Crida per la llibertat dels presos i el referèndum pactat
Més de 180 intel·lectuals i polítics defensen un front comú el 21-D
BarcelonaReferèndum acordat, llibertat per als dirigents polítics i civils empresonats i rebuig de l’aplicació de l’article 155. Aquests són els punts que comparteixen gairebé dos-cents professionals d’un ampli espectre ideològic que signen el 'Manifest 21-D'. Ahir el van presentar en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes perquè tots els partits catalanistes els assumeixin a les eleccions del 21 de desembre.
L’encarregat de presentar-lo, l’historiador Borja de Riquer, va estar acompanyat per l’exvicepresident i exlíder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, l’exconseller d’Economia Antoni Castells i l’exdiputada d’ICV Dolors Comas d’Argemí. Una representació de les diferents sensibilitats que hi ha entre els signants de manifest, que actualment són 180.
A parer seu, hi ha un denominador comú entre les forces sobiranistes en un moment d’“emergència nacional” que s’ha de poder plasmar en els comicis per canalitzar una sortida al conflicte polític actual. La Constitució s’ha plantejat com una “llosa immòbil”, va criticar De Riquer, que va dir que la situació només es resol amb un referèndum arbitrat per les institucions europees. Ara bé, no fixen terminis.
Entre els signants més destacats de l’àmbit polític, des del PSC fins a la CUP, passant per ERC, el PDECat i ICV, hi ha Carod-Rovira, els exconsellers d’Economia Antoni Castells i Andreu Mas-Collell, l’exdiputada d’ERC Gemma Calvet, l’ex secretària general de Podem Gemma Ubasart, l’exdiputat de la CUP Julià de Jòdar, l’exconseller d’ERC Joan Manuel Tresserras, els exlíders ecosocialistes Dolors Camats i Joan Herrera i fins i tot l’exmembre del PP Josep Curto.
Els promotors van admetre que encara no han establert converses amb els partits ni han acordat si els objectius que promouen han de ser defensats en una llista conjunta o en llistes separades. Hores després de presentar-se, el manifest va rebre el suport de l’alcaldessa Ada Colau, que va desitjar que també s’hi sumi el PSC.
Un altre referèndum?
Malgrat que ja es va fer el referèndum de l’1 d’octubre, promogut pel govern de Junts pel Sí (ERC-PDECat) i per la CUP, els signants consideren que se n’ha de fer un altre. Aquest cop, pactat amb l’Estat. El manifest diu: “Promoure la convocatòria d’un referèndum acordat que permeti al conjunt de la ciutadania a Catalunya manifestar-se lliurement sobre les relacions futures entre Catalunya i l’Estat”. Carod-Rovira va defensar que fins ara no s’ha pogut fer una consulta amb tots els ets i uts, l’1-O per culpa de la violència policial -va recordar-.
L’exlíder d’ERC va defensar que el cas català ja té dimensió europea i que aquesta consulta ha d’incloure l’opció sobre la independència. L’exconseller d’Economia i socialista Antoni Castells també va expressar-se en la mateixa direcció: sense l’opció de l’estat independent “seria una estafa política”, va sentenciar. Castells va constatar que davant la “involució autonòmica” no té sentit separar entre els que defensen el referèndum i els independentistes. Carod-Rovira va insistir que cal retornar a la “normalitat democràtica”: retirar les multes i que la fiscalia retiri les acusacions contra els dirigents independentistes que es troben empresonats o investigats.
La llista de signants va més enllà de la diversitat política. Del món de la cultura firmants del manifest hi destaquen els historiadors Borja de Riquer, Joaquim Albareda, Joan B. Culla, Josep Fontana, Josep M. Muñoz, Joaquim Nadal, Anna Sallés, Jaume Sobrequés i Manel Risques; els actors i dramaturgs Emma Vilarasau, Mario Gas, Sergi Belbel, Joan Lluís Bozzo, Vicky Peña, Xavier Albertí i Carme Sansa; músics com Jordi Savall i Maria del Mar Bonet; escriptors com Jaume Cabré, Narcís Comadira, Isabel-Clara Simó, Jaume Subirana, Carles Torner, Jordi Puntí, Toni Sala o Josep M. Fonalleras; pensadors com Josep Ramoneda, Joan Manuel Tresserras, Manuel Castells o Marina Subirats, i personalitats com Oriol Bohigas, Andreu Mas-Colell, Eliseu Climent, Josep Espar Ticó, Jordi Porta i Josep Lluís Carod-Rovira. També inclou personalitats del món esportiu com Kilian Jornet.
