El Govern aprova la reducció del 50% dels lloguers de locals comercials

BarcelonaEl Govern ha anunciat aquest dimarts mesures per fer front a la situació derivada de la crisi sanitària. La setmana passada l'executiu ja va dir que oferiria suport econòmic per compensar el tancament de bars i restaurants arran del coronavirus, també els centres d'estètica. Aquest suport econòmic s'ha concretat en una línia d'ajuts de 40 milions d'euros –amb 1.500 euros com a màxim per cada beneficiari–, avals per un valor de 20 milions d'euros per tal de facilitar l'accés a l'endeutament i la reducció del 50% dels lloguers de locals comercials per als establiments que hagin hagut de tancar.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha dit que l'executiu també estudia un "pla de xoc" econòmic i social per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària, malgrat que al mes de juliol el vicepresident, Pere Aragonès, i el president, Quim Torra, ja en van presentar un per "encarrilar" la sortida de la crisi. Budó no ha contestat si ha quedat ja curt aquest pla de recuperació, i s'ha limitat a dir que estudien noves mesures que es puguin prendre amb l'ampliació dels límits de despesa que autoritzarà el Congrés de Diputats i els fons europeus.

"Hem hagut de prendre mesures dràstiques i difícils de prendre, com el tancament de certes activitats econòmiques. I ara hem de prendre totes les mesures que acompanyin aquesta pèrdua econòmica", ha dit Budó, que ha asseverat que el Govern vol "repartir costos" entre llogaters que han hagut de tancar el negoci o tenen pèrdues per la pandèmia i els propietaris mentre durin les restriccions sanitàries.

Ara bé, ¿com es farà efectiva la reducció del 50% dels lloguers? Segons ha explicat Budó, el decret permet als llogaters obrir un període de negociació amb els propietaris per modificar les condicions del contracte arran de la situació de la pandèmia. Si en el termini d'un mes no s'ha arribat a un acord, les condicions passaran a ser una reducció del 50% de l'import del lloguer. En cas que no s'hagi produït el tancament temporal del negoci i hi hagi una reducció de l'activitat, el lloguer es reduirà el percentatge equivalent a la pèrdua econòmica per les mesures sanitàries.

Aquesta mesura implica un repartiment econòmic dels costos, fet que ja està previst en dret immobiliari per una clàusula anomenada rebus sic stantibus. Així, el decret del Govern el que fa és aplicar aquesta clàusula de manera preventiva –abans que ho dicti un jutge– per evitar que els impagaments i les negociacions acabin en demandes als jutjats, fet que saturaria encara més el sistema judicial.

"La falta de legislació generava incertesa i era necessari regular per evitar la litigiositat, que ja estava augmentant de manera important", explica l'advocat expert en dret immobiliari Alejandro Fuentes-Lojo, que afegeix que aplicar la clàusula "és el que hauria fet el jutge". El decret, doncs, força la negociació entre propietaris i els empresaris que tenen el seu negoci en un establiment de lloguer per descarregar els comerciants afectats per les restriccions i en un intent per conservar el teixit econòmic.

"Ajudar segur que ajuda –valora Fuentes-Lojo–; ara bé, la situació serà molt diferent si les mesures duren 15 dies o tres mesos. Malgrat la reducció, no sé si tots els comerços poden aguantar tancats gaire més temps", adverteix l'advocat. Per això, si les restriccions s'allarguen, el decret també preveu "una finestra d'emergència" perquè els inquilins puguin deslligar-se finalment del contracte i rescindir-lo sense cap cost.

La mesura del Govern és lineal, és a dir, afectarà tant grans tenidors de locals com petits propietaris. Preguntada per això, Budó ha dit que el Govern no descarta incorporar compensacions econòmiques per al petit propietari en un futur pla de xoc econòmic, però no ha concretat mesures.

Entre Aragonès i Tremosa

D'altra banda, la portaveu del Govern ha admès que l'executiu encara no ha decidit qui acudirà a la reunió de presidents autonòmics, que es farà de manera telemàtica, del dilluns 26 d'octubre sobre els fons europeus. "Hi serem", ha asseverat, ja que s'abordarà el repartiment de fons europeus amb la presència, en principi, de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. D'acord amb la llei de presidència, qui assumeix la interlocució amb l'Estat quan no hi ha president és el vicepresident, Pere Aragonès, però fonts de JxCat creuen que hi ha d'anar el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, per la seva "experiència" en temes europeus.

Budó no ha volgut aclarir entre quins consellers dubta el Govern, sinó que s'ha limitat a dir que quan se sàpiga l'ordre del dia es prendrà una decisió. De fet, serà en l'espai de coordinació entre JxCat i ERC, creat arran de la inhabilitació del president, Quim Torra, que es determinarà qui hi ha d'assistir. En aquest fòrum hi són tant Aragonès com Tremosa, a més d'Albert Batet, Meritxell Budó i Elsa Artadi (JxCat) i per part d'Esquerra Sergi Sabrià, Marta Rovira i Josep Maria Jové.

Aragonès i Tremosa ja han topat en diverses ocasions des que el conseller d'Empresa va aterrar a l'executiu el 3 de setembre. I, ara, aquesta rivalitat torna a aflorar per assistir en el fòrum de presidents autonòmics.