Maragall anuncia que el cost del tancament de les delegacions a l'exterior ha sigut de 485.000 euros

BarcelonaEl conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha comparegut aquest dijous a la comissió d'acció exterior del Parlament per explicar el pla de treball del seu departament. En la seva intervenció, el conseller ha celebrat haver posat "punt final al segrest de les institucions, que ha fet tant de mal al país", i ha subratllat que el cost directe del tancament de les delegacions a l'exterior ha sigut de 485.000 euros. El conseller ha aprofitat la intervenció per criticar l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, que aquesta nit en un acte amb el president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet un discurs hostil contra el Govern.

"La repressió no ens farà canviar les conviccions ni la nostra voluntat de construir societat i espais d'igualtat. Tampoc ho faran les agressions verbals ni els insults que qualsevol ambaixador formuli a les nostres institucions i al nostre president", ha apuntat Maragall, que ha qualificat d'"injusta i incomprensible" la decisió del Tribunal Suprem de confirmar el processament dels líders sobiranistes. "És l'evidència de les dificultats que viurem per recuperar conceptes com la democràcia i la convivència", ha afegit.

Maragall ha explicat que els tres conceptes que guiaran la política exterior seran "representació, presència i influència" i ha assegurat que la seva actitud no serà "reactiva o defensiva", sinó que procurarà "ser present als grans debats internacionals". "Farem sentir la veu de Catalunya per ser positivament reconeguts", ha afirmat Maragall, que ha recordat que la conselleria ha engegat el procés de recuperació de les delegacions a l'exterior i que continuarà amb l'obertura de noves seus. També ha parlat del Diplocat, que ja va anunciar que tornaria a funcionar, i ha valorat la seva tasca de "projecció". A més, el conseller ha explicat que "ben aviat" es produirà una reunió amb tot el cos diplomàtic i consular de Barcelona per recuperar el "diàleg" entre tots els actors implicats.

D'altra banda, Maragall ha considerat una "vergonya" que no es pugui fer servir la llengua catalana a les institucions europees i que sigui el govern espanyol "qui ho impedeixi". "És inacceptable. Els que parlen de diàleg tenen la possibilitat immediata i explícita de canviar aquesta realitat", ha apuntat, abans de parlar de la comunitat catalana a l'exterior. Sobre aquest col·lectiu, ha subratllat el "perjudici econòmic" provocat per l'aplicació del 155, que ha paralitzat les subvencions de la Generalitat.

En el marc de les relacions institucionals, Maragall ha explicat que dimarts que ve posarà en marxa la "part catalana" d'espais de relacions amb el govern espanyol com la comissió bilateral Generalitat-Estat. "Són òrgans que no s'han reunit des del 2011", ha recordat el conseller, que ha assegurat que hi ha hagut fins a 13 peticions no correspostes.

Des de JxCat, la diputada Aurora Madaula s'ha mostrat molt contundent contra l'episodi ocorregut a Washington, amb l'aplicació "infame" i les "brutes grapes" del 155 i l'empresonament de dirigents independentistes, que ha assegurat que estan "confinats". Tot i les apel·lacions a les relacions bilaterals que ha fet Maragall en el seu discurs, Madaula ha deixat clar que Catalunya necessita un Estat "que no vagi a la contra".

Crítiques de l'oposició

Cs ha recriminat a Maragall que en matèria exterior el Govern "ja comença a no representar tots els catalans". La diputada Susana Beltrán ha fet referència a les manifestacions de Quim Torra des de Washington, en què ha parlat de fer efectiva la República, unes paraules que "no representen el que pensen molts catalans". Beltrán ha instat Maragall a explicar quines mesures prendrà per "cooperar i col·laborar" amb el govern espanyol. "Dialogar sobre el Procés no és obrar amb el govern espanyol per a un fi comú", ha apuntat la diputada del partit taronja, que ha criticat al conseller que vulgui recollir el "llegat de la conselleria de Raül Romeva". "Va ser un forat negre", ha exclamat.

En matèria de transparència, Beltran ha assegurat que Cs presentarà una queixa perquè "no s'estan respectant els drets dels diputats d'accés a la informació". "Hem demanat més de 25 sol·licituds d'informació i vostès han vençut el termini de manera amplíssima", ha criticat. Una qüestió que també ha abordat el representant del PP Alejandro Fernández, que ha instat Maragall a fer públics els preus del lloguer de les seus de les delegacions catalanes a l'exterior. "Mai se'ns van donar [les dades]", ha apuntat. A més, Fernández ha preguntat al conseller si "se sent còmode" amb les "aliances amb filonazis flamencs o negacionistes finlandesos".

Des de Cs, Beltran també ha criticat que s'hagi nomenat Meritxell Serret –encausada al Suprem– com a delegada de la Generalitat a Brussel·les. "Una persona fugida de la justícia espanyola no pot ser delegada", ha opinat la diputada del partit taronja. Maragall s'ha mostrat convençut que els "fets demostraran que les desqualificacions a priori no tenen sentit" i ha assegurat que Serret actuarà "al servei del país i amb responsabilitat".

El paper del Diplocat ha sigut un dels principals objectes de debat i tant el PSC com Catalunya en Comú han coincidit que la seva orientació hauria de ser diferent de la que ha sigut fins ara. "Creiem que estava una mica esbiaixada", ha manifestat el portaveu adjunt dels socialistes, Ferran Pedret. La diputada dels comuns Susanna Segovia ha apuntat que s'haurien de "consensuar les línies mestres del Diplocat" perquè no estigui "al servei d'un Govern en concret", sinó "al servei del país". En el torn de resposta, Maragall ha anunciat que quan el Diplocat tingui una nova direcció proposarà a la comissió una compareixença per explicar el pla i els projectes de cada grup parlamentari. "Estem en condicions de fer bé la tasca de projecció exterior, amb la màxima potència, sense renunciar a res ni amagar res. Sense partidismes de cap mena però sense amagar res", ha apuntat.

Segovia, a més, ha demanat a Maragall que expressi la seva opinió sobre el fet que des del perfil en anglès institucional del Govern s'hagi interpel·lat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reproduint les opinions de Torra sobre la unilateralitat. El conseller ho ha limitat a una simple "reproducció" de la piulada del president però ha admès que no s'hauria de "traspassar els debats públics directes" entre dues figures polítiques a l'esfera institucional.

Per part de la CUP, el diputat Carles Riera sospita que les "apel·lacions republicanes" de Maragall serveixen per donar "color a una lògica autonomista" i ha assegurat que l'exposició del conseller li ha sonat més a una relació bilateral amb l'Estat per "desenvolupar autonomisme" i no per aplicar el mandat de l'1 d'octubre. Així, Riera ha instat el conseller a exercir "diplomàcia pública pròpia" per "renovar la sintonia" amb el departament. A més, aprofitant que hi ha persones en diversos països a l'exili, Riera ha demanat actuar en la lluita antirepressiva des de la conselleria d'Exteriors.