Marina Geli: "No som el reducte catalanista que no és útil. Volem eixamplar"

Els crítics fan una crida a la suma socialista més enllà del PSC. Sota el nom d'Agrupament Socialista de Catalunya pretenen aplegar els socialistes que se senten "desemparats i orfes"

El moviment Fòrum Cívic, corrent impulsat per dirigents crítics del PSC com Marina Geli, Àngel Ros, Antoni Castells, Maria Badia i Pia Bosch, han fet aquest dimarts des del convent dels Caputxins de Sarrià una crida als socialistes de dins i fora del PSC per integrar-se en una plataforma que aposti per recuperar la "pluralitat" i la voluntat aglutinadora dels inicis del partit. "No som el reducte catalanista que no és útil. Som un sector que vol eixamplar", ha assegurat Geli abans de l'inici de la trobada. Sota el nom d'Agrupament Socialista de Catalunya pretenen aplegar els socialistes desencantats amb la cúpula de Nicaragua i aquells que se senten "desemparats i orfes". Asseguren que volen fer aquest camí sense desvincular-se del PSC i s'han ofert a la direcció de Pere Navarro per contribuir a la recuperació del terreny perdut pels socialistes.

En el document de base per al debat de la trobada, a la qual han assistit prop de 200 persones, Fòrum Cívic assegura que "les oscil·lacions i contradiccions del PSC" han portat molts militants i electors socialistes "al desconcert, al cansament, a la decepció i a l'abandó". Segons els crítics, la "diàspora pren dimensions esfereïdores" i és per aquest motiu que consideren necessari consolidar un punt de trobada que faci de "recer" i que aculli i aixoplugui tant els "inconformes" que es veuen amb cor de seguir plantant batalla dins del PSC com aquells que ja han optat per abandonar. "Plantar una bandera a fora", resumeixen.

Geli ha volgut deixar clar que allò que defensen és un "corrent majoritari" fora del partit. El diputat Daniel Font ha anunciat que el principal objectiu de Fòrum Cívic és "iniciar una represa clara i franca del socialisme i l'esquerra amb vocació majoritària", una tendència que les enquestes asseguren que és majoritària a la societat catalana però que després no s'acaba traduint a les urnes. "Ens oferim a la direcció del PSC per contribuir en la represa", ha dit Font. Àngel Ros ha destacat que la reforma constitucional en sentit federal aprovada pel PSOE a Granada és un pas endavant, però alerta que Ferraz encara ha d'anar més enllà i acceptar "el dret a decidir pactat", "l'equitat fiscal", i fer un esforç definitiu de "reconeixement nacional".

Davant la proliferació de moviments i corrents derivats del desencís amb el PSC, com ara la plataforma Avancem, que lidera Joan Ignasi Elena, o, ja des de fora del PSC, la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall, el corrent que abanderen Ros i Geli alerta que cal fugir de les "unitats granítiques". De fet, a l'acte ha assistit el mateix Elena i altres dirigents com Laia Bonet i Montserrat Tura.

La proposta de Granada no és "una oferta de l'Estat"

Fòrum Cívic reconeix que la reforma constitucional en sentit federal pactada pel PSC i el PSOE a Granada és un "avenç", però matisa que és "insuficient". A més, recorda a Pere Navarro que aquesta no és "una nova oferta de l'Estat" i que, per ara, el PP és als antípodes d'acostar-se a les tesis federals. Per tant, asseguren, "no té sentit que, de moment, es produeixi cap modificació en la posició de Catalunya i dels partits catalans –tampoc del PSC– davant de l'Estat".

I és que, segons aquest corrent socialista, el creixement "inèdit" de l'independentisme que està experimentant Catalunya és una resposta "lògica" d'un poble que ha rebut una "bufetada monumental" en els darrers anys, especialment amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. És per aquest motiu que demanen al PSC que no legitimi campanyes antiindependentistes com la que va fer l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. "Un partit federalista no pot declarar-se contrari a la independència quan l'única alternativa oficial en presència és l''statu quo'. Altrament estaria identificant-se, ras i curt, amb l'espanyolisme", sentencien. Argumenten que només tindrà sentit oposar-se a l'opció independentista si en algun moment arriba a haver-hi una proposta "alternativa i oficial de l'Estat prou satisfactòria per a Catalunya".

Més continguts de