L'Estat admet que la declaració de sobirania "té efectes jurídics i polítics"

En el seu recurs al TC, l'Advocacia General de l'Estat afirma que el text del Parlament és un "acte de poder constituent" i que "no calen gaires arguments per demostrar-ne la radical inconstitucionalitat"

L'Advocacia de l'Estat ha presentat un demolidor i inequívoc recurs contra la declaració de sobirania que el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP, el 23 de gener passat, i avisa que la resolució del Parlament "té efectes polítics i jurídics" i suposa un "acte de poder constituent". El consell de ministres va acordar instar al recurs el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat va avalar la necessitat de fer-ho malgrat que el text no té rang de llei, i el servei jurídic de l'Estat ja ha presentat els seus arguments a l'alt tribunal. El to és poc respectuós amb el text català i fa afirmacions com ara que "no calen gaires raonaments per demostrar la radical inconstitucionalitat del contingut de la resolució". Segons ells, el text "viola frontalment el mateix fonament de la Constitució, la indissolubilitat de la nació". El recurs es despatxa amb l'argument que "amb poques frases n'hi ha prou per resumir tota l'argumentació constitucional, perquè només el poble espanyol és sobirà". 

El recurs considera que l'acció política d'Artur Mas està inspirada en la declaració de sobirania i que el seu objectiu és anticonsitucional i esmenta, per exemple, el decret de creació del Consell Assessor de la Transició Nacional o els discursos d'Artur Mas. Per això considera necessari el recurs i provat que el text no només té "efectes polítics", tal com s'havia dit, sinó també "jurídics", i el considera "un acte de visible insubmissió".

El text de l'Advocacia de l'Estat, que sustenta els seus arguments en l'acta contra el pla Ibarretxe de 2004 i en la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de juny de 2010, apunta que és il·lícit convertir en constituents d'un nou ordre unes eleccions autonòmiques i recorda diverses vegades que l'autonomia està subjecta a l'Estat. En aquest sentit afirma que si Catalunya vol tenir sobirania o fer una consulta cal canviar aspectes nuclears de la Constitució.

Més continguts de