Contra el salt al buit
El reclutament de tècnics tributaris de l’Estat per part de l’embrionària Hisenda catalana és rellevant. En primer lloc, perquè funcionaris qualificats de l’Estat assumeixen -no només per una qüestió ideològica- la viabilitat d’un estat català i se la juguen pujant al vaixell. Ve a ser el que ha fet, tot i que amb paràmetres diferents, l’encara jutge Santiago Vidal. En segon lloc, perquè és una notícia que va en la línia de combatre un dels perills que corren el procés i els seus líders: que s’evidenciï la distància entre el que es diu i es pretén i el que s’acaba fent. Més en un moment en què hi ha dubtes sobre si el procés ha embarrancat o madura a l’espera de fer el pròxim salt. Ens havíem acostumat a anar massa ràpid i que no comparegués cap alternativa. Mas i els seus aliats polítics i socials són conscients de la dificultat de construir estructures d’estat sense tenir-ne un, però també han assumit l’exigència d’edificar els fonaments de l’administració tributària o l’aparell exterior. Revertir la sensació de salt al buit és vital per guanyar.
