Política 10/04/2019

Torra demana a la CUP que torni a la majoria independentista i que "no s'aïlli"

El president insta el PSC i els comuns a sumar-se a un "front comú" contra la repressió

G. Pruna / N. Orriols / A. Mascaró
5 min
Torra demana a la CUP que torni a la majoria independentista i que "no s'aïlli"

BarcelonaSi veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Últim ple del Parlament abans de les eleccions generals del 28 d'abril. Després que la setmana passada el Govern perdés una moció en què l'oposició li reclamava eleccions, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat un doble missatge per intentar aproximar-se als grups parlamentaris: ha reclamat a la CUP que torni a la majoria independentista i "no s'aïlli", i als comuns i al PSC que se sumin a un "front comú" contra la repressió. Els cupaires, en la moció de l'últim ple, van decidir no participar en la votació i instar també el president a posar fi a la legislatura.

La sessió de control al president ha començat amb la intervenció de la CUP, que ha retret a Quim Torra que "no governi" i es dediqui a "administrar l'autonomia". Ha criticat que el president no hagi iniciat "cap estratègia per exercir l'autodeterminació" ni tampoc per "mantenir la sobirania del Parlament". "Han passat de l'independentisme al neopujolisme del peix al cove. Ara són la nova sociovergència liderada per ERC. Deixin pas als que sí que estem disposats a portar el país a la República i a la justícia social", ha sentenciat Riera. El president de la Generalitat ha contestat a l'esquerra independentista amb un reclam: "Recuperar un consens" similar al de l'1 d'Octubre per "poder tornar a tombar l'Estat". "Ho hem de tornar a fer. Vostès ens necessiten i nosaltres els necessitem", ha dit, malgrat que no ha concretat en què hauria de consistir el nou full de ruta comú de l'independentisme.

En un altre ordre, també ha demanat als comuns i al PSC teixir aliances per "denunciar la repressió". Anant més enllà, això sí, amb els de Jéssica Albiach, a qui ha retret que porti el referèndum al programa electoral però no l'exigeixi com a condició per fer president el líder del PSOE. "És molt bonic posar en un programa electoral el referèndum. Però com ho fas? Nosaltres ja ho vam fer, vam organitzar un referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Jo els demano un compromís, no concebin el dret a l'autodeterminació com un permís", ha afirmat el president de la Generalitat dirigint-se a Albiach. "Què faran vostès si el president espanyol no es compromet amb l'autodeterminació de Catalunya? Li donaran suport?", ha preguntat el cap de l'executiu als comuns, malgrat les diferents opinions sobre això dins el Govern. De fet, ERC ha dit que no hi ha línies vermelles i que no posarà condicions 'sine qua non' per investir Pedro Sánchez.

Jéssica Albiach, però, ha tornat a reclamar a JxCat i ERC que se situïn al costat de l'esquerra de Podem i el PSOE a Espanya per evitar que governi la triple dreta. Una exigència que el president de la Generalitat li ha contestat amb els "consensos" que considera que hi ha a Catalunya: el referèndum, el rebuig a la monarquia i la llibertat dels presos polítics.

El cap de files dels republicans, Sergi Sabrià, ha fet referència al processament d'una trentena de càrrecs per l'organització del referèndum al jutjat d'instrucció número 13 i ha demanat "solidaritat". En aquest sentit, el president ha instat el PSC i també els comuns a fer un "front comú" en contra de la repressió. "Callarem? ¿Algú es creu que els trenta alts càrrecs han malversat, han desobeït, han infringit no sé quines lleis de secrets...? ¿No denunciarem aquest nou pas de la persecució política?", ha preguntat el cap de l'executiu dirigint-se al PSC i els comuns.

Segons el cap de l'executiu, l'Estat "reprimeix" l'independentisme, però també ho fa, ha dit, amb Podem quan "les clavegueres" de l'Estat "persegueixen" Pablo Iglesias. "Ens hem d'aturar i fer un front comú tots els demòcrates. Demano a tota la cambra que no calli més davant tanta repressió", ha dit. Ha fet referència explícita als socialistes, asseverant que l'Advocacia de l'Estat, que depèn directament del PSOE, "vol imputar ciutadans que anaven a votar". "Necessitem el PSC en el front comú contra la repressió –ha considerat–. Si no, el PP i el PSOE són el mateix".

El cap de files del PSC, Miquel Iceta, però, ha optat aquest dimecres per preguntar al Govern sobre la segregació escolar i les polítiques socials. Ha retret al Govern que no hagi portat els pressupostos al Parlament i que hagi tombat els comptes de Pedro Sánchez a Madrid. Torra, però, ha defensat la gestió del seu executiu i també ha denunciat el "dèficit fiscal" que assegura que es manté entre Catalunya i la resta de l'Estat.

Enganxada amb Arrimadas pels escortes de Presidència

Com és habitual, la sessió de control al president ha estat marcada per l'enfrontament de Torra i Inés Arrimadas, per a qui aquest dimecres serà l'últim ple com a líder de l'oposició, ja que és la cap de llista per Cs a la circumscripció de Barcelona a les eleccions del 28 d'abril. La líder de l'oposició ha criticat al president que hagi aprovat un equip d'escortes dels Mossos d'Esquadra dependents de Presidència que s'encarreguin de la protecció del cap de l'executiu, dels expresidents, de les instal·lacions del Palau de la Generalitat i de la consellera de Presidència.

"Quina barbaritat estan preparant que han muntat una guàrdia pretoriana a dit?", s'ha preguntat Arrimadas. "Volen premiar els mossos independentistes i, en canvi, castigar els que diuen que la República no existeix", ha afegit en un to agre. "És una vergonya que no protegeixin els ciutadans i sí que ho facin amb els enxufats, processats i fugats de la justícia", ha sentenciat, i ha afegit que es "prepari" si Sánchez no continua a la Moncloa perquè si governa Ciutadans acabarà amb els "xiringuitos" i "protegirà els ciutadans".

Les paraules d'Arrimadas han causat indignació a la bancada del Govern. Torra ha tornat a carregar contra el to de "crispació" de la líder de l'oposició i ha assegurat que el seu camí polític és un "fracàs". "Vostè ha malbaratat una majoria que li va donar la ciutadania de Catalunya perquè podria haver liderat un govern i no ha sigut possible", ha dit el cap de l'executiu, que ha acusat Ciutadans de voler "trencar" Catalunya. Per a Torra, el partit taronja "no governarà mai" Catalunya perquè va en contra dels "consensos del país".

El decret per retornar la paga extra als funcionaris

La sessió d'aquest dimecres ha estat marcada per l'inici de la campanya electoral, que comença demà amb l'enganxada de cartells. El diputat del PP Santi Rodríguez ha arrencat la ronda de sessió de control al Govern exigint a la consellera d'Empresa i Coneixement que condemni les "agressions" que ahir haurien patit membres del col·lectiu constitucionalista S'ha Acabat, en un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Condemno totes les agressions", ha respost ella.

També ha intervingut a l'hemicicle la número 3 de la llista de Manuel Valls a Barcelona, Mari Luz Guilarte (diputada de Cs), que ha posat el focus en un tema central de la precampanya a les municipals de Barcelona amb una pregunta sobre turisme i criticant el Govern per no haver fet prou, al seu entendre, contra la "turismofòbia".

Aquest dimecres el ple votarà si valida o rebutja el decret del Govern que concedeix un suplement de crèdit de 814 milions d'euros als pressupostos del 2017 (prorrogats el 2019) per atendre noves despeses, com els relacionats amb els augments salarials de els treballadors públics i el retorn del 40% de la paga extra del 2013. La junta de portaveus de la setmana passada havia acordat que en aquest ple també es votés el decret de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, però aquest dimecres ha decidit retirar del ple aquest decret per falta de suports. Dijous la cambra votarà una moció dels comuns que demana rebutjar la via unilateral i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució "com a manera de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya".

La iniciativa demana al Govern impulsar "una agenda de canvi catalana que sigui un element clau sobre el qual pivot el diàleg" de la Generalitat amb l'Estat per avançar en democràcia i blindar els drets socials. Defensa que aquesta agenda s'ha de basar en diversos punts, entre els quals hi ha la renúncia a la via unilateral i al 155, i la garantia de la presència de Catalunya en els organismes europeus i internacionals.

stats