però, cap d’ells no es va personar.

Precisament, el fet que ni el Govern ni el Parlament es personessin en el recurs d'empara, juntament amb el fet que la Fiscalia dona suport a l'empara, han creat una situació en la qual cap de les parts -condemnats i Fiscalia- s'oposa a la concessió d'empara (revocar la sentència del Suprem). És per això que s'ha llançat des de fora del procés una campanya de pressió i intoxicació perquè el TC denegui l'empara.

Més continguts de