Maragall no preveu cap altra opció que governar sol i Colau aposta per pactar amb ERC i PSC

Els dos alcaldables s'acusen mútuament de defugir responsabilitats en un cara a cara a la SER

Diumenge que ve no hi haurà majoria absoluta a Barcelona i els pactes podrien ser decisius per escollir el nou alcalde o alcaldessa de la ciutat. Els dos principals candidats a aconseguir-ho, Ernest Maragall (ERC) i Ada Colau (BComú), han aclarit quines seran les seves opcions a partir del 26 de maig en un cara a cara a la SER Catalunya. "Avui no preveig cap altra opció que governar tot sol", ha sentenciat l'alcaldable d'ERC en l'últim minut del debat. Feia dies que s'anava acostant a aquesta fórmula –fa dues setmanes plantejava un govern amb comuns i JxCat– fins que aquest divendres n'ha descartat qualsevol altra. L'alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, en canvi, s'ha mantingut ferma en l'aposta de sumar ERC i el PSC al govern municipal. La mateixa proposta que ha mantingut durant tota la campanya. "Potser aconseguirem que Maragall i Collboni  (PSC) mirin a l'esquerra i no a la seva dreta", ha sentenciat tot apuntant un possible pacte d'Esquerra amb JxCat i situant, de nou, la seva formació com l'única garantia que la ciutat mantingui un govern progressista. 

No fa ni dos dies, amb tot, Maragall havia obert la porta a ser l'alcalde de la ciutat encara que Esquerra no fos la força més votada, cosa que obligatòriament el portaria a pactar amb altres forces per a la investidura. Una fórmula que va haver de matisar posteriorment, quan va afirmar que només preveia la victòria.

El cara a cara ja havia començat amb retrets, quan Colau havia lamentat que Maragall la vulgui fer "desaparèixer de l'alcaldia", tal com el cap de llista republicà va afirmar dijous en un acte a l'Eixample. El republicà li ha respost que el seu objectiu és "substituir-la" i que ho farà governant sol. ERC s'ha fixat com a objectiu prioritari l'alcaldia de Barcelona en un cicle electoral que els republicans van començar guanyant en les generals del 28 d'abril i que no el donaran per acabat fins que arribin les eleccions catalanes, que sobre el paper no toquen fins al 2021, però que assumeixen que probablement s'acabin avançant.

"Els barcelonins han de triar entre el bloc Colau-Collboni o Maragall", ha insistit l'alcaldable republicà en la part final del cara a cara. Segons ell, l'alcaldessa és "l'última esperança de l'unionisme", que demana el "vot útil" després de veure que el projecte de Valls "s'ha estavellat" i que Collboni "no té possibilitats".

"Volem fer una ciutat millor per a tothom i això no es pot fer amb CiU i Cs", li ha respost Colau, insistint un cop i un altre en el pacte entre ERC i "la dreta" de JxCat a la Generalitat. "Hem de deixar les línies vermelles i teixir acords amb polítiques progressistes de ciutat", ha reiterat l'alcaldable dels comuns. Durant el debat, Maragall ha sigut especialment dur amb les expectatives que, assegura, els comuns no han satisfet - "unes expectatives que no s'han convertit en retorn", ha criticat- i Colau ha atacat durament el paper del Govern, del qual formava part Maragall, amb la ciutat i el fet que se'ls acusi d'haver-se quedat curts quan altres, com el candidat republicà, han governant la ciutat durant anys sense tanta exigència.

Llibertat dels presos polítics

Un dels leitmotivs de la campanya d'ERC a Barcelona ha sigut acusar Colau "d'ambigüitat" en la lluita contra la repressió de l'Estat al moviment independentista. "Jo no soc independentista i contra la repressió hem sigut més ferms que ningú", ha defensat l'alcaldessa, que ha reclamat a Maragall que concretés en què s'havia mostrat ambigua si havia defensat des del primer dia la llibertat dels presos polítics i fins i tot havia actuat judicialment contra la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O. "Vostè està disposada a votar contra la suspensió a la mesa del Congrés i al minut següent seguir amb la negociació amb el partit que està liderant la repressió a Catalunya (PSOE). La situació dels presoners reclama més que expressions de solidaritat", ha lamentat l'alcaldable d'Esquerra.

"Aquesta és una ciutat profundament democràtica i compromesa amb els drets humans. Estic orgullosa de ser-ne l'alcaldessa i els ciutadans saben que no els hem fallat mai", ha reivindicat tot seguit Colau.

Model de seguretat

Tots dos han confrontat projectes i s'han enganxat a l'hora de buscar responsables, per exemple en matèria de seguretat. "La Generalitat haurà de seure i respondre de les competències que té. Vostè forma part d'un govern que diu que tota la culpa és de Madrid i ara diu que no es poden demanar explicacions a la Generalitat?", l'ha qüestionat Colau. "Què ha fet vostè per a la ciutat de Barcelona des de la Generalitat?", ha insistit tot criticant que el Govern no hagi aportat ni un mosso més a la ciutat des del 2009. "Podem parlar de Barcelona?", li ha respost Maragall, que ha criticat que l'alcaldessa es lamenti sense buscar solucions per a la ciutat.

L'alcaldessa ha defensat que estava "molt orgullosa" del balanç del mandat. "Hem canviat les prioritats i l'agenda política. Hem aturat el creixement de les desigualtats. Hem fet moltes coses que ens deien que eren impossibles", ha defensat Colau. I Maragall, que sí que li ha reconegut el mèrit dels temes socials a l'agenda, li ha retret que no hagin satisfet les expectatives generades fins al punt, ha dit, que ara el programa dels republicans porta aspectes que ja deien els comuns "i que no s'han complert". "Estem igual o pitjor que abans", li ha etzibat el republicà, que ha criticat problemes com l'augment del preu dels lloguers i la llista d'espera per a un habitatge d'emergència. Maragall també ha acusat Colau d'actuar amb "ambigüitat en relació amb el país". 

Retrets del passat

L'actual alcaldessa, al seu torn, ha demanat a Maragall que també retés comptes pels anys que va ser al govern municipal i es van fer projectes com el del Fòrum "oblidant-se", ha dit, l'habitatge de lloguer social. L'ha atacat, també, per haver format part del Govern de Torra, al qual ha acusat de no haver atès la petició de regular els lloguers fins uns dies abans de les eleccions i d'haver-ho fet amb un decret que "les entitats diuen que no tindrà cap recorregut". "Què ha fet vostè?", li ha demanat.

I Maragall li ha respost recordant que quan el PSC governava a la ciutat, qui tenia la carpeta d'habitatge era ICV, actual soci de Colau, i ha demanat a l'alcaldessa que s'oblidés del retrovisor i fes propostes de futur. "Les expectatives que vostè va generar no s'han complert i hi som molt lluny", li ha etzibat. Colau ha defensat que ICV ha fet la "millor llei per defensar el dret a l'habitatge" i que ara són ells els primers a adaptar-la.

Maragall ha atacat l'alcaldessa per haver anat enrere en aspectes com l'habitatge, però també la seguretat, la gestió de les desigualtats –ha assegurat que han aconseguit "cronificar-les"– i en gestió del turisme. Colau ha respost a l'atac de Maragall a ICV assegurant que ella, en aquella època, estava aturant desnonaments. "D'habitatge en sé bastant i he tingut molt clar sempre de quina part estava", ha defensat Colau. Una declaració que Maragall ha respost amb un breu: "Sense cap resultat".

"S'ha de fer més però demanar que en quatre anys revertim les polítiques de 40 anys és exagerat", ha defensat l'alcaldessa, que ha atacar el govern de Quim Torra per la gestió de l'habitatge. Maragall li ha retret l'atac recurrent a la Generalitat i li ha demanat que centrés l'anàlisi en Barcelona.

Xoc pel tramvia i l'elèctrica municipal

Colau ha retret a Maragall que defensés polítiques per reduir la contaminació però que el seu partit hagi "bloquejat" el projecte d'enllaçar el tramvia que, ha apuntat, amb el suport d'ERC ja podria arribar fins a Verdaguer. "Si no fos pel bloqueig partidista d'ERC, que portava el projecte al programa, ja estaria en marxa", ha lamentat l'alcaldessa. I Maragall li ha respost que si el seu projecte hagués tirat endavant com estava plantejat afavoria els concessionaris i tindria conseqüències "imprudents" sobre la mobilitat de la ciutat. "Menys mal que hem pres la decisió correcta", ha emfatitzat el republicà. Colau li ha respost –de nou atacant el passat polític de Maragall– que va ser el seu partit el que va fer la gestió privada del tramvia. 

Colau i Maragall també han topat pel projecte de l'elèctrica municipal que la candidata de Barcelona en Comú ha posat en valor com un dels punts forts del seu govern. L'alcaldable republicà ha criticat que encara arriba a poca gent –uns mil abonats– i que es dedica a la comercialització i no a la generació d'energia. "Nosaltres passarem de la comercialització a la generació", ha defensat Maragall. I Colau li ha respost preguntant-li quin ajuntament governat per ERC o el mateix Govern ha fet polítiques en matèria energètica com les de Barcelona: "Han evitat algun tall de subministrament? Nosaltres més de 17.000".

Colau, com ja ha fet en altres temes, ha reconegut que saben que han de fer més en aquest camp, però ha dit que ells mateixos són els primers a demanar-ho: "Hem de fer més, i tant, ens ho diem a nosaltres mateixes cada dia".  I Maragall ha demanat als oients que contrastessin "la mitja pàgina" que els comuns dediquen a aquests temes al programa amb la proposta "solvent" dels republicans. 

A la recerca dels indecisos

Les dues forces s'han erigit com el "vot útil" per liderar el consistori vinent. El nínxol d'indecisos més important per a Colau, apunten fonts pròximes al seu equip, són els que dubten entre els comuns i el PSC. En aquest sentit, a l'alcaldessa li interessa mostrar-se com una alternativa clara a l'independentisme i allunyar-se del paper d'aliada que li retreuen una vegada i una altra els partits unionistes.

El gruix d'indecisos més importants que ha detectat ERC són els que podrien acabar votant Junts per Catalunya. Per això Maragall ha fet una campanya molt crítica amb el paper de Colau l'1-O i s'ha presentat com l'únic alcalde independentista possible. Com que també li interessa allunyar-se de l'hipotètic pacte amb Colau que suggereix una part de l'independentisme, els interessos de Colau i Maragall són pràcticament coincidents.

Per què Colau i Maragall estan interessats en el cara a cara?

Ara bé, tots dos són conscients que un cara a cara podria fer créixer el rival. Per això l'estratègia dels últims dies ha sigut doble. D'una banda, han arribat als retrets entre ells però, de l'altra, han intentat rivalitzar amb els rivals dels seus rivals. És a dir, Colau ha buscat la confrontació amb Elsa Artadi i JxCat sempre que ha pogut, fins i tot amb un cara a cara també a la SER Catalunya amb ella a l'inici de la campanya. Maragall ha intentat fer el mateix amb Jaume Collboni i el PSC, amb qui ahir va debatre a La Sexta.

A priori, el cara a cara d'aquest divendres els hauria de beneficiar a tots dos, però Artadi i Collboni estaran atents per intentar aprofitar qualsevol error en les poques hores que quedaran per tancar la campanya. Diumenge, el resultat a les urnes, sense saber si els debats hauran sigut realment decisius per determinar qui serà el pròxim alcalde o alcaldessa de Barcelona.

Més continguts de