Que ningú es mogui de la foto
El PSC confia en mantenir una forta presència a l'àrea metropolitana
BarcelonaLa Torre Agbar de fons, calor, molta calor. Americanes i corbates ben posades. Vestits sense cap arruga. Ordre, si us plau. La foto ha de quedar bé, molt bé. Suor. Però diferent a la que tindran la nit electoral en ple recompte. Ningú hi vol pensar encara o, en tot cas, ho fan abraçant-se a un optimisme que, al cap i a la fi, només ells poden aportar. L'àrea metropolitana és el seu gran fort, el reducte d'un partit que ha anat perdent múscul i que sua per resistir.
Jaume Collboni, que encara té els deures per fer, apareix flanquejat per grans tòtems del partit: Núria Marín (L'Hospitalet), Antoni Balmón (Cornellà), Antoni Poveda (Sant Joan Despí), Lluïsa Moret (Sant Boi) o Núria Parlon (Santa Coloma). Ells són la gran reserva del partit, els tòtems als quals s'aferra un PSC que busca en aquestes municipals un punt d'inflexió, una xarxa de retenció que esmorteeixi una altra caiguda. Tindran menys vots i ho saben, però almenys volen mantenir les alcaldies més emblemàtiques.
El sol escalfa de valent i, per postres, el vent despentina. Alguns s'entrellacen les mans deixant-les reposar de forma despreocupada davant, d'altres les creuen darrere ben ferms, qui no sap què fer-ne manté el braços rectes incòmode pel protocol i hi ha qui, fins i tot, s'hi acaba sentint a gust posant i les posa de forma informal a la butxaca. Hi ha de tot a can PSC i hi ha tot tipus de perfil en aquests 36 municipis de l'àrea metropolitana.
Les vistes del Mirador de l'Alcalde són privilegiades. I Collboni es deu preguntar si serà ell qui tingui la batuta de la ciutat. Els sondejos li diuen que no. La seva esperança, però, es manté viva. "Arribarem primers o segons", diu convençut Miquel Iceta, que sap que bona part del seu pas per la primera secretaria serà jutjat pel resultat d'aquestes eleccions i també les del 27-S, en les quals els sondejos els aboquen a tenir un paper secundari al Parlament. Per si de cas, Collboni es treu un as de la màniga en forma de proposta faraònica: un centre cultural metropolità sota plaça Catalunya. Caldria veure, però, en quin espai tenint en compte les vies del tren, les del metro i el pàrquing de El Corte Inglés.
De moment, però, a complir protocol. Tots junts fent pinya. Amb un somriure i recordant que, malgrat enquestes i els llençols perduts a cada bugada, són allà i pensen aguantar als seus respectius municipis malgrat la queixalada (més gran o més petita) que poden patir per part de formacions com Podem o Ciutadans. Palplantats, suant, ben quiets, a resistir. Tot desitjant que ningú es mogui de la foto.
