El Pimpinela de Pablo Iglesias i Alberto Garzón

Mollet del VallèsPum, pum!

• "'¿Quién es?'"
• "'Soy yo, Alberto"
• "'¿Qué vienes a buscar?'"
• "'A ti, Pablo'"
• "'Ya es tarde'"
• "'¿Por qué?'"
• "'Porque ahora soy yo el que quiere estar sin ti'"

Aquest és el particular Pimpinela que fa mesos que sembla que entonen el líder de Podem, Pablo Iglesias, i el d'IU, Alberto Garzón, un peculiar musical que tot just ara s'estrena a la cartellera de la campanya catalana. ¿Aniran en una sola candidatura a les eleccions generals? Garzón ho busca. Iglesias ronseja. Garzón ho pregona. Iglesias ho obvia tant com pot. Garzón ho posa quasi tot a disposició. Iglesias li demana que entregui les sigles. I que ho faci, per descomptat, a benefici d'una candidatura que ha de servir per catapultar-lo a ell en el seu viatge fins a la Moncloa.

A tres mesos de la data final, tots dos tenen un paper de coprotagonistes en els recitals de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. Fins i tot el cap de llista, Lluís Rabell, aguanta estoicament el fet de no ser l'estrella de la que hauria de ser la seva gran actuació. Però quan el de Podem apareix en escena, l'altre no hi és. Quan és el d'IU el centre del focus, la cabellera recollida en cua més famosa del moment s'esvaeix. L'obra transcorre com una partida de ping-pong.

Garzón veu l'acord amb Podem "més a prop". Ho entonava aquest dimecres des de Girona. El receptor del missatge, però, no va dir ni piu a la nit des de Mollet del Vallès. Fins ara el líder de Podem ha estat quasi omnipresent en aquest musical de la campanya catalana. Aquesta nit, però, cedeix per primera vegada el míting de gala al malagueny, que no deixa de batallar perquè la relació sigui corresposta. L'escenari és el Prat de Llobregat, el gran feu d'ICV o, més concretament, de l'imbatible Lluís Tejedor. Però, paradoxalment, en la seva gran plaça, els ecosocialistes s'hauran de conformar a ser l''attrezzo'.

Es desconeix quantes temporades durarà el Pimpinela de Garzón i Iglesias i si la campanya catalana serà l'escenari del desenllaç. Des de Catalunya Sí que es Pot, però, creuen els dits perquè, encara que no es segelli un romanç, tots dos s'avinguin a pujar agafats de la mà a l'escenari. Aquest sí que seria, per a ells, un cop d'efecte, un gran 'hit' a la campanya que serviria per reivindicar-se com l'afinador que ha posat tota l'esquerra en sintonia. El gran moment estaria garantit encara que al final, a l'hora de la veritat i ja passat el 27-S, tot pugui acabar en un "'olvídame y pega la vuelta'".