Cs s’obre a pactes més enllà del PP a les catalanes

Carrizosa crida a acords amb el PSC i la “societat civil”

La coalició que PP i Ciutadans estaven negociant a Catalunya continua lluny de concretar-se i, amb el gir de volant cap al PSOE d’Inés Arrimadas a Madrid, encara s’ha complicat més. La formació taronja, que ha passat de mimetitzar-se amb el PP a desmarcar-se’n i intentar recuperar el seu espai com a partit frontissa, va tornar a obrir ahir les opcions d’arribar a acords no només amb els conservadors, sinó també amb entitats de la societat civil i fins i tot el PSC. “Explorarem pactes amb el PP i plantejarem a la societat civil i al Partit Socialista grans acords programàtics”, va afirmar ahir el líder del grup parlamentari de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa.

“Volem parlar amb tots. Sempre ho hem volgut”, va recalcar el dirigent taronja. Al gener Cs havia plantejat l’opció d’una coalició a tres bandes, però els socialistes se’n van desmarcar de seguida i la formació va acabar pactant amb el PP al País Basc -el PP gallec s’hi va negar en rodó-, mentre es mantenien obertes les negociacions a Catalunya. L’aposta de Cs pels pactes amb els conservadors va provocar descontentament intern i va motivar bona part de les queixes del sector crític amb Arrimadas. L’estratègia de la líder de Cs es va acabar imposant, però ara, superat el primer embat de la crisi sanitària, l’assumpte torna a generar dubtes. Segons fonts de Cs, alguns diputats i membres del comitè executiu no veuen clara la coalició, que implicaria diluir la marca de Cs al territori on va néixer i on el 2017 va ser la força més votada.

Paral·lelament el PP es troba amb el mateix problema que ja va tenir per pactar amb Cs a Galícia i Euskadi: la reticència dels seus líders territorials. Abans que esclatés la pandèmia el líder del PPC, Alejandro Fernández, veia que les enquestes li eren favorables. Ara, a més, també considera que el gir que ha fet Ciutadans en les últimes setmanes acostant-se al PSOE els distancia encara més d’un projecte compartit. Sense anar més lluny, la setmana passada Alejandro Fernández posava com a condició que per compartir coalició electoral calia compartir un projecte polític, però també tenir una “confiança mútua”. Una confiança que fonts populars sovint posen en dubte al veure com actua el partit taronja al Parlament, on denuncien que van a la seva i han renunciat a una estratègia conjunta contra l’independentisme. Ara bé, la posició de la direcció del partit a Catalunya no és la mateixa que la de Pablo Casado, el líder del PP a tot l’Estat, que és partidari d’unir forces amb Cs també a Catalunya, com també ho és l’actual portaveu al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. De nou el resultat de la coalició de PP i Cs a Euskadi pot ser el desllorigador per acabar de prendre una decisió. L’últim sondeig del CIS és un mal auguri: només dona entre tres i sis escons a la coalició a Euskadi. Després del 12-J, doncs, Casado i Arrimadas hauran de decidir sobre Catalunya.

La Lliga, disposada a pactar amb Cs

El gir de Cs cap al centre també li ha brindat noves possibilitats. La Lliga Democràtica, que va néixer com un projecte del catalanisme moderat, ja ha assumit la possibilitat de quedar-se sense aliats a l’espai de centredreta catalanista. En aquest escenari, tal com va avançar El Español, s’han obert ara a possibles pactes amb Cs -amb qui han mantingut reunions- tot i que fonts del partit insisteixen que no s’ha formalitzat cap oferta. Amb tot, veus de la formació taronja neguen que existeixi cap acord i tanquen la porta a sumar la Lliga Democràtica.