LA CONFESSIÓ DE L’EXPRESIDENT

Jordi Pujol: Crònica d’una immolació corrosiva per salvar els fills

Dirigents de CDC no perdonen a l'expresident el mal fet a 4 mesos del 9-N

Divuit dies abans del terratrèmol que va desencadenar divendres passat la confessió per escrit de Jordi Pujol, el sismògraf ja va marcar els primers tremolors. En tan sols divuit dies, la figura de qui ha sigut el màxim referent del catalanisme d’ençà del restabliment de la democràcia va experimentar un declivi vertiginós, fins al punt no només d’espatllar la seva biografia sinó també -i això a les files del seu partit resulta difícil de pair- de sacsejar inoportunament l’estabilitat del govern d’Artur Mas a quatre mesos de la consulta del 9-N. Aquest és el relat de l’ocàs polític de Jordi Pujol en dues setmanes i mitja.

Una portada que fa saltar totes les alarmes

Les primeres hores del dilluns 7 de juliol a la seu de Convergència, al carrer Còrsega, estan carregades de tensió. Toca reunió del comitè executiu i tothom ha esmorzat amb el titular a cinc columnes que publica en portada El Mundo : “La família Pujol va ingressar 3,4 milions en un mes en un banc d’Andorra”. La informació, signada per Fernando Lázaro, assegura que la dona de Pujol i quatre dels fills van fer fins a onze ingressos durant el Nadal del 2010.

Mas no triga a demanar explicacions als dos Pujol que encara són a la direcció -Jordi i el seu fill Oriol- i la resposta que en rep -es mostren incapaços de negar-ho- fa saltar totes les alarmes. No és el primer cop que aquest cognom apareix en portades de mitjans madrilenys associat a casos de corrupció, especialment pels sospitosos negocis amb què alguns dels fills havien aconseguit amassar grans fortunes.

Oriol Pujol estava imputat des del març del 2013 pel cas ITV. Des de llavors havia quedat apartat com a secretari general de CDC, però Mas li havia concedit mantenir l’escó al Parlament i seguir assistint a les reunions de direcció. El 7 de juliol, però, la nova pista sobre la taula -no desmentida- fa vessar el got. Els dies 9, 10 i 11 tocava ple al Parlament. Pel despatx del president de la Generalitat van entrant i sortint els caps visibles del partit. Mas sondeja el terreny abans de prendre una decisió. “Això ja no es podia aguantar”, constata un dels dirigents, consultat per l’ARA, que va viure de prop les converses. Mas no seguiria arriscant el projecte polític del Govern passant per alt les informacions sobre els excessos de la família Pujol. D’entrada, Oriol Pujol ja quedava sentenciat a CDC.

Oriol Pujol plega de tot perquè el procés “surti bé”

Dilluns 14 de juliol. Oriol Pujol fa públic un comunicat en què anuncia que plega de tots els seus càrrecs al partit i, per tant, posa fi a l’interinatge que es mantenia a Convergència a l’espera d’una desimputació pel cas ITV que no arriba. També deixa l’escó. Justifica que ho faci ara -i no esperi més- perquè així el seu partit pugui engegar el pròxim curs polític “amb l’ordre, el lideratge i les persones que Convergència necessita per poder donar la màxima garantia que el procés sortirà bé”. La raó de fons segueix oculta.

Oriol Pujol havia assumit en el congrés del març del 2012 la secretaria general, una dada que, vista amb perspectiva per diversos dirigents consultats, resulta incomprensible. “Com va assumir aquella responsabilitat sabent la motxilla que portava? Com va gosar embarcar-se així en el procés que sabia que s’havia d’iniciar?”, es pregunta incrèdula una de les persones que el va tractar de ben a prop. “Va ser una temeritat seva voler ascendir fins a aquest càrrec i, fins i tot, arribar a pensar que potser algun dia podria ser president de la Generalitat. Segurament pensava que mai enxamparien a ningú de la família”, raona una altra de les fonts consultades.

Trobada Mas-Pujol enmig de la dimissió de Duran

Només una setmana després, el dilluns 21 de juliol, el guió de la crisi interna que es vivia a CDC -i a CiU- continua enredant-se. Josep Antoni Duran i Lleida abandona la secretaria general de CiU. L’anunci el fa acompanyat de Mas, que aquell mateix dia manté una reunió amb Jordi Pujol. El seu fill Oriol ha tallat els llaços amb la direcció, però ell encara hi és. Mas vol resoldre la situació i ja en aquella reunió discreta es posa sobre la taula la possibilitat que Pujol també s’aparti. La gestió del seu final polític queda a les seves mans. L’endemà Mas anota a la seva agenda una cimera amb Mariano Rajoy per al dia 30. Cal resoldre-ho ràpid. Però el desenllaç de tot plegat, quatre dies més tard, desmunta qualsevol planificació prèvia.

Confessió sense previ avís i sotrac a Palau

Quan Mas rep Pujol a les vuit del matí de divendres, no sap encara que el pas a l’ostracisme polític del seu mentor es concretarà en forma de comunicat explosiu per confessar l’ocultació durant 34 anys d’una herència milionària del seu pare a l’estranger. “Des d’aquell moment, Mas està abatut”, explica un dels seus col·laboradors. El mateix president assenyalava ahir que Pujol és el seu “pare polític”. L’home que va dipositar en ell la confiança per seguir abanderant el projecte de CiU. “El dolor és immens, sento molta pena i també compassió, no sento ràbia”, deia ahir Mas. En la trobada de divendres, Pujol s’ofereix a plegar dels seus càrrecs orgànics a CDC i CiU. Poques hores després, Mas ha de presentar el nou comitè de direcció de CDC, ja sense cap rastre dels Pujol. L’expresident visita després la seva germana Maria per anticipar-li la confessió. I poc després desapareix de Barcelona.

Pujol, desposseït dels honors pretèrits

Divendres ningú a CDC vol furgar. Mas parla d’un assumpte privat que no afecta en res el partit i el Govern. Josep Rull, el nou número dos convergent, també evita fer-hi sang. Però durant el cap de setmana el partit va sortint de l’estupefacció i comença a fer-se’n creus. Nombrosos dirigents consultats per l’ARA admeten la seva “indignació”, d’una banda pel secret ocult dels Pujol i, de l’altra, per com ho ha resolt.

Les conjectures que fan descriuen un Jordi Pujol arrossegat a confessar per “fer de paraigua” dels seus fills. “Fins que no aparegui un paper que digui que Pujol estava a punt de ser descobert com a responsable del cas, fa la sensació que el que ha fet és immolar-se per salvar els fills. Però no li servirà de res, no podrà aturar el cop judicial”, opina un alt dirigent nacionalista. L’altre ingredient que ha pesat en la decisió és el seu sentiment de culpa pel “pecat original” de desentendre’s de la gestió de l’herència. “Com a cristià, se sentia cridat a demanar perdó. Potser pensava que amb aquest gest la gent el perdonaria. No cal dir que anava ben equivocat”, afegeixen fonts pròximes a l’expresident. D’ell asseguren persones que hi han parlat que se sent “completament enfonsat”. Si ho ha fet per intentar salvar la família queda, per a molts, en un segon pla: “El mal que ha fet en un moment en què ens ho juguem tot és imperdonable”, assegura un dels caps visibles del partit.

Pujol estava pràcticament il·localitzable el cap de setmana. Dirigents de CDC van mirar de posar-se en contacte amb l’entorn dilluns. Calia que també renunciés a les seves prerrogatives com a expresident. El Govern, segons fonts de la Generalitat, ja tenia preparat el decret per treure-li en el pitjor dels casos. No va caldre. Mas va parlar-hi dilluns al vespre i va acordar amb ell els termes en què renunciaria a tot. Es consumaven els divuit dies més funestos per a Jordi Pujol.

Més continguts de