Cuixart creu que s'ha d'assumir que hi pot haver més líders empresonats: "Seria absurd posar-nos com a límit la presó"

MadridEl president d'Òmnium, Jordi Cuixart, creu que l'independentisme ha d'assumir que hi poden haver més líders empresonats. "Seria absurd posar-nos com a límit la presó o les amenaces de violència per part de l’Estat", ha manifestat des de la presó de Lledoners en una entrevista a l'ACN. De fet, considera que "ha de ser un motiu d’autoestima col·lectiva que hi hagi gent a Catalunya disposada a anar a la presó per defensar la democràcia en ple segle XXI". "Si aquest és el preu que cal pagar, benvingut sigui", ha reblat Cuixart. D'altra banda, ha deixat clar que no acceptarà "cap tipus de condemna" i s'ha referit al judici de l'1-O com "l'atac més gran a la democràcia des del cop d'estat del 23-F".

L'independentisme ha d'assumir que hi pot haver més líders empresonats?

Absolutament. Seria absurd posar-nos com a límit la presó o les amenaces de violència per part de l’Estat. El moviment sobiranista és totalment pacífic i la repressió no pot aturar la lluita per la democràcia i les llibertats. Si no fos així negligiríem de la nostra funció com a responsables de les entitats o els partits. La prioritat no pot ser sortir de la presó, la prioritat és avançar en la solució del conflicte polític. I en aquest camí tots som importants i ningú és imprescindible. Sempre explico que la gent ens aplaudia durant els mítings i ens donava les gràcies pel carrer perquè confiava que, arribat el moment difícil, aguantaríem amb coratge i dignitat. I modestament crec que tant des de l’exili com des de la presó, tots ho estem fent.

Amb el nou govern espanyol s'han acostat els presos polítics a centres catalans. Confia que el PSOE permetrà una nova etapa de diàleg entre Catalunya i l'Estat?

Important: l’acostament no és cap concessió ni cap gest humanitari, és complir la llei. El que no pot ser és que vanagloriem aquells que senzillament compleixen la llei, perquè els nivells democràtics dels anteriors estaven sota mínims i els corruptes eren altíssims. Dit això, sempre hem apostat pel diàleg, però massa sovint no hem trobat cap interlocutor a l’altra banda. Aquest govern de Pedro Sánchez ha d’entendre d’una vegada per totes que un problema polític només té solució política i no judicial, i actuar en conseqüència. Sempre hem defensat la vi­a escocesa, i la resposta de l’Estat és 'no'. És una falta de respecte proposar un referèndum sobre l’autogovern i l’Estatut quan encara tenim ben present el ribot que, ells mateixos, els socialistes, van passar per sobre de l’Estatut aprovat pel Parlament el 2005 i referendat el 2006. Dit això, posar límits al diàleg com fa de manera reiterada el Partit Socialista ens fa ser molt escèptics amb aquesta nova etapa.

A la tardor hi ha d'haver una segona reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez. Què n'espera?

És molt positiu que aquesta reunió es produeixi. Que hi hagi contacte ja és un avanç, però cal diàleg, i aquest només pot ser si és sincer, honest i sense limitacions, amb valentia i generositat per part de tothom, sense condicions per cap banda. No pot ser que ara el govern del Sr. Sánchez se’ns presenti com a campió del diàleg quan som a la presó després de més de 18 propostes de diàleg rebutjades sense cap alternativa des del 2010, any de la sentència de l’Estatut. Recuperem d’una vegada per totes les lleis de caràcter social aprovades pel Parlament de Catalunya, amb suports molt amplis i tombades pel Tribunal Constitucional, deroguem la 'llei mordassa' i que l’Advocacia de l’Estat demani la nostra absolució al judici. Aquest podria ser un punt d’inici.

D'aquests primers mesos de Sánchez al capdavant del govern espanyol, ¿n'esperava més? Què ha trobat a faltar?

Cal determinació; és important constatar que de moment, més enllà de gestos i paraules, la repressió continua existint, som 9 presos polítics tancats injustament sense judici, 7 persones exiliades, la 'llei mordassa' continua vigent, van fer l’operació Aquarius però els retorns en calent no han desaparegut, no s’ha derogat la sentència a Companys o Puig Antich... i podríem continuar amb un llarg etcètera. Tot i aixecar la bandera del diàleg, de moment no l’hem vist moure’s del bloc del 155. De moment, a banda de bones paraules, ho hem trobat a faltar gairebé tot.

Pedro Sánchez denota un gran desconeixement de la realitat catalana quan proposa tornar a votar un Estatut. Aquesta no és una oferta de diàleg sincera i amb voluntat de trobar una solució política al conflicte.

S'ha d'intentar acordar un referèndum amb Sánchez o considera que el referèndum ja es va fer l'1-O i que ara s'ha d'aplicar el resultat?

El mateix Sánchez ja ha reconegut que la solució passa per votar, però alhora ha dit que no té cap intenció de pactar un referèndum d’autodeterminació. Continuen tenint una por incomprensible de les urnes. En qualsevol cas, Madrid ha de respectar la voluntat democràtica dels catalans, expressada reiteradament a les urnes.

Mai més res tornarà a ser igual que abans de l’1-O. La desobediència civil és un dels instruments que tenim com a societat per canviar les lleis injustes, i per tant tenim l’obligació de no renunciar a res sempre que sigui pacíficament i democràticament. La defensa dels drets civils i polítics és el bé major a preservar. Com diu Suso de Toro, “Allò que realment despulla l’Estat de la Transició és el repte democràtic de Catalunya; s’hi posin com s’hi posin hi ha una immensa majoria de catalans que volen seguir votant”, i Pedro Sánchez ho sap.

Veu possible que el govern espanyol insti la Fiscalia a rebaixar les acusacions contra els presos polítics en la seva causa?

No és qüestió de rebaixar, perquè estaríem admetent que hem delinquit. I no és així. La Fiscalia ha de retirar tots els càrrecs, només ens val l’absolució. S’han inventat un relat basat en una violència inexistent. Així ho reconeix tant Amnistia Internacional com un centenar de catedràtics de dret penal. No som la representació de cap derrota. Els presos i exiliats som palanca de transformació per revertir aquest escenari de regressió democràtica, involució en drets i llibertats i brutal repressió. El judici als presos polítics és l'atac més gran a la democràcia des del cop d’estat del 23-F.

Puigdemont, Torra i Sànchez impulsen la Crida Nacional per aglutinar tot l'independentisme, però de moment ERC i la CUP es neguen a adherir-s'hi. Els suports es poden fer a nivell individual. Vostè es planteja sumar-s'hi?

No som cap partit polític ni aspirem a ser-ho. Òmnium vol dir de tots i som la principal entitat cívico-cultural del país. La cultura i garantir la cohesió social són eines meravelloses per seguir treballant en aquest procés per construir una societat més lliure i més justa. Volem seguir incidint en el conjunt de la societat catalana des de la radicalitat democràtica i la màxima transversalitat, que avui representa el catalanisme. El 16 d’octubre del 2017 vaig entrar a la presó com a president d’Òmnium Cultural i, si els socis així ho segueixen considerant, només preveig la possibilitat de sortir de la presó com a president de l’entitat.

S'acosta el judici dels presos polítics. Quines expectatives té, vostè? Estaria disposat a acceptar algun tipus de condemna?

No acceptaré cap tipus de condemna i no ho puc fer per respecte als més de 125.000 socis que fan confiança a l’entitat, per la memòria dels nostres fundadors, pels 56 anys d’història i perquè, humilment, vull poder mirar als ulls el meu fill el dia que surti d’aquí i dir-li que ho vaig donar tot perquè ell pugui viure en una democràcia.

Som davant un judici polític amb un relat inventat. Soc a la presó per haver exercit drets bàsics com el de manifestació i reunió i la llibertat d’expressió. I això només passa en països amb democràcies molt dubtoses. Sabem que és un judici a doble partit en què dedicarem tots els esforços a acusar aquest estat vell i caduc i a denunciar la manca i la vulneració constant de drets i llibertats. Encara esperem que el jutge ens mostri una sola declaració en què tant Jordi Sànchez com jo haguem fet la més mínima insinuació sobre una actuació violenta.

D'aquí un mes es commemorarà el primer any de l'1-O. Quin tipus d'actes trobaria més convenients? Unitaris entre partits i entitats? Només d'entitats? Com veuria una aturada de país aquella data, com es planteja l'ANC?

L’1-O és de tothom, no el pot patrimonialitzar ningú. Va ser una gran èxit col·lectiu que demostra un cop més que quan actuem a l’una som un poble imparable. L’1 d’octubre, però, no el veig com una data nostàlgica, sinó com un punt de partida. L’hem de reivindicar i recordar des de tots els punts del país, de manera descentralitzada, tornant als col·legis electorals i demostrant que la violència la van causar els cossos i forces de seguretat de l’Estat, condemnant aquesta violència desproporcionada i reafirmant que al cap d’un any tornem a ser al mateix lloc i que, per tant, la nostra determinació amb les urnes és total i absoluta.

Abans de l'aniversari de l'1-O hi ha la Diada. Quin és el principal motiu que creu que ha de moure els ciutadans aquest any a sortir al carrer?

Com cada any, la manifestació és un punt de trobada del sobiranisme amb sensibilitats molt diferents. Mai hem dit als ciutadans què han de cridar durant la Diada, ens sobren els motius a tots per sortir al carrer. És obvi que aquest any té una singularitat molt greu, que és la repressió amb centenars d’encausats, l’exili i la presó. Alhora, els nostres objectius polítics segueixen intactes: seguir defensant el dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació. En cap cas són coses incompatibles. La gent no falla mai i aquesta Diada tampoc fallarà.

Com es viurà aquesta Diada tenint en compte que vostè i Jordi Sànchez, líder i exlíder de les entitats organitzadores, són a la presó?

Estic segur que amb molta dignitat i amb un cert orgull compartit, ja que ha de ser un motiu d’autoestima col·lectiva que hi hagi gent a Catalunya disposada a anar a la presó per defensar la democràcia en ple segle XXI. Si aquest és el preu que cal pagar, benvingut sigui. D’altra banda, les entitats s’han refet, i avui gaudeixen de lideratges a l’exterior que, juntament als de les presons, ens enforteixen encara més. M’enyoraré de no poder saludar la gent durant la manifestació i perdre’m el concert de la 18a Festa de la Llibertat, però ja fa molt de temps que he après a no estar trist sinó a sentir-me feliç de saber que no estem sols.

Quina creu que ha de ser la resposta política a una sentència condemnatòria per l'1-O?

Recomanaria que sigui tan serena com contundent, com ho serà la resposta cívica i pacífica des d’Òmnium Cultural. Tot apunta que pot ser un nou i el més gran atac als drets i llibertats del poble de Catalunya després de la mort del dictador, un moment excepcional que demanarà una resposta excepcional. Que ningú no dubti que estarem a l’alçada del moment històric. Les nostres condemnes de presó els acabaran pesant molt més a ells que a nosaltres, n’estic convençut.

Veu possible a curt termini crear un altre moment com l'1-O o creu que el que toca ara és ampliar la majoria social a favor de la independència?

No ens preocupa tant la majoria social a favor de la independència com que la legitimitat de les decisions que es prenen a Catalunya sigui reconeguda per la immensa majoria de catalans i catalanes. Per tant, una cosa no està renyida amb l’altra. Des d’Òmnium treballem per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva i no renunciarem mai a res sempre que sigui pacífic i democràtic. És l’hora que els partits polítics expliquin els seus projectes a mitjà termini.