Cuixart: "Marchena ha controlat per la porta del davant el que el PP volia controlar per la del darrere"

BarcelonaCamí dels 700 dies a la presó, Jordi Cuixart assumeix que se n'hi passarà molts més un cop el Tribunal Suprem hagi dictat sentència. La seva prioritat –com va expressar en l'al·legat final del judici– no és pas sortir-ne sinó fer servir la presó d'altaveu per encoratjar la desobediència civil, un "deure moral" per canalitzar les aspiracions "legítimes, democràtiques i pacífiques" de la gent que aspira a canviar les lleis. El president d'Òmnium presenta llibre aprofitant l'èxit del desafiament a l'Estat que va fer en aquell últim al·legat. 'Ho tornarem a fer' és el títol i hi comparteix consideracions sobre el judici i el camí que hauria de seguir el sobiranisme.

Cuixart parla d'un Estat on les llibertats van en retrocés, i on el règim del 78 lluita aferrissadament per mantenir l'statu quo. De fet, el judici per rebel·lió al Suprem és, segons ell, "un intent de dominació orquestrat contra el moviment sobiranista", que té en el magistrat Manuel Marchena un protagonista singular. "L’actitud autoritària del president de la sala, Manuel Marchena, amb reiterades decisions unilaterals, molt lluny de vetllar per la celebració d’un judici just, ha acabat controlant per la porta del davant el que el PP pretenia controlar per la porta del darrere", explica en el llibre, que es presenta aquest dijous en societat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

A la filòsofa Marina Garcés, recorda Cuixart, "se li va prohibir donar fe de les sensacions que va viure l'1 d'octubre" i, en canvi, a molts dels 200 guàrdies civils i policies nacionals que van declarar com a testimonis Marchena els va permetre "esplaiar-se amb tot luxe de detalls en els seus sentiments i emocions, relatant el seu «horror» en veure les «cares d’odi» dels votants".

Por i desobediència

"És amb la por, que l’Estat pot ofegar la desobediència civil. Per això és tan important treballar per no deixar-se vèncer per la por", descriu en un llibre que barreja reflexions des de la presó amb passatges de les seves dues intervencions al Suprem. També recorda com, quan encara pensava que podria sortir en llibertat, dos mesos després d'haver entrat a Soto del Real, va renegar dels seus principis per consell de la seva defensa: "Recordo que, plorant de vergonya, vaig dir-li al jutge allò que havíem convingut amb l’advocada".

"Quan les lleis només es poden defensar i mantenir a través de la força, és que potser tenen els dies comptats". Cuixart advoca per la "mobilització permanent" i la "desobediència civil", les dues eines que permeten "avançar" una societat. I, per això, reivindica l'1-O com "l’exercici de desobediència civil més massiu de la història recent d’Europa" i es mostra orgullós de la manifestació del 20-S, la que el va portar davant del jutge. "Criminalitzar aquella manifestació pacífica a Barcelona equival a condemnar el dret a la protesta també contra els poders de l’Estat. I nosaltres estem obligats a continuar protestant precisament per protegir aquest dret, perquè el poder judicial no pot ser immune a les objeccions dels ciutadans i les seves actuacions s’han de poder qüestionar si no volem que el poder dels jutges sigui omnipotent", expressa en el llibre.

En el llibre cita constantment referents en la lluita pels drets civils i la desobediència com Martin Luther King, Rosa Parks, Gandhi, les Pussy Riot, Emmeline Pankhurst i Howard Zinn. D'aquest historiador social americà agafa prestat el concepte d''obediència civil' per carregar contra l'equilibri de poders actual. "A l’Estat, l’obediència civil ha permès que s’hagin executat més de 600.000 desnonaments des de l’any 2008, tot i haver rescatat el sistema bancari amb 60.000 milions d’euros públics. O que a Catalunya, una de les regions més pròsperes del sud d’Europa, una de cada quatre persones visqui en risc d’exclusió social", lamenta, tot reivindicant les lluites de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.

Unitat sense tacticismes

I ara què? La pregunta ressona cada dia sense resposta en el sobiranisme, sense full de ruta des de l'octubre del 2017. "No sabem a hores d’ara si el mitjà per aconseguir-la [la independència] serà un nou referèndum o una altra via democràtica que permeti canalitzar la voluntat majoritària, però sabem que, per damunt de tot, preservarem l’exercici de drets fonamentals, utilitzant la desobediència civil quan calgui", insisteix.

Per avançar, el que Cuixart té clar és que és necessària la "unitat" entre ciutadania i partits polítics. "Cal una consciència clara que tenim una causa comuna més important que les causes individuals de cadascú", assenyala.

El president d'Òmnium reivindica que tothom parli "clarament i sense subterfugis" i que deixi al marge "tacticismes de curta volada que no van a l’arrel del conflicte". "Estem obligats a actuar amb més coherència i franquesa que mai i evitar cap impostura que ignori el pes de la realitat", remarca.

Camí dels 700 dies a la presó, Cuixart no podrà assistir a la presentació del seu llibre. "Penso que mai no s’està preparat per entrar a la presó. De fet, encara avui em sorprenc que la meva prioritat no sigui sortir-ne. Però no ho és. I us asseguro que no és pas ni per voluntat de martiri, ni perquè a la presó s’hi estigui bé".