LA FI DEL TERRORISME

Crida a construir la pau a través del diàleg polític

La Declaració d’Arnaga demana que, amb ETA dissolta, el conflicte basc es resolgui sense ànims de venjança

Un dia després de l’anunci de la dissolució d’ETA, el sobiranisme basc i els mediadors en el conflicte van celebrar el pas fet per l’organització a la Villa Arnaga, a Kanbo, al País Basc francès. De l’anomenada Trobada Internacional per a la Resolució del Conflicte Basc en surt una declaració que aposta per construir la pau a través del “diàleg polític entre tots”. Del manifest es desprèn que la pau és una qüestió de voluntat política en què “les parts es posen d’acord per assolir els seus objectius de manera pacífica, a través de mitjans polítics i democràtics. Recórrer només a mesures de seguretat i presó és rarament eficaç”.

Personalitats internacionals com Jonathan Powell, Brian Currin, Bertie Ahern, Gerry Adams, Raymond Kendall, Cuauhtémoc Cárdenas, Michel Camdessus, Kofi Annan -a través de Camdessus- i Alberto Spectorovsky van donar la benvinguda a la declaració final d’ETA. “És un moment històric per a tot Europa, ja que marca el final de l’últim grup armat al continent”, va apuntar Irati Agorria Cuevas, la jove de Gernika que va llegir el manifest en euskera.

De Sant Sebastià a Kanbo. De la Declaració d’Aiete a la Declaració d’Arnaga. Una pau construïda de l’octubre del 2011 al maig del 2018. Els convocants d’aquella conferència i d’aquesta trobada també van voler tenir un record per a “moltes persones i organitzacions, conegudes i desconegudes”: “Amb la seva feina incansable van assolir el que avui hem aconseguit”.

Juntament amb la representació internacional, desenes d’entitats i associacions del País Basc, així com la majoria de partits -només van faltar el PSE i el PP- i dels sindicats -amb excepció de CCOO-, van donar suport a una declaració que mira el futur amb esperança, però que, alhora, també sap que encara queda molta feina per fer en el “procés de reconciliació”.

Gerry Adams, l’expresident del Sinn Féin, va recordar ahir, durant una breu intervenció abans de la lectura de la Declaració, el cas de Bobby Sanders per advertir que no hi ha d’haver un discurs sobre vencedors i vençuts en el conflicte. De qui va ser militant de l’IRA i parlamentari britànic mort a la presó el 1981, Adams va assenyalar que en va aprendre una valuosa lliçó de vida: “La venjança i la revenja no són una opció de futur per a les noves generacions”.

Entre les tasques encara pendents, la Declaració d’Arnaga insta a resoldre la qüestió dels presos i de les persones que encara estan fugides, un aspecte del qual no vol ni sentir a parlar el govern espanyol. Així, es va constatar que “calen esforços duradors per arribar a una total normalització de la vida quotidiana i política”. En aquesta línia, el text es mostra esperançat que, “amb l’esforç de tothom, pugui assolir-se una solució global, justa i duradora per al País Basc”.

La trobada també va tenir molt presents totes les víctimes de la violència, ja des del primer moment, quan es va guardar un minut de silenci en l’homenatge, seguit tant pels convidats a dins de la vil·la com pels centenars de periodistes a fora que s’havien desplaçat a la localitat labortana. La Declaració també va reclamar que es facin més esforços “per reconèixer i assistir totes les víctimes”. Una acció que “requerirà que totes les parts siguin honestes sobre el passat” i exigirà “esperit de generositat per curar les ferides i reconstruir una comunitat compartida”. D’aquesta manera, es va posar en valor la declaració d’ETA en què va reconèixer el dolor causat.

Les institucions d’Iparralde, encapçalades pel seu màxim responsable, Jean-René Etchegaray, també van ser presents a la Trobada Internacional. No va ser el cas, però, del lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ni tampoc de la presidenta del govern de Navarra, Uxue Barkos. Tot i això, ja a la tarda i en una compareixença conjunta, tots dos van traslladar la seva pròpia valoració lluny de Kanbo, des del Palau del Señorío de Bertiz, a Navarra.

Els dos dirigents van coincidir que la dissolució d’ETA és una notícia bona i històrica, i que arran d’aquesta notícia “es donen les condicions per acordar els passos que consolidaran una nova etapa en la nostra societat”. Dit això, també van criticar durament l’organització armada per la falta d’una “mirada ètica i crítica a les conseqüències de la seva acció, reconeixent la injustícia del mal causat a totes les víctimes, a totes elles, sense excepcio´”, va assenyalar Barkos.

Iñigo Urkullu va reconèixer que va rebre amb “alegria” la fi d’ETA, tot i denunciar que hagi marxat sense “rectificar” i sense demanar perdó a les víctimes. El lehendakari va traslladar la seva “esperança” que a partir d’ara pugui assolir-se una “convivència integrada i integradora, justa i amb memòria”. A més, va mostrar la seva “il·lusió” de poder compartir amb els més joves una “aspiració llargament desitjada i necessitada pels grans: viure en pau”. Finalment, va referir-se al “compromís” que pren amb la intenció de seguir treballant per la “convivència”.

Tot i així, en la seva intervenció, Urkullu no va referir-se en cap moment a una qüestió que sembla cabdal per a aquest nou període que s’obre ara al País Basc: la qüestió dels presos. Un aspecte, però, que sí que va abordar la presidenta navarresa. No obstant això, en el document de compromisos i propostes que cal treballar des dels dos governs sí que hi consta la necessitat d’un canvi en la política penitenciària. Urkullu i Barkos volen que a la taula de converses s’hi sumi el govern espanyol.

Etiquetes

Més continguts de