EL PAÍS QUE VOLEM ARA (2): REALITAT
Política 10/09/2012

Panorama mediàtic: creix el consum de mitjans fets en català

Els mitjans catalans són líders, malgrat la competitivitat del sector

Albert Castellví Roca
4 min
Creix el consum de mitjans fets en català

Els catalans consumeixen sobretot mitjans fets a Catalunya i, sempre que l'oferta ho permet, en català. Ho exemplifiquen la ràdio i els diaris, en què el naixement de nous mitjans en català ha anat lligat a un consum més ampli en aquesta llengua. L'excepció és la televisió, en què, malgrat el lideratge de TV3, els canals espanyols, que són majoria, tenen més consum global.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

01

TV3 torna a ser hegemònica

Fa dos anys TV3 va recuperar el lideratge d'audiència que Telecinco li havia pres el 2004. Des de llavors, amb l'excepció d'alguns mesos d'estiu, el canal públic ha estat imbatible, i el seu domini del prime time és aclaparador: rarament se li escapa la primera posició durant les hores de màxima audiència. Aquesta hegemonia converteix TV3 en una excepció entre els canals autonòmics de l'Estat, ja que és l'únic que aconsegueix liderar en el seu territori.

El conjunt de canals de Televisió de Catalunya va tancar el 2011 amb un 19,6% de quota de pantalla, que sumat al 2,7% de 8TV i a les aportacions dels canals locals suposa que al voltant d'una quarta part del consum televisiu va correspondre a canals que emeten des de Catalunya -i, majoritàriament, en català-. Aquesta proporció en el consum no va en paral·lel amb l'oferta a causa de la multiplicació de canals temàtics en castellà de la resta d'operadors. També entre les cadenes de pagament el català és gairebé inexistent.

TV3 és també la televisió més ben valorada. Els catalans, però, consumeixen programes del cor en altres televisions. El programa per excel·lència d'aquest tipus, Sálvame , és el líder habitual de les tardes, si bé durant la temporada passada va obtenir un 14,2% de quota de pantalla a Catalunya, davant del 16,7% del conjunt de l'Estat.

02

La ràdio en català iguala l'espanyola

El naixement de RAC1, l'any 2001, ha fet aflorar una important bossa d'oients de ràdio en català. Abans de l'aparició de la privada, Catalunya Ràdio manava al dial amb 581.000 oients, una xifra que 11 anys després es manté, amb 589.000. A aquests oients cal sumar-hi ara els 675.000 que l'últim EGM va donar a RAC1, de manera que la ràdio generalista en català ha més que doblat l'audiència. De fet, aquestes dades li atorgaven, en total, 1,3 milions d'oients.

Pel que fa a les emissores musicals, el domini segueix sent per a Los 40 Principales, però l'ascens del grup Flaix i el manteniment de RAC105 també deixen el català en una bona posició en aquest àmbit, tot i que encara en inferioritat.

En el global de la ràdio, el Baròmetre del juliol gairebé equiparava el consum en totes dues llengües, en una proporció fins i tot més favorable al català que la proporció de ciutadans que declaren que és la seva llengua habitual.

03

La llacuna dels diaris esportius

Ja fa temps que els diaris editats a Catalunya s'imposen als quioscos del país: el maig de l'any passat, La Vanguardia va fer el pas de treure una edició en català -era l'únic diari de Barcelona que s'editava només en castellà-, la qual cosa, sumada al naixement de l'ARA el 2010, ha alterat significativament la proporció de consum en català. Ara, segons el Baròmetre, el 86% dels diaris d'informació general llegits a Catalunya també s'han escrit aquí, però només un 48% són en català -a més d'un 8% que inclouen continguts en les dues llengües-. Entre els esportius, en canvi, la situació canvia radicalment. Els que s'editen aquí també dominen -tot i que amb menys comoditat: són un 69%-, però el català només hi està representant per El 9 , que té el 2,5% de lectors.

04

Moltes revistes i molt consumides

Catalunya és una gran productora de revistes, però la majoria pretenen arribar a lectors d'arreu de l'Estat, per la qual cosa és difícil trobar-ne d'escrites en català entre les més seguides. De les 20 revistes que, segons el Baròmetre, tenen més lectors a Catalunya, tretze s'editen aquí, però només una, Sàpiens , està escrita en català. Pel que fa a la temàtica, la premsa rosa és la clara dominadora entre els lectors, amb Pronto i ¡Hola! als dos primers llocs del rànquing, Lecturas al quart i Cuore al sisè. Entremig s'hi situen Muy interesante , tercera, i National Geographic , cinquena.

05

Una comunitat activa a la xarxa

La pressió popular va fer possible que al juliol Twitter comencés a funcionar en català, però aquesta no és la primera fita que aconsegueixen els internautes del país, que sempre han mantingut una forta presència a la xarxa. El fet que la Wikipedia en català fos la segona a posar-se en marxa -només per darrere de l'anglesa- i que actualment sigui la quinzena amb més articles de les 285 existents n'és una bona prova. També que l'any 2005 es creés el .cat , el primer domini genèric atorgat a una comunitat lingüística, que sis anys després ha superat les 50.000 webs registrades. A més, el Balanç de política lingüística 2004-2010 , de la Generalitat, situava la blogosfera catalana en el vuitè lloc de les més actives del món, i la primavera del 2011 Google va fer públic que el català estava entre la desena i la quinzena llengua més present a internet.

Pel que fa a l'extensió de l'ús de la xarxa, les dades de l'Instituto Nacional de Estadística indiquen que el 2011 un 71,8% dels catalans utilitzaven internet habitualment. És la tercera comunitat de l'Estat en aquest rànquing, per darrere de Madrid i Ceuta, i supera la mitjana estatal en 4,7 punts.

stats