Consulta interna a Unió per fixar posició per al 27-S
BarcelonaCom va passar amb el 9-N, les eleccions del 27-S alimentaran el debat intern a Unió, sotmès a complexos equilibris entre els diferents sectors del partit des que el procés sobiranista ocupa la centralitat de la discussió política. La tardor passada, conscient del perill de fractura, Josep Antoni Duran i Lleida va incorporar la defensa de la plena sobirania en la doctrina oficial de la formació a canvi de la llibertat de vot en la segona pregunta de la consulta, que interpel·lava sobre la consecució d’un estat independent. El pacte segellat per Ramon Espadaler, mà dreta de Duran, i Antoni Castellà, líder del corrent renovador, en el consell nacional de l’octubre del 2014 -reflectit en un document de quatre pàgines i amb l’arbitratge de Joan Rigol- va evitar una trencadissa a Unió. Les eleccions plebiscitàries amenacen d’actualitzar aquelles tensions. Gairebé cinc mesos després d’aquell pacte, el mateix Espadaler va formular ahir en un altre consell nacional -també celebrat a l’Hospitalet de Llobregat- que el partit sotmetrà a la consulta de la militància la seva posició per al 27-S.
La direcció d’Unió formularà una proposta que després els militants podran validar, i el debat sobre quin enunciat passarà per plebiscit arrencarà en el pròxim comitè de govern dels democristians. “Tots sabem que són unes eleccions transcendents. I hem de definir quin és el nostre full de ruta”, va expressar Espadaler davant dels quadres del partit, sense concretar la data en la qual es farà aquesta consulta oberta ni quina pregunta es formularà. “No hi ha més radicalitat democràtica que un militant, un vot”, va afegir el secretari general, que va insistir en el raonament que Unió no deixarà que s’imposin pressions externes. “La veu l’ha de tenir Unió. Segur que les posicions no són homogènies, però tenim la capacitat per trobar sortides en la línia del que som”, va reblar. “I és la millor manera de solucionar el debat que hi ha al partit, comptant-nos”, assenyalen fonts de la direcció a l’ARA. CDC també va aplaudir el pas fet pels seus socis de federació. El coordinador general del partit, Josep Rull, troba necessari definir-se sobre la independència abans de les municipals.
Les diferències existents a Unió quan emergeix el debat sobiranista van ser ben palpables en el debat posterior al discurs que va fer Espadaler. Abans d’obrir el torn d’intervencions, però, el secretari general va voler dirigir un missatge als que veuen un partit dividit. “Em nego a acceptar aquelles veus que intenten afirmar que una cosa és Unió i l’altra és el president del comitè de govern d’Unió”, va emfatitzar Espadaler, que va recordar que els que busquen fractures internes “no afebleixen el lideratge” del partit, “estan afeblint Unió”. Entre les intervencions rellevants al consell nacional hi va haver la de Joan Rigol, que va felicitar el comitè de govern per haver plantejat una consulta oberta a la militància. Tanmateix, va qualificar d’“error” una carta promoguda per un sector de la militància pròxim a Duran que carregava contra la independència i contra els corrents del partit que defensen aquesta opció, un document polèmic que ahir era ben present a les converses de passadissos dels quadres d’Unió. La carta va acabar apareixent en les reflexions finals. La va llegir Ana Isabel Clar, regidora de l’Hospitalet de Llobregat, que va raonar que “els no independentistes” de la formació -va comptabilitzar-los en 460 firmants- s’havien de “poder expressar”. Van replicar-la quadres del sector sobiranista d’Unió, inclòs el mateix Castellà, que va apel·lar a “posar en relleu” l’acord del consell nacional de l’octubre, que incloïa la independència en la doctrina democristiana. Castellà va instar el partit a esquivar els enfrontaments interns i a obrir un debat profund.
Serà ara el comitè de govern qui haurà de bastir un full de ruta propi en relació al 27-S. Algunes veus es mostraven partidàries ahir que no fos “una proposta tancada” i admetien que la negociació implicarà una “lluita” entre els diferents sectors d’Unió, reproducció dels estira-i-arronses visualitzats abans del 9-N. La direcció haurà d’acordar quan es farà el referèndum: abans o després de les eleccions municipals. Si l’entesa per formular l’enunciat no s’assoleix aquest mes de març, la decisió es podria ajornar fins més enllà dels comicis locals.
Incògnita sense resoldre a Vic
L’horitzó electoral de les municipals també va aparèixer en el discurs d’Espadaler davant dels quadres del partit. El dirigent d’Unió va reivindicar els resultats “raonablement positius” del 2011 per subratllar que “el terreny de la discrepància és acotat”. Un missatge per advertir CDC que s’han de respectar els acords de la federació, que diuen que si s’obté una victòria electoral es manté el cap de llista. És l’argument que ha repetit Unió quan s’ha afrontat la negociació -fins ara sense fruits- per decidir el número u de la candidatura de Vic, el principal escull del debat municipal. A la capital d’Osona, Unió defensa la candidatura de Josep Arimany i Convergència aposta per recuperar la capçalera i presentar Anna Erra. Espadaler es va limitar a apuntar que continuen “treballant” amb els seus socis per assolir un pacte. “La nostra voluntat és mantenir la federació”, va reblar. A Malgrat de Mar, en canvi, ja s’ha confirmat la trencadissa.
