La defensa de Cuixart torna a demanar al Suprem que aparti tot el tribunal del judici al Procés

Amplia l'escrit contra Marchena basant-se en la sentència d'Estrasburg sobre Otegi

Nou intent dels presos polítics d'apartar el tribunal del judici al Procés al Tribunal Suprem per la seva falta d'imparcialitat. La defensa de Jordi Cuixart ha ampliat l'escrit - podeu consultar-lo íntegre aquí- en contra del president del tribunal i de la sala segona, Manuel Marchena, i l'ha fet extensiu al conjunt de set magistrats que està previst que jutgin els líders independentistes. Segons han avançat 'El Confidencial' i 'El Español' i ha confirmat l'ARA, la setmana passada va presentar un escrit per recusar Marchena i l'endemà va fer una ampliació demanant que també s'apartés els altres sis magistrats.

Per això ahir la Fiscalia no es va posicionar sobre l'escrit de Cuixart en la resposta a l'incident de recusació presentat contra el president del tribunal per Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva. El ministeri públic va defensar la independència de Marchena i va elogiar la "generosa renúncia" a renunciar a un càrrec tant important com la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arran del missatge de Whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què assegurava que seguirien controlant el tribunal del Procés "per la porta del darrere".

L'incident de recusació de Cuixart s'aferra a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que va donar la raó a principis de mes al líder abertzale Arnaldo Otegi reconeixent que se li va vulnerar el dret a tenir un judici just per la sentència a l'Audiència Nacional d'una magistrada que no era "imparcial".

En l'escrit, la defensa de Cuixart assenyala que la doctrina del TEDH en el cas Otegi fa extensiu a tots els membres del tribunal els dubtes sobre imparcialitat. En concret, la sentència d'Estrasburg assenyala que "degut al secret de les deliberacions no és possible saber quina va ser la influència real de la Presidenta del Tribunal -la que no va actuar amb imparcialitat- i, en conseqüència, la imparcialitat d'aquesta formació de la secció podria ser susceptible d'un dubte raonable". A més de Marchena, els magistrats que demana que s'apartin són Andrés Martínez Arrieta -qui hauria assumit la presidència si Marchena hagués marxat al CGPJ-, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana María Ferrer.

Es retardarà l'inici del judici?

El cas ara està en mans de la sala 61 del Suprem, que ha d'estudiar tant la recusació de Marchena com de la resta de magistrats. És la mateixa situació que a principis de setembre. Llavors la sala va decidir per unanimitat rebutjar la recusació de tot el tribunal que havien demanat un total d'11 processats, tres dels quals a l'exili i que de moment no seuran al banc dels acusats. La principal raó de la sala és que els presos polítics només "buscaven entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola".

Amb tot, aquest moviment podria portar a dilatar l'inici del judici, una estratègia que persegueixen les defenses. Les qüestions prèvies estan previstes per a mitjans de desembre, però abans caldrà que la sala 61 es posicioni després d'haver admès a tràmit la recusació contra Marchena. També el tribunal ha donat tres dies a la fiscalia perquè expliqui la petició de compareixença d'alguns testimonis, a l'espera que conclogui el termini la setmana que ve de presentació dels escrits de defensa després que el ministeri públic ja hagi presentat les seves acusacions. Un cop conclosos tots aquests tràmits, el tribunal farà l'escrit de qualificació i fixarà una data per a l'inici del judici. Però abans la sala 61 ha de respondre sobre els incidents de recusació.

Més continguts de